El divendres 22 de febrer vaig assistir a un taller del Juan Fernández (
clica per web). El taller duia per nom,
"Et diem: Bon dia, Jesús".
Entre el que es va dir, resaltar:
Bon dia, per què? Perquè les paraules i els gestos són poderosos quan conserven el seu origen autèntic. Expressions com ara adéu (que Déu estigui amb tu) o bon dia (et desitjo que tinguis molt bon dia) potser han perdut realment el significat que tenen i s'han anat transformant en una senzilla rutina de salutació.
El Bon dia a l'escola té les seves llums i les seves ombres:
Llums:
- Silenci, profunditat, contra la superficialitat i el soroll
- Moltes possibilitats expressives
- Desenvolupar capacitats tant dels alumnes com dels professors
Ombres
- Manca de motivació
- Manca d'idees
- Manca d'adaptació a les edats dels alumnes
- Dificultats organitzatives (qui el fa, qui el prepara, qui el du a la pràctica?
- Els professors.
Podem fer molts tipus diferents de Bon dia:
- Bon dia dels pensaments (frases cèlebres de personatges famosos) (clica per web)
- Bon dia amb cançons: escoltar-la, cantar-la, treballar la lletra, fer un vídeo clip, fer una cançó, un cançoner, un cd, pregaria.cat, ... Per què no podem canviar el timbre de les nou del matí per una cançó de Bon dia?
- Bon dia amb l'art: contemplació d'obres d'art, colorejat exprés, ...
- Bon dia dels testimonis, persones en qui reconeixem l'esperit o no, ja siguin o no santes.
- Bon dia pregat, el Parenostre
- Bon dia de la creació
- Bon dia de la diada (dies especials)
- Bon dia dedicat, a una persona concreta
- Bon dia del conte
- Bon dia de la campanya
- Bon dia amb espelmes (fer la llum)
Recordem que tota iniciativa és bona, uns aficionats van construir l'arca i uns professionals el Titànic.
Fins aquí el que ens va transmetre o si més no el que jo vaig recollir del seu taller. Però sóc de l'opinió que aquest taller necessita uns afegitons.
Per començar explicar una mica més que vol dir fer el Bon dia, que vol dir pregar.
La pregària és l’enlairament de l’ànima a Déu.
Una definició de sempre, que expressa bé la relació entre la persona humana i
el seu Senyor.
També la pregària
ha estat definida com la presa de consciència
del que és home i viu per la gràcia. Parlaríem del fill de Déu unit al
seu Pare i Senyor.
Però la pregària és
alguna cosa més senzilla. Parlar amb Déu, parlar amb el Pare, parlar amb Jesús,
no és tan complicat. L’única cosa que demana és constància. Fer-ho cada dia. És
bo de poder parlar cada dia amb aquell que ens estima tant. Pregar és tenir un
tracte personal amb Déu, un tracte d’amistat que diria Santa Teresa de Jesús,
amb el qual poder establir un diàleg personal, íntim i profund. Pregar és
adonar-nos del que Déu ha fet i fa per nosaltres. Pregar és escoltar Déu,
perquè Ell també ens parla.
I cada dia hem de pregar a l'escola? Cada dia hem de fer el Bon dia?
Podríem debatre
molt al voltant d’aquesta pregunta, podríem dir cadascú de nosaltres el que
pensem, però hem d’adonar-nos de què la pregunta és per què pregar cada dia a
la nostra escola, ens caldrà rellegir el nostre
projecte educatiu intentant cercar la resposta a
la pregunta.
Un cop trobada la resposta, no cal sempre fer la pregària al matí. Podem pregar en qualsevol moment del dia.
Fixem-nos en la vida monàstica i mirem d'inculturitzar-la a l'escola.
Els vots
d'obediència, castedat i pobresa fan que la vida monàstica resulti avui dia una
opció molt poc atractiva fins i tot per a les persones més religioses. Tot i
ser un exemple de vida dedicada a la pregària ens pot crear un cert rebuig per
endavant. No obstant això, sí que hi ha alguna cosa en la vida apartada,
tranquil·la i ordenada dels monjos que alguns, no necessàriament religiosos,
podem trobar a faltar en la nostra vida quotidiana. Una de les coses que potser
crida l’atenció del seu estil de vida és, i potser el més conegut, el concepte
de “ora et labora” dels monjos
benedictins. Tot i que cridi l’atenció, no cal oblidar que la nostra concepció
actual del temps deriva del propi esquema temporal monàstic i abans, romà.
Al segle VI, Sant
Benet, fundador de l'orde benedictina, va redactar la Regla per la qual s’haurien
de regir els seus monjos en el futur. La Regla de Sant Benet va ser fonamental en el
desenvolupament dels altres ordes monàstics. De fet va servir d'inspiració per
a la gairebé totalitat dels que es van fundar després. La gran escissió
cistercenca, la que va promoure alguns segles després Sant Robert de Molesmes
des del monestir de Cîteaux, va tenir també el seu origen en la pròpia Regla
perquè la seva causa principal va ser l'allunyament benedictí de l’essència de la Regla i la consegüent
relaxació de costums que emanava de l'abadia de Cluny. Es tractava, en
definitiva, de tornar al compliment estricte de la Regla.
Però el que més ens
interessa és l’assumpte de l’horari, un dels preceptes de la Regla que basant-se en el
llibre dels Salms (“Et lloo set
vegades cada dia”Sl 119,164) obliga els monjos a resar en set
moments puntuals del dia establerts amb prou precisió. Les pregàries estan
relacionades amb el moment del dia, que a la vegada es vincula amb les
diferents etapes de la vida.
I és aquí on la Regla
de Sant Benet ens pot il·luminar. Ben cert és que no tenim per què pregar set
cops al dia i a les hores que la
Regla proposa, però ens pot donar pistes de la importància i
la simbologia que pot tenir fer-la a les nou del matí, a les onze, al migdia o
la tarda.
Vegem els set
moments:
- Laudes (al voltant de les set del matí)
Està relacionada amb
la sortida del sol, amb el despertar, el naixement i la resurrecció. És un moment
d'alegria pel nou dia que comença.
- Tèrcia (al voltant de les nou del matí)
És l'hora tercera
del dia (per als romans el dia començava en Cosina, a les 6 del matí). Tèrcia,
Sexta i Nona, les anomenades hores menors, representen el pas per la vida dels
homes. Tèrcia té molt a veure amb el començament de la jornada laboral. Per
això és l'única oració que no es resa a l'església sinó en el propi lloc de
treball. També representa el començament de la vida adulta.
Serien les pregàries que fem al matí, només entrar.
Haurien de ser pregàries d’inici de la jornada escolar, pregàries d’acció de
gràcies pel nou dia que comença, per la nova activitat que anem a dur a terme
....
- Sexta (a les dotze del matí)
És el moment en què
el sol es troba al punt més alt, és la meitat del dia, també la meitat de la
vida, el moment d’aturar-se una estona i reflexionar abans d'afrontar el que
queda del dia.
Seria la nostra pregària al voltant de l’hora del pati.
Pregària de reflexió, de com ha anat el dia fins ara, com afrontem la resta de
la jornada, les primeres dificultats (conflictes al pati) ...
- Nona (a les tres de la tarda)
Just havent dinat i
del descans posterior. S'inicia el treball de la tarda. El sol comença el seu
descens. Som conscients del pas del temps, de la brevetat de la vida. La famosa
crisi dels quaranta i dels cinquanta, la difícil adaptació a la idea que ja no
serem joves mai més.
Podríem fer també la pregària en començar les classes a
la tarda. Una pregària més reflexiva. Ha passat mitja jornada bona, queda poc,
hem aprofitat el temps. Podria ser una pregària més interior, de reflexió
personal del que hem viscut durant tota la jornada escolar (ja només queden un
parell d’hores, venim del pati ...).
- Vespres (6 i mitjana de la tarda)
És el crepuscle, la
fi de la llum, la inquietud per la foscor que arriba i el dubte que pugui
tornar a sortir el Sol. La jornada activa s'acaba i arriba el moment de fer
balanç del dia. També pot ser la fi de la vida laboral, la jubilació.
Pregària abans d’anar a casa. Pregària de valoració del
dia amb possibles compromisos de cara al futur, de cara el dia següent, al cap
de setmana...
- Completes (abans d’anar al llit; en el cas dels monjos entre les 8
i les deu de la nit depenent de l’orde)
És l’hora de dormir, i per suposat un correlat de la mort (ja ho deia Hamlet:
“morir, dormir, no més”). És el moment per als monjos de posar-se en mans de
Déu amb l’esperança de la resurrecció. No hi ha llum ni sons d’animals. Tot
queda en silenci.
- Maitines (dos quarts de cinc de la matinada)
Quan el resta de la
humanitat dorm, arriba el moment de pregar per ella, i també perquè la llum
torni de nou. La resurrecció dels cristians.
Se’ns ha acudit mai de colònies, fer pregària al vespre,
donant gràcies per tot el que hem viscut i gràcies a qui ho hem viscut?
(Les pregàries, generalment salms, que
s’ha de resar en cada un d’aquests moments es recullen en el llibre de les
Hores.)
I per acabar els afegitons, jo hem faria la pregunta de: com pregar? Seguint el model de Santa Teresa de Jesús, de Sant Ignasi, anar variant... Evidentment això ja és una decisió de cada un. Però són qüestions que un hi ha de pensar, tenir-les clares, ja què ens evitarà caure en rutines i no fer les coses, la pregària, el Bon dia perquè sí, perquè és el que toca.