Quantes vegades diem a algú que el perdonem. És fàcil demanar perdó, i encara més ho és dir que et perdono quan es fa només de paraula. Però perdonar de cor és molt difícil. Perdonar de cor implica recordar allò que s’ha fet malament, reconèixer-lo com a cosa mal feta, tenir un veritable penediment i una ferma voluntat de posar-hi millora. No podem fer un camí enemistats amb algú. Ens cal perdonar i oblidar. I ens cal també saber demanar perdó. Perquè perdonant i sent perdonat podrem caminar amb uns nous vincles i fer un pas més ferm vers el demà.
Déu és perdó i fa festa en el cel
cada vegada que un home es penedeix.
Tu pots perdonar al teu germà
cada vegada que ell t'ha ofès.
I pots demanar perdó
quan has passat de llarg davant el teu proïsme.
Però el que més et costa i el que més necessites
és que et perdonis a tu mateix.
Que t'acceptis tal com ets,
que et vulguis amb els teus defectes,
amb les teves limitacions,
amb les teves possibilitats,
amb els teus problemes
i amb les teves inquietuds.
Estima la teva vida, la teva història,
el teu passat amb tot el que has viscut,
amb tot el que has experimentat,
amb els teus sentiments i les teves idees.
Perquè creure en el perdó de Déu
et pot resultar relativament fàcil.
Perdonar al que et va ofendre
pots fer-ho amb goig.
Fins i tot demanar perdó, ho pots fer cada dia.
Però perdonar-te a tu mateix
és creure veritablement
en el poder alliberador de Déu,
i és condició indispensable
perquè visquis en pau.
M. Ortega
Perdó, Senyor
Perdó, Senyor,
per la natura que trepitgem,
pels rius que embrutem,
per la bomba atòmica,
els diners que malgastem.
Perdó, Senyor,
per donar-li més importància als videojocs,
per finar-nos en la marca dels texans,
per l'enveja que tenim dels companys.
També us volem dir, Senyor,
que no sempre ho fem malament.
Sabem que tu, Senyor,
ets feliç quan estimem als amics,
quan no tirem papers al terra,
quan no ens barallem amb els germans,
quan sabem compartir el que tenim.
Ajuda’ns, Pare, a esforçar-nos
i a millorar cada dia una mica més.
cada vegada que un home es penedeix.
Tu pots perdonar al teu germà
cada vegada que ell t'ha ofès.
I pots demanar perdó
quan has passat de llarg davant el teu proïsme.
Però el que més et costa i el que més necessites
és que et perdonis a tu mateix.
Que t'acceptis tal com ets,
que et vulguis amb els teus defectes,
amb les teves limitacions,
amb les teves possibilitats,
amb els teus problemes
i amb les teves inquietuds.
Estima la teva vida, la teva història,
el teu passat amb tot el que has viscut,
amb tot el que has experimentat,
amb els teus sentiments i les teves idees.
Perquè creure en el perdó de Déu
et pot resultar relativament fàcil.
Perdonar al que et va ofendre
pots fer-ho amb goig.
Fins i tot demanar perdó, ho pots fer cada dia.
Però perdonar-te a tu mateix
és creure veritablement
en el poder alliberador de Déu,
i és condició indispensable
perquè visquis en pau.
M. Ortega
Perdó, Senyor
Perdó, Senyor,
per la natura que trepitgem,
pels rius que embrutem,
per la bomba atòmica,
els diners que malgastem.
Perdó, Senyor,
per donar-li més importància als videojocs,
per finar-nos en la marca dels texans,
per l'enveja que tenim dels companys.
També us volem dir, Senyor,
que no sempre ho fem malament.
Sabem que tu, Senyor,
ets feliç quan estimem als amics,
quan no tirem papers al terra,
quan no ens barallem amb els germans,
quan sabem compartir el que tenim.
Ajuda’ns, Pare, a esforçar-nos
i a millorar cada dia una mica més.
D'un llibret de pregària del CIJAC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada