(apunts d'una xerrada d'Hilario Ibañez)
Potser és l’única pregunta.
Al voltant del jo construïm el tot.
Però si encara ho volem complicar més, perquè no ens preguntem què sóc jo?
Hi ha moltes respostes i diferents. Això vol dir que potser ningú ho sap. Ens acostem al misteri.
Parlem de subjecte i no pas d’objecte. Ens quedem sense resposta. Ens quedem en el silenci.
Potser haurem d’acudir a la bíblia, als místics i a la pròpia experiència.
Al gran misteri l’anomenem Déu.
Com es defineix Déu?
Moisés: jo sóc el que sóc.
L’ésser és al mateix moment l’estar. Déu és el que és estant., sent, projectant-se en infinitats de formes, concentra tot, sustenta tot i fa viure tot. És un Déu que desborda, actua.
Qui és l’home? imatge i semblança de Déu. Imatge però no ets déu tot i que ets en ell i semblança perquè som gènesis. Això ens situa en el mateix centre del centre.
Som una realitat que viu vivint-se. Som una realitat dinàmica, no pas estàtica.
Connectem amb Déu amb tot el nostre ésser (cos, cor, ànima i esperit)
La imatge més feta de Déu és Jesús echo homo. La nostra referència.
Jesus és una vida viscuda des de Déu. És el reflexe més nítid de Déu. És plena imatge de Déu. Trobem la plenitud en ell.
Som imatge de Déu quan el nostre rostre reflecteix a Jesús.
Jesús es diferencia del Pare, però s’uneix a Ell.
A la creu és quan apareix més la imatge de Déu.
Perquè aparegui Déu, jo m’haig de retirar, haig de retirar tot allò que tapa la llum.
No hauríem de confondre el Déu pensat amb el Déu viscut.
El món religiós és el misteri de la realitat. Pot substitur la vida-creença per conceptes. Recitar el credo amb molta fe i no viure’l.
Relació del jo amb un Déu fora de mi és una relació infantil, com la d’un fill i la mare.
Tenim conflictes amb entre religions perquè ens divideixen. Conceptualitzem a Déu fora i de formes diferents.
En quin Déu crec?
L’espiritualitat és un desvelar (treure el vel).
El camí espiritual és treure vels, sobretot els mentals.
Cal afinar, hi ha un trencament. Hem de viure el Nadal (Déu fet home) que ns fa Déu.
El sagrat
Tot és sagrat. perquè per tot hi ha Déu.
Una falsa espiritualitat ens durà a una falsa identitat.
La construcció del jo ens ha de dur a la relació tot i que ens pot portar cap el conflicte.
Cerquem des de fora el jo que està molt velat.
Hi ha una constant confrontació amb el que ve de fora (el que ens diuen).
Intentem ajustar el món a la nostra manera (reduccionisme)
Idealitzem un futur, pensant en la plenitud, la gratificació en el futur. Però té el seu risc. Ara no sóc bo, però ja ho seré. Jo no sóc bo, però ja hi ha Déu que és bo.
Compte amb les falses identitats (pseudoespiritualitats).
Déu no ens ha de donar res, ja ens ho ha donat tot. No ens falta res!
(Nada te turbe, nada te espante, solo Díos basta.)
No cal que siguis més autèntic, ja ho ets. No has de ser més compassiu, ets compassiu.
On està la profunditat humana? I l’espiritual?
Anem als místics, o a Sant Pau mateix: jo no sóc qui viu, sinò Crist que viu en mi.
Jo no sóc el protagonista, Déu és el protagonista.
Cal fer accesis per ser imatge de Déu.
El contacte amb Déu passa també per mirar la creació.
Quan contactes amb el misteri et porta a ser amorós. Estimar, ser estimat, sentir-se estimat.
El treball espiritual és un treball humà.
Sant Agustí busca Déu fora, i Déu no hi és, perquè Déu és dins teu. Tu ets Déu. “És que buscava fora de mi en comptes de fer-ho dins meu…”
El camí espiritual és ser humans.
Això no és, això tampoc no és, …, i que és el que queda després de l’últim no és?
Creences
Fet no demostra que ens fa caminar.
Religió
Tot allò objectiu que articula una espiritualitat en tant que construcció simbòlica.
Espiritualitat
Vivència subjectiva, interna, intel·ligible, sentida com a real, la vida de l’Esperit en mi.
FE
Confiança bàsica en una realitat amorosa que ens crida cap a la que jo vull tenir. És vida, no és el que jo dic que crec. És allo que vivim com a cert.
Jo sé de qui m’he fiat.
Tot està bé, una altra cosa és que surti com tu creus que ha de sortir. Déu afirma: “Tot està bé”.
Creure és estar content de qui sóc. Cal oblidar-nos de nosaltres i cal un jo ben construït.
En l’espiritualitat hem de superar el jo, però amb compte que el jo no sigui psicopatològic, ja que l’espiritualitat estarà construïda sobre una mala base.