dijous, 11 d’octubre del 2012

Commemoració 50 anys del Concili Vaticà II

Idees i pensaments en la presentació del llibre resum de les xerrades de la Fundació Joan Maragall i la ponència de Juan de Dios Martín Velasco: "Fidelitat al Concili Vatica II en el segle XXI"

Pere Lluís Font presenta el llibre:
El Concili no té retorn.
Cal recuperar la confiança en el Concili. Va ser un concili molt peculiar, únic, que volia prendre-li el pols a l'Església. Volia ser un concili pastoral, el que va permetre llibertat per discutir, però no es va entrar prou en la doctrina.

Juan de Dios Martín Velasco
Avui tenim una nova i gran oportunitat: reviure el Concili.
L'Església avui es troba en una situació paradòxica. Els que fa 50 anys eren majoria ara són minoria, i els que eren minoria ara són majoria. És per això que avui s'arracona el Concili.
El Concili cercava una gran unió i entusiasme i ha provocat desunió.
La crisi actual de l'Església no és nova. Ja hi era fa 50 anys. I durant aquest temps ha anat de bracet de la crisi cultural (maig del 68).
Cal de nou fer una revisió, una relectura del Concili a partir dels signes del temps.
Amb la crisi religiosa i de la institució eclesial i també la crisi social tot junt ha provocat una gran pèrdua de credibilitat.
La societat avui prefereix caminar cap a fenòmens religiosos poc o gens institucionalitzats.
Volíem passar de una societat perfecta al misteri de Déu, però no va cristal·litzar i ens vam quedar en la societat perfecta.
Hi ha raons d'esperança: ara tenim consciència del que passa; podem preguntar-nos que passa a la llum dels documents del Concili i dels signes del temps; la pobresa en el món; l'estatut de la dona en l'Església, els cristianisme en un mon globalitzat i amb un veritable diàleg intereligiós.
Aleshores es va parlar molt de l'Església i poc de Déu, avui cal tornar a parlar de Déu.
Consells finals:
  • Viure l'Evangeli de veritat (portarà a canvis d'estructures)
  • Criticar des de dins i amb amor i per amor a l'Església.
Sebastià Taltavull
El Concili va ser un sotrac de l'Esperit.
Si seguim el Concili seguirem a Déu.
És un signe i una evidència de Déu. Hem de fer un acte de fe.
Quan un es deixa inspirar ajuda a respirar. Hem d'obrir portes i finestres per renovar l'aire, fa tant de temps que hi estem tancats que no olorem el tuf que fa. Quan es respira bé es transpira un ambient bo i agradable.
Inspirar per respirar, respirar per transpirar.
"Ai de mi si no anunciés l'evangeli" (Sant Pau)


Any de la fe

Amb la Carta apostòlica Porta fidei d’11 d’octubre de 2011, Benet XVI va convocar un Any de la fe, que començarà l’11 d’octubre de 2012, 50è aniversari de l’obertura del concili Vaticà II, i acabarà el 24 de novembre de 2013, solemnitat del nostre Senyor Jesucrist Rei de l’Univers.
El passat 15 de juliol Benet XVI, en la breu visita pastoral a la ciutat italiana de Frascati, propera a la seva residència estival de Castel Gandolfo va fer la següent invitació:
“Us proposo —va dir en l’homilia de la missa que va presidir— que viviu intensament l’Any de la Fe, que començarà el mes d’octubre, als 50 anys de l’obertura del Concili Vaticà II. Els documents del Concili contenen una riquesa enorme per a la formació de les noves generacions cristianes. Amb l’ajut dels sacerdots i dels catequistes, torneu a llegir-los i a aprofundir-los [...]. Descobriu de nou la bellesa de ser Església, de viure el gran nosaltres que Jesús ha format entorn d’ell per a evangelitzar el món: el nosaltres de l’Església, que mai no ha estat tancat, mai no ha estat replegat en si mateix, sinó sempre obert i desitjós d’anunciar l’Evangeli a tots.”
Amb la promulgació d’aquest Any el Sant Pare vol posar en el centre de l’atenció eclesial en l’encontre amb Jesucrist i la bellesa de la fe en ell. Per altra part, l’Església és molt conscient dels problemes que ha d’afrontar avui la fe i considera més actual que mai la pregunta que Jesús mateix va fer: «El Fill de l’home, quan vingui, trobarà fe a la terra?» (Lc 18,8). Per això, «si la fe no adquireix nova vitalitat, amb una convicció profunda i una força real gràcies a l’encontre amb Jesucrist, totes les altres reformes seran ineficaces» (Discurs a la Cúria romana en ocasió de les felicitacions nadalenques, 22 de desembre de 2011).
El començament de l’Any de la fe coincideix amb el record agraït de dos grans esdeveniments que han marcat el rostre de l’Església dels nostres dies: els cinquanta anys passats des de l’obertura del concili Vaticà II per voluntat del beat Joan XXIII (11 d’octubre de 1962) i els vint anys des de la promulgació del Catecisme de l’Església Catòlica, llegat a l’Església pel beat Joan Pau II (11 d’octubre de 1992).
L’Any de la fe serà una ocasió privilegiada per a promoure el coneixement i la difusió dels continguts del concili Vaticà II i del Catecisme de l’Església catòlica.
Es per això que es fan una sèrie d’indicacions pastorals, que resumim:
En l’àmbit d’Església universal
  • La XIII Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, convocada pel papa Benet XVI per al mes d’octubre de 2012 i dedicada al tema de La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana.
  • En l’Any de la fe cal encoratjar els pelegrinatges dels fidels a la seu de Pere, per a professar la fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant, unint-se a aquell que avui està cridat a confirmar en la fe els seus germans (cf. Lc 22,32).
  • Durant aquest any serà útil invitar els fidels a adreçar-se, amb particular devoció a Maria, imatge de l’Església, que «reuneix en ella i reflecteix d’alguna manera les veritats supremes de la fe».[1]
  • La propera Jornada Mundial de la Joventut de Rio de Janeiro, el juliol de 2013, oferirà als joves una ocasió privilegiada per a experimentar el goig que prové de la fe en el Senyor Jesús i de la comunió amb el Sant Pare, en la gran família de l’Església.
  • Simposis, congressos i reunions de gran escala, fins i tot a nivell internacional, que afavoreixin la comunicació de testimonis autèntics de la fe i el coneixement dels continguts de la doctrina de l’Església catòlica.
  • Aprofundir en el coneixement dels principals documents del concili Vaticà II i en l’estudi del Catecisme de l’Església catòlica.
  • Acollir amb més atenció les homilies, catequesis, discursos i altres intervencions del Sant Pare.
  • Iniciatives ecumèniques dirigides a invocar de Déu i afavorir «la restauració de la unitat entre tots els cristians», que «és un dels fins principals que s’ha proposat el sacrosant concili Vaticà II».[2]
En l’àmbit de les Conferències episcopals
  • Les Conferències episcopals podran dedicar una jornada d’estudi al tema de la fe, del seu testimoniatge personal i de la seva transmissió a les noves generacions, d’acord amb la missió específica dels bisbes com a mestres i «pregoners de la fe».[3]
  • Afavorir la reedició dels documents del concili Vaticà II, del Catecisme de l’Església catòlica i del seu Compendi.
  • Aprofitant els nous llenguatges de la comunicació, s’han d’esforçar per a promoure transmissions televisives o radiofòniques, pel·lícules i publicacions, fins i tot a nivell popular, accessibles a un públic ampli, sobre el tema de la fe, els seus principis i continguts, així com la importància eclesial del concili Vaticà II.
  • Serà convenient que les Conferències episcopals s’esforcin per fer conèixer els sants del seu territori, emprant fins i tot els mitjans moderns de comunicació social.
  • Invitar els docents dels centres d’estudis teològics, seminaris i universitats catòliques a verificar la rellevància que, en el seu ensenyament, tenen els continguts del Catecisme de l’Església catòlica i les implicacions que es deriven per a les seves respectives disciplines.
  • Revisar els catecismes locals i els subsidis catequètics en ús a les Esglésies particulars, per a assegurar-ne la plena conformitat amb el Catecisme de l’Església catòlica.[4]
En l’àmbit diocesà
  • Cebració d’obertura de l’Any de la fe.
  • Jornada sobre el Catecisme de l’Església catòlica.
  • Dedicar una Carta pastoral al tema de la fe, recordant la importància del concili Vaticà II i el Catecisme de l’Església catòlica.
  • Organitzar esdeveniments catequètics per a joves i per als qui cerquen trobar el sentit de la vida, a fi de descobrir la bellesa de la fe de l’Església, aprofitant l’oportunitat de reunir-se amb els seus testimonis més reconeguts.
  • La formació permanent del clergat podrà concentrar-se, particularment en aquest Any de la fe, en els documents del concili Vaticà II i el Catecisme de l’Església catòlica.
  • La participació del món acadèmic i de la cultura en un diàleg renovat i creatiu entre fe i raó.
  • L’Any de la fe serà una ocasió per a prestar més atenció a les escoles catòliques, llocs privilegiats per a oferir als alumnes un testimoni viu del Senyor, i conrear la fe amb una referència oportuna a l’ús de bons instruments catequètics, com per exemple el Compendi del Catecisme de l’Església catòlica o el Youcat.
En l’àmbit de les parròquies, comunitats, associacions, moviments
  • Llegir i meditar la Carta apostòlica Porta fidei del sant pare Benet XVI.
  • Intensificar la celebració de la fe en la litúrgia, i de manera particular en l’eucaristia.
  • Els catequistes podran apel·lar encara més a la riquesa doctrinal del Catecisme de l’Església catòlica
  • Un compromís renovat en la difusió i distribució del Catecisme de l’Església catòlica i d’altres subsidis aptes per a les famílies des de les parròquies.
  • Promoure missions populars i altres iniciatives a les parròquies i als llocs de treball, per ajudar els fidels a redescobrir el do de la fe baptismal i la responsabilitat del seu testimoni, conscients que la vocació cristiana, «per la seva naturalesa mateix, és també vocació a l’apostolat».[5]
  • Les associacions i els moviments eclesials estan invitats a fer-se promotors d’iniciatives específiques que, mitjançant la contribució del carisma propi i en col·laboració amb els pastors locals, s’incorporin al gran esdeveniment de l’Any de la fe.
  • Tots els fidels, cridats a revifar el do de la fe, intentaran comunicar l’experiència pròpia de fe i caritat,[6] dialogant amb els seus germans i germanes, fins i tot d’altres confessions cristianes, sense deixar de costat els creients d’altres religions i els qui no creuen o són indiferents.
La fe «és companya de vida que ens permet distingir amb ulls sempre nous les meravelles que Déu fa per nosaltres. Intentant percebre els signes dels temps en la història actual, ens compromet a cadascú a convertir-nos en un signe viu de la presència de Crist ressuscitat en el món».[7] La fe és un acte personal i comunitari: és un do de Déu, per viure’l en la gran comunió de l’Església i comunicar-lo al món. Cada iniciativa de l’Any de la fe cerca afavorir el joiós redescobriment i el renovat testimoniatge de la fe.
(Aquest text ha estat confeccionat a partir de “Nota amb indicacions pastorals per a l’any de la fe” de la Congregació per a la doctrina de la Fe i del full dominical de  l'Arquebisbat de Barcelona del 7/10/12 )

[1] Concili ecumènic Vaticà II, Constitució dogmàtica Lumen gentium, n. 65.
[2] Concili ecumènic Vaticà II, Decret Unitatis redintegratio, n. 1.
[3] Concili ecumènic Vaticà II, Constitució dogmàtica Lumen gentium, n. 25.
[4] Cf. Joan Pau II, Constitució apostòlica Fidei depositum, n. 4.
[5] Concili ecumènic Vaticà II, Decret Apostolicam actuositatem, n. 2.
[6] Cf. Benet XVI, Carta apostòlica Porta fidei, n. 14.
[7] Benet XVI, Carta apostòlica Porta fidei, n. 15.