Ja som a Dissabte Sant, el Dissabte de Glòria. Sense donar-nos quasi bé ni conte, ja ha passat una setmana de vacances. Avui és un d'aquells dies que tot i ser laboral, al passejar per la ciutat (no pas pels llocs turístics i cèntrics) un nota que hi ha menys soroll del normal. Suposo que deu ser perquè hi ha molta gent a fora.
No fa pas gaire celebràvem el carnestoltes, i més d'un demanava l'arribada de la Setmana Santa per poder fer uns dies de vacances. Doncs ja s'acaben. Demà diumenge de Pasqua, dilluns la mona i sant tornem-hi (aquells que tenim la sort de tenir feina) a la rutina (depèn de com ho visqui cadascú) laboral diària.
I avui pot ser un bon dia per reflexionar. De fet l'Església m'hi ajuda. Avui és un dia que dedica especialment al silenci. No hi ha cap celebració litúrgica, bé si, la litúrgia de les hores. És el dia que el maquinista para les màquines i tots els passatgers de tots els vagons del tren de l'Església baixen un moment del tren. Jesús és mort. És un fet real, demostrat, comprovat, no és un simulacre, no és un invent ni una ficció. Ell va existir i va morir a la creu. (Una altra cosa és que creguis que ell va ser fill de Déu o no, que creguis que va ressuscitar o no). Sí, després de la traïció, el dolor, les llàgrimes, la tristesa, la indignació, la negació... Ell és mort. I quan algú mort resta el temps del dol i el temps pel silenci. Però també resta el temps per l'Esperança.
Cada cap d'any molts mirem enrere com ha anat l'any i prenem compromisos cara el nou any que es presenta. Però potser en aquella època de l'any hi ha massa soroll com per escoltar. Avui, un dia de silenci, pot ser un bon moment per escoltar, escoltar que ens diu el nostre cos, el nostre cor, el nostre entorn, el nostre Déu.
Fem silenci davant del Crist mort, intentem entendre que vol dir el sepulcre buit, preparem-nos per comprendre la seva resurrecció, fem silenci per intentar entendre allò que de fet, als ulls del món, no té sentit.
Fem silenci i intentem escoltar que ens diu la nostra vida viscuda des del Nadal, no cal anar més lluny. Intentem escoltar si durant la Quaresma quan Déu ens ha parlat nosaltres l'hem escoltat i hem actuat en conseqüència.
Fem silenci i esperem, amb paciència, sense que ens atabalin els sorolls, tots aquells sorolls que no ens deixen escoltar, notar, sentir la desmesura de l'amor de Déu. Perquè la mesura de l'amor de Déu és que ens estima sense mesura. Serem capaços de fer-ho nosaltres a partir d'avui seguint el seu exemple?
Bona Pasqua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada