Ja està. Un altre
cop a tornat a passar. Un nou any que hem celebrat el Nadal. Un nou inici
d’hivern que hem conviscut amb la família molts moments d’alegria, de llàgrimes
d’emoció, la missa del Gall o del pollet, el caga tió, la Cavalcada de ses
Majestats... Han estat uns dies meravellosos, alegres, també cansats...
Però ja hi tornem a
ser, la rutina del dia a dia: que si avui tens natació no et descuidis l’equip,
ja has fet els deures, quan tornis a cap a casa compra això, recorda que
dimecres tenim dentista, afanya’t que farem tard...
On està aquell
infant que és nat en una establia? On queda tot allò que Jesús ens ensenya des
del pessebre, des del seu naixement? L’estel de Nadal no només el van seguir
els mags, és un estel que ix cada dia, és un estel que potser no el veiem, no
el sentim, però cada dia hi és i que caldria que el seguíssim tots els dies de
l’any. I cal que el seguim tots junts. No potser que cadascú el segueixi quan
pot, sinó tots junts, pas a pas, com els excursionistes, cada un va al seu
ritme, al seu pas, però tots van junts vers un objectiu comú: fer un cim,
arribar a un cripta, un refugi, el campament...
Durant el mes de
desembre tots junts vam seguir un estel, l’estel de la solidaritat. Junts vam
tirar endavant dues campanyes: les Jornades del Comerç Just i la Campanya de
Nadal.
Les Jornades van
anar molt bé. Vam comptar amb la col·laboració de diferents mares de l’equip de
catequesi, d’alumnes de batxillerat i mestres i professors en el muntatge de la
botiga i en la venda de productes. Tots valoren l’experiència com a positiva.
Pel que fa a la
campanya de Nadal, veiem la valoració que en fa una de les mares que va
col·laborar:
“Durant la campanya de Nadal a l’escola, varem tenir la
oportunitat de col·laborar en les tasques d’organització de la recollida de
productes. Érem unes quantes mares amb ganes d’ajudar i facilitar la feina a
l’escola.
Mentre endreçàvem els aliments, triàvem les
joguines i anàvem fent caixes, xerràvem de les nostres coses, dels nostres
fills, de les nostres preocupacions, etc..
Segurament la majoria de nosaltres ja no recordem
els noms de les mares amb qui varem coincidir, però si que recordem les ganes
d’ajudar de totes, de manera totalment abnegada i sobretot amb la satisfacció
de pensar que allò que fèiem tenia com a únic objectiu donar un cop de mà a
molta gent i a molts infants que ho necessitaven.
Varem comptar també amb la col·laboració d’alumnes
de l’escola en el transport i organització de les caixes, cosa que els agraïm
moltíssim ja que algunes pesaven molt!.
Per últim i segurament el més important, és poder
confirmar que varem tenir molta feina, perquè la resposta de les famílies de
l’escola a la crida solidària va ser d’una gran generositat.
L’escola ens va agrair la nostra tasca, però potser
nosaltres també hauríem d’agrair a l’escola deixar-nos col·laborar i poder
viure aquesta experiència. Gràcies.” (Marta Ripoll)
Experiència en la
que tots hi hem col·laborat: els alumnes d’ESO que amb moltes ganes i il·lusió
han anant passejant per la casa tot recollint els aliments i joguines, els
alumnes d'Infantil i Primària portant de casa aliments i joguines amb ganes
d'ajudar i ser solidaris gràcies a la bona motivació feta pels mestres i les
famílies, els alumnes que han anat al súper a comprar, els alumnes grans que
voluntàriament han explicat que és el Comerç Just als petits i els que han
ajudat a vendre a la botiga, els professors que han ajudat a muntar i desmuntar
la botiga, a organitzar la campanya, a motivar-la i explicar-la als alumnes, la
gran feina feta per les mares...
Han estat uns dies d’il·lusió,
cooperació, treball, solidaritat, d’intentar fer el món una mica millor.
I durant aquests
dies també hem tingut present el projecte de la FISC amb el que col·laborem
aquest any: "Suport als tallers de formació professional del centre
d’educació integral indígena Popol Ja". La loteria de Nadal de l’AMPA, els
beneficis de les jornades del Comerç Just, els esmorzars solidaris de la festa
de la Presentació de l’ESO han anat destinats al projecte.
Ara ve potser el
més difícil, el que més ens costa a tots: tenir present que cada dia surt
l’estel de Nadal, un estel que ens guia cap a la fe, l’esperança, la caritat,
la solidaritat, l’amor... Un estel que ens demana que cada dia cal que el seguim,
però no sempre l’escoltem. Que sigui Nadal cada dia només depèn de nosaltres.
Junts construïm!
(Text publicat a l'Infonnac de març de 2013, revista de l'AMPA del Col·legi Lestonnac de Barcelona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada