En el món en què vivim normalment nosaltres passem per davant dels altres. Nosaltres primer, i després, si hi pensem, ja ens preocuparem dels que tinc al voltant. Realment així es com fem realitat allò d’estima als altres com a tu mateix? Estimar no passa per servir primer a l’altre? Fixem-nos que va fer Jesús en el seu darrer sopar, es va posar de genolls i els va rentar els peus. Es va fer servent dels seus deixebles. Ens va voler ensenyar que primer hem de servir. Sí, és tota una revolució avui fer servei quan tothom vol ser servit. Oblidar-nos de nosaltres per pensar només en els altres. Però el món ens demana que servim. Escoltem-lo en el nostre caminar vers la Pasqua, i sentirem constantment que ens demanem que servim.
El servei
M'havia de tocar a mi, no podia haver estat un altre, Senyor?
El cert és que tots tenim un càrrec que és un servei per a la classe, és per això que no tinc raons per queixar-me.
Gràcies, Senyor, perquè és una forma senzilla de servir: el meu esforç ajuda els altres, la meva entrega fa que altres puguin fruir de les coses que fem.
Gràcies perquè Tu vas fer el mateix: servir sense ser servit. Gràcies, Senyor.
Marta i Maria
"Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué: - Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar." (Lc 10, 39-40)La primera comunitat: tot al servei de tots
La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells.
Ningú d'entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú. (Ac 4, 32-35)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada