dimecres, 22 de desembre del 2010

Nadal 2010

S’acosta Nadal. Una de les celebracions de l’any més viscuda no només per nosaltres els cristians sinó per tota la societat. Per nosaltres és el record i la celebració de naixament de Jesús. El Nadal comporta el missatge de tots el valors que els homes volem viure, que sabem que són la resposta a la nostra vocació humana, però que, per les causes més variades, sovint volem però no portem a la pràctica.

Però, curiosament cada any ens preguntem tots: què és el Nadal? Nadal és celebració, i no és només una celebració individual, com l'àpat familiar, és una celebració comunitària, és anar a trobar l'altre. Nadal és compartir, comunicar, caminar junts. Nadal és pau, és abraçar l'altre. Quan som capaços d'abraçar vol dir que hi ha quelcom més que amistat. Nadal és do, gràcia. És donar-se als altres, Nadal és humilitat, senzillesa, fraternitat, d'igual a igual. Nadal és llum, claror. Nadal és goig, alegria. I si hi ha alegria hi ha estimació.

I el Nadal també ens parla de la presència de Déu entre els homes. És l’oferiment d’un Déu que es presenta com a Paraula, com a diàleg. És una paraula que se’ns dóna, que tenim. Només cal escoltar-nos. Nadal és l’amor visible de Déu que ens parla des de la petitesa amb un missatge de Pau, de Fraternitat, d’amor, de perdó, de solidaritat, de caritat ...

Però, què és per a mi el Nadal? Com celebro el Nadal? És per a mi només el Nadal comercial? o és el Nadal familiar? el Nadal d'amistat i regals? el Nadal de festa popular? el Nadal de vacances? O és el Nadal cristià? El Nadal que llegeix els signes i llums externs del nadal i descobreix en el profund d'aquestes festes un Déu humà, proper, gens estrany als homes i dones.

El Nadal cristià és el "Misteri de Nadal" que només s´hi arriba amb el silenci interior. El Nadal és silenci perquè hi pugui esclatar la paraula. Recodem sinó als pastors  amb el silenci de la nit vetllant el ramat, fins que els àngels el trenquen amb paraules de Bona Nova, amb la gran  notícia d'esperança,  alegria i pau. És el silenci d’un infant en una menjadora, és un nen sense sostre com tants d’altres n’hi ha avui, el silenci del nen emigrant a Egipte, com tants d’altres n’hi ha avui.

I Nadal és, sobretot, "Déu amb nosaltres", la solidaritat de Déu. I és un exemple per a nosaltres. Ens ho recordava el papa Benet XVI en la seva visita a la Llar del Nen Déu, durant el seu darrer viatge a Barcelona, amb aquestes paraules: “En aquests moments, en els quals moltes llars passen serioses dificultats econòmiques, els deixebles de Crist hem de multiplicar els gestos concrets de solidaritat efectiva i constant, manifestant així que la caritat és el distintiu de la nostra condició cristiana”. És Nadal i no podem girar l’esquena a la realitat d’una societat en crisis, on molts necessiten un cop de mà, un sentir-se estimats i ajudats, i això només ho podrem fer des del compromís i la caritat.

La caritat no és fer un gest d’amor un dia. Cal molt més, cal un compromís continuat. Pensem en els emigrants, en els aturats, en els infants de carrer, sense família o que viuen en Residències, en les persones grans que viuen en la soledat, en els qui pateixen la violència i les guerres, que els neguen la pau per a refer les seves vides, en tots aquells que són esclaus de les drogues, en tots els qui viuen en el tercer món, que pateixen les injustícies estructurals i l’egoisme de primer món, pensem en…, tots coneixem persones que pateixen situacions que reclamen la nostra presència, el nostre ajut, la nostra col·laboració. Nadal és un desafiament i un repte per pensar i decidir quina és la resposta que hem de donar, no tan sols d’uns dies, sinó al llarg de l’any.

Ell també va néixer pobre, en el si d’una família humil, que no va trobar casa a Betlem, que va haver d’emigrar a Egipte, que va treballar com a “fill del fuster”. Nadal és la celebració de l’Encarnació de l’amor de Déu entre els homes. La Paraula feta realitat vivent. Paraula redemptora i salvadora, Paraula alliberadora. Ell que és l’amor, que neix en l’amor i viu en l’amor, ens preguntarà un dia sobre l’amor. (Mt. 25).

Aquest any hem viscut la consagració de la Sagrada Família. I nosaltres volem viure en família el Nadal. Tinguem present l’exemple de família de Maria, Josep i Jesús, que, moguts per la fidelitat, són forts enmig de les dificultats. Maria accepta i diu sí a la responsabilitat que Déu li demana, Josep no es rebel·la contra el misteri, encara més, es deixa transformar per ell, i s’endinsa i estima la tasca que Déu li proposa, i tots dos, com a pares, vetllen per la vida de Jesús, incomprès i perseguit des dels inicis. La d’ells és una vida d’amor esponsal al servei incondicional de Jesús.

Nadal ens ajuda també a redescobrir el misteri de les nostres pròpies famílies. L’amor en què s’ha de fonamentar, el diàleg que sempre ha de regir les relacions internes, la pau conseqüència de ser comunitat de vida i amor, l’acolliment i servei a la vida que se’n deriven. Nadal és el moment de deixar de nou que Jesús penetri en les nostres vides. El pessebre que hem anat treballant i reflexionant durant l’Advent, pot ser un signe que podem col·locar i venerar no en un racó amagat de la casa, sinó en un lloc visible, com a manifestació que la nostra família creu i vol seguir aquell Jesús que, humil i pobre, solidari amb els homes, va néixer a Betlem i simbòlicament ara ho fa en la nostra família, en l’acolliment de la seva paraula i el seu exemple. Nadal és el moment de reafirmar la fe, què reneixi en nosaltres.

Bon Nadal.

dissabte, 18 de desembre del 2010

4a setmana d'Advent

Durant aquesta setmana us proposo reflexionat sobre la figura de l'infant Jesús. Sé que no és fàcil, però els texts ens poden ajudar a fer-ho. Jesús també va ser infant. No en coneixem gran cosa de la seva infantesa. De fet és el protagonista del pessebre.  Sense Ell no hi seria. Aquests texts ens en parlen una mica. Formen part de la seva història i de la nostra.

Naixament:
Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare. (Lc 1,16-21)

Presentació al temple
Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient:
--Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se'n vagi en pau,
com li havies promès.
Els meus ulls han vist el Salvador,
que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble. (Lc 2, 22-32)

Creixença de Jesús
Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor. (Lc 2, 39-40)

dissabte, 11 de desembre del 2010

3a setmana d'Advent

Aquesta setmana la reflexió que us proposo gira al voltant d'una figura molt important del pessebre, i molt estimada i venerada arreu. El paper de Maria a l’evangeli és un signe d’humanitat: nova, alliberada per Jesucrist, rescatada, plena. Maria és Home, Maria és Dona, companya de camí, receptora de Bona Nova, part de la Bona Nova de Jesús, algú que ha caminat pel camí de Jesús, camina amb mi i al meu davant. L’hauríem d’imitar. És signe de resposta davant de Déu, del que algun dia la humanitat arribarà a ser. No podem oblidar que la humanitat de Jesús passa per Maria. Aquests texts ens poden ajudar a comprendre una mica més a Maria, i ens podem ajudar a descobrir com viure la Bona Nova amb ella.

Anunci del naixement de Jesús
Al sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:
--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. (Lc 1,26-33)

Maria visita Elisabet
Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:
--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà! (Lc 1,39-45)

Magnificat
Maria digué:
--La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra
Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós
obra en mi meravelles:
el seu nom és sant,
i l'amor que té
als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
»Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.
»Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva. (Lc 1,46-56)

dilluns, 6 de desembre del 2010

Dia de la Constitució!

Avui celebrem el dia de la constitució? Qui ho diria, us proposo que aneu a fer un volt pel centre de Barcelona, no parareu de veure gent comprant, sembla mentida allò de la crisi que ens expliquen a la tele ...

Realment als catalans ens agrada celebrar coses ben rares. Bé, aquesta celebració ens ve imposada i ens la podríem estalviar. Mirar que celebrar el dia d'una llei que permet les autonomies, però que ja des del principi en fa de primera i de segona categoria? Mira que celbrar que tenim una llei des de fa més de trenta anys que permet tenir un tribunal que es passa per la pedra el nostre pobre Estatut? No, si els haurem de donar la raó quan dieuen que estem tan sonats que als "tornillos" els anomenem "caracoles".

Proposo que el dia 6 de desembre, en contes de celebrar el dia de la constitució, celebrem el dia de l'objecció de consciència de la constitució, i que durant un dia no siguem espanyols ni comunitat autònoma. Que durant un dia senzillament, no siguem (i per tant que durant un dia no paguem cap mena d'impost). Que en diria aleshores aquell que promet tant, i aquell que tot ens ho porta al constitucional?

dissabte, 4 de desembre del 2010

2a setmana d'Advent

Aquesta setmana us proposo reflexionar al voltant d'una figura sovint oblidada, de la qual no en parlem gaire, però sempre present, silenciosa però amatent, seriosa però plena d'amor a la seva dona Maria i al seu fill Jesús i amb la que Déu hi té una relació especial. Aquests texts ens poden ajudar a comprendre una mica més a Josep i aprendre de la seva manera de fer i de la seva actitud.
Anunci a Josep
Se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.  (Mt 1, 20-21)

Fugida a Egipte:
Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
--Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo.
Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill. (Mt 2,13-15)

Retorn d’Egipte
Un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, i li digué:
--Lleva't, pren el nen i la seva mare i vés-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui volien matar l'infant.
Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d'Israel.  (Mt 2,19-21)

Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d'anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea 23 i se n'anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.» (Mt 2,22-23)

















Aquesta setmana us proposem reflexionar al voltant d'una figura sovint oblidada, de la qual no en parlem gaire, però sempre present, silenciosa però amatent, seriosa però plena d'amor a la seva dona Maria i al seu fill Jesús i amb la que Déu hi té una relació especial. Aquests texts ens poden ajudar a comprendre una mica més a Josep i aprendre de la seva manera de fer i de la seva actitud.
Anunci a Josep
Se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.  (Mt 1, 20-21)
Fugida a Egipte:
Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
--Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo.
Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill. (Mt 2,13-15)
Retorn d’Egipte
Un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, i li digué:
--Lleva't, pren el nen i la seva mare i vés-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui volien matar l'infant.
Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d'Israel.  (Mt 2,19-21)

Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d'anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea 23 i se n'anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.» (Mt 2,22-23)

divendres, 3 de desembre del 2010

Fa uns dies va venir el Papa ...

Fa uns dies va venir el Papa, ho recordeu? Per alguns va ser una gran diada i una gran festa, per uns altres, que usàvem el lema "Jo no t'espero", van criticar la seva visita i van posar en dubte la despesa que representava per a la ciutat, en un país laic i democràtic, la visita del cap d'una religió. Dins d'aquest grup de persones hi ha molts que diuen no creure en Déu, que són ateus.

I jo em pregunto, on són ara tots aquests? Com és que no rondinen perquè l'ajuntament ha posat bombetes a tota la ciutat en motiu de l'Advent (periode de preparació del Nadal, una de les principals celebracions cristianes que tenen com a cap a Benet XVI, el papa que ens va visita?) Suposo que totes aquestes persones no celebren el Nadal, i encara menys el dia de Reis!!! I si ho celebren, no són una mica incoherent entre el que diuen i el que fan?

dimarts, 30 de novembre del 2010

Qui està més ...

Sovint no cal dir paraules, només cal observar i pensar.

Qui estava més content, el Puig diumenge o el Rosell dilluns?

Qui estava més trist, el Puigcercós el diumenge o el Mourinho el dilluns?

Difícil de dir oi, totes dues parelles tenen responsabilitats, una feina estable, ben remunerada, remenen molts milions que no són seus, i sobretot jugen amb la il·lusió dels altres.

La feina ben feta no té fronteres i té molt de futur

diumenge, 28 de novembre del 2010

Avui comença ...

Avui pot ser un dia important, pot ser l'inici de moltes coses. Però sí realment per a mi és important, és perquè comença l'Advent.
D'aquí un parell de setmanes tothom começarà a parlar dels dies que ens queden per completar les compres de Nadal! Podré enviar a temps totes les felicitacions? És una època d’una gran agitació i, fins i tot, de tensió! Tantes coses a fer, i en tan poc temps! Com a seguidors de Jesús, ens han fet el regal d’un temps que anomenem Advent. És la nostra oportunitat d’escapar-nos ni que sigui una mica, d’aquesta pressió en l’ambient. Se’ns dóna l’oportunitat d’agafar-nos un temps per a esperar el Déu que ve. Déu va venir fa dos mil anys, però també segueix venint a la nostra vida i al nostre cor en aquests dies de novembre i desembre. Volem estar en sintonia amb aquesta vinguda.
L'advent va ser instituit per l'apòstol Sant Pere per tal de preparar la vinguda de Jesús al món, es tractava d'un periode d'especial trascendència per als cristians que durant aquests quests dies realitzaven dejunis i pregàries mentre esperaven, amb expectació, esperança i il·lusió, la celebració del Naixement de Jesucrist: el Nadal.
Avui, dos mil anys després també durant aquestes quatre setmanes els cristians ens preprarem per aquesta gran festa. És un temps per reflexionar, pensar, i mirar de millorar i fer un món millor, aquell que ens va parlar el que tornarà a nàixer el 25 de desembre.

Durant aquesta setmana us vull convidar a que reflexioneu al voltant de dues figures del pessebre, que unes en fan gràcia, hi queden molt bé els pastors. Però ells van ser els primers en saber que naixia, i els primers en anar a conéixer-lo. Ser pastor fa 2000 anys era una de les pitjors feines que es podien fer ... Aquest text ens recorda el que va succeir i en pot ajudar a pensar-hi
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué:
--No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. (Lc 1,8,12)
I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
--Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:
--Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber. (Lc 1, 13-15)

I l'altra figura del pessebre són els reis. Potser només ens recordem d'ells el dia 6 per la il·lusió dels infants. Però ens hem parat mai a pensar en ells i en tot el que signifiquen i representen. Pensem-hi. Aquest text ens hi pot ajudar:

L'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.(Mt 2,9-11)

dissabte, 27 de novembre del 2010

Increïble 2

Una nova cosa totalment anormal. A 26 de novembre la Generalitat ja ha pagat la nòmina de novembre!!! That's increible!!!! Mai havia cobrat tant d'hora! Deu haver-hi alguna raó subversiva que la meva ment perniciosament està pensant que ens volen comprar el vot???? no, no, això deu ser que la Generalitat té molts diners, li'n sobren, i per això paguen tants dies abans ...

Increïble



Tot i que es jornada de reflexió, bé puc denunciar uns individus que en ple dissabte penjaven rètols d'un partit. Pensava que això no es podia fer. Eren tres quarts d'una de la matinada d'avui dissabte, i l'excusa que anaven "de retiro", la prova aquesta foto. Sí, ja sé que no són els únics que fan trampes, però els vaig veure i a sobre se'm van posar xulos i s'excusaven. Així volen aconseguir vots per la seva candidata. Ho tenen clar!

divendres, 26 de novembre del 2010

Demà, reflexió

La reflexió final s'hauria de fer demà, i escriure demà, però com que tinc por que algú digui que en el dia de reflexió no es pot dir segons que ...

Heus aquí les meves reflexions ...

No entraré a parlar dels programes electorals, si fa o no fa tots són més o menys correctes, tenint en conte la ideologia dels partits. Aleshores, per a qui decantar-se? Jo he fet una sèrie de valoracions dels 6 grans, dels més petits no perquè no els conec gaire. Comencem per Ciutadans. Un partit polìtic que es presenta a les eleccions per a la presidència de Catalunya no pot fer faltes d'ortografia en la seva propaganda. Descartat. PP, van impugnar al Constitucional l'Estatut pel poble votat, descartadíssims. IU. Els seus comentaris sobre la visita del Papa demostren falta de respecte i desconeixement de què a Catalunya hi ha molts cristians, i que fem molta feina silenciosa pel pais com per a fer segons quins comentaris. Descartats. ERC, no els acabo de veure clars, no pactarem i després pacten, els preguntés que vol dir una Catalunya humanista (un visca del Portabella l'11 de setembre) que encara espero que ell mateix contesti. Descartats. PSC, "apoyaré el estatuto que apruebe el parlamento de Catalunya". Sense comentaris. Descartats. CiU, molt hàbils, no volem fer un cara a cara, i quan saps que et diran que no dius que si ... Descartats ...
O siga, tots descartats? No, jo crec que n'hi ha un que pot fer una bona feina. Però no us diré quin és. Que cadascú reflexioni quin és el partit que ens pot governar millor, i sobretot, diumenge a votar.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Fabulós

Ahir va ser un dia fabulós. Tot i la fresqueta que feia a Montserrat, vam xalar de valent. Vam riure, vam cantar, vam celebrar, també alguns van patir una mica (que si compliem els horaris o no, que si alló altre ...) però malgrat tot va ser una bonica celebració.
S'ha d'agrair a tothom la seva col·laboració per a què tot rutllés tan bé, però jo voldria agrair especialment la presència d'uns quants pares i mares que es van voler afegir a la celebració.  Gràcies!

dilluns, 22 de novembre del 2010

Un dilluns especial

Tot i estar en la darrera setmana d'escoltar el que uns diuen que els altres no han fet o podríen haver fet o no sé quantes galimaties més, avui anem a Montserrat a celebrar el mateix que va celebrar ara fa 400 anys la primera escola de la Companyia de Maria. Una festa que ha perdurat en el temps malgrat tot el que ha passat. Serà un bon dia. Només espero que no ens trobem cap polític ...

dimecres, 17 de novembre del 2010

I ja som a dimecres

Ja som a dimecres. I la meva bústia segueix quasi impoluta. El meu correu electrònic també. No rebo informació dels partits. Només dos m'ha enviat la papeleta i un breu, però molt breu resum del seu programa. Ah, però un em diu que si vull tenir-lo tot que me'l baixi d'internet. És evident que jo en sóc usuari, però, vols dir que tothom trindrà la paciència de baixar-se'l. Jo diria que cada cop més els partits cerquen que votem més a la persona que al partit i al programa. No sé, és un pensament ... I com que no sóc polític ni diputat, ni tinc un soc extraordinari i amb un conveni que més d'un voldria, me'n vaig a treballar, que si més no, m'ho passo millor millor que escoltant polítics i parlant de política.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Un nou dilluns

Com és que sempre després d'un diumenge ve un dilluns?
Aquesta maleïda mania dels humans de contar les coses!!! Si no les contéssim no hi hauria dilluns (però tampoc hi hauria diumenges ...)
El que té de bo el dilluns és que comença una nova setmana plena de ... suposo que plena de promeses (o potser hauríem de dir "mentides")  polítiques ...

dijous, 11 de novembre del 2010

Hola, món!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!