Demà, 15 de maig és Santa Joana de Lestonnac, fundadora de la Companyia de Maria.
Heus aquí un víde homenatge:
Santa Joana
dilluns, 14 de maig del 2012
divendres, 11 de maig del 2012
El Concili Vaticà II, 50 anys després – VIII (i últim)
Reflexions, idees, pensaments de la taula rodona sobre el Concili Vaticà II i avui, amb en Mn Josep Escós, en Joan Rigol, en Lluís Foix i na Gna Teresa Forcades.
Que ens demana el CV-II avui?
JE: La Bíblia ha adquirit molt força. La litúrgia esta molt més centrada en el Crist i en tots, que formem un sol poble. Hi ha diferents maneres d'exercir com a sacerdot, des del rector dictador preconciliar al que dona joc i està atent a tot i a tothom. Va ser bo posar primer el poble. La jerarquia ja vindrà. Hi ha hagut una apertura a tot tipus de gent. Avui hi ha molta gent que fa estudis teològics. Hi ha una relació normal amb d'altres esglésies. Cal fer una reflexió sobre l'Ètica i el seu fonament; l'Ètica en la penitència; l'Ètica i els "nous capitalismes"; l'Ètica i els drets nacionals, llengües i pobles; la jerarquia i el poble. Avui hi ha moviment responsables que han sabut organitzar-se i caminar sense la jerarquia (tot i ser-hi present, conciliari).
LF: La GS ens porta una obertura al món. Un diàleg amb el món. Una comunió espiritual amb la resta d'homes per fer patents els valors del cristianisme. Pressuposa la llibertat de tots. El CV-II la promociona. En l'Església hi cabem tots. La llibertat és en tot. Un creient pot, i hauria de ser, amic de tothom. S'ha avançat molt en el diàleg entre religions (potser intrareligió no tant). Cal viure la fe al marge de la jerarquia. Tots hem de ser conscients de la nostra identitat.
TF: Hem passat del diàleg a la por, i de la por a la llibertat i a la corresponsabilitat. L'esperit del concili és el diàleg, entès com l'apropar-te a l'altre per aprendre una cosa nova de l'altre (i que sigui fonamental). Tenim coses a dir, i hem de dir-les. Avui tenim por d'aquells que des de dins critiquen la nostra actuació. Avui no hi ha un diàleg veritable (diàleg intern). La jerarquia no dialoga i el poble té por i calla (o se'n va). No tot és dir no a l'abort i no als matrimonis gais. L'Església és quelcom més.
JR: La GS fa una antropologia cristiana potent d'entrada al món per construir un món més humà. En la societat actual, molt mercantilitzada, s'ha perdut el sentit del temps de missió. La sobreactuació jeràrquica acaba emportant-se l'acció de la base. En un món tan mediàtic, es perd el missatge. La SC ens pot qüestionar com és que cada cop hi ha menys gent a les celebracions i menys joves. Avui la societat fa actes molt emotius i les celebracions són molt simbòliques i no atreuen tant com l'emoció. LA DV, l'ambient d'avui ens porta cap a la fe? La vivència, avui, és molt personal. Cal acompanyament i testimoniatge per ajudar a escoltar i llegir la Bíblia. La LG, l'Església avui és més una jerarquia que un poble. La nostra Església, la catalana, no hauria de tenir por de ser Església. La LG ens empara, el Concili ens ho permet, però ... per què tenim por dels bisbes?
Altres idees ...
El cristianisme no és només una qüestió d'omplir misses-
Els documents no s'han fet prou operatius.
1Co 3, 16-17: "No sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres."
Que ens demana el CV-II avui?
JE: La Bíblia ha adquirit molt força. La litúrgia esta molt més centrada en el Crist i en tots, que formem un sol poble. Hi ha diferents maneres d'exercir com a sacerdot, des del rector dictador preconciliar al que dona joc i està atent a tot i a tothom. Va ser bo posar primer el poble. La jerarquia ja vindrà. Hi ha hagut una apertura a tot tipus de gent. Avui hi ha molta gent que fa estudis teològics. Hi ha una relació normal amb d'altres esglésies. Cal fer una reflexió sobre l'Ètica i el seu fonament; l'Ètica en la penitència; l'Ètica i els "nous capitalismes"; l'Ètica i els drets nacionals, llengües i pobles; la jerarquia i el poble. Avui hi ha moviment responsables que han sabut organitzar-se i caminar sense la jerarquia (tot i ser-hi present, conciliari).
LF: La GS ens porta una obertura al món. Un diàleg amb el món. Una comunió espiritual amb la resta d'homes per fer patents els valors del cristianisme. Pressuposa la llibertat de tots. El CV-II la promociona. En l'Església hi cabem tots. La llibertat és en tot. Un creient pot, i hauria de ser, amic de tothom. S'ha avançat molt en el diàleg entre religions (potser intrareligió no tant). Cal viure la fe al marge de la jerarquia. Tots hem de ser conscients de la nostra identitat.
TF: Hem passat del diàleg a la por, i de la por a la llibertat i a la corresponsabilitat. L'esperit del concili és el diàleg, entès com l'apropar-te a l'altre per aprendre una cosa nova de l'altre (i que sigui fonamental). Tenim coses a dir, i hem de dir-les. Avui tenim por d'aquells que des de dins critiquen la nostra actuació. Avui no hi ha un diàleg veritable (diàleg intern). La jerarquia no dialoga i el poble té por i calla (o se'n va). No tot és dir no a l'abort i no als matrimonis gais. L'Església és quelcom més.
JR: La GS fa una antropologia cristiana potent d'entrada al món per construir un món més humà. En la societat actual, molt mercantilitzada, s'ha perdut el sentit del temps de missió. La sobreactuació jeràrquica acaba emportant-se l'acció de la base. En un món tan mediàtic, es perd el missatge. La SC ens pot qüestionar com és que cada cop hi ha menys gent a les celebracions i menys joves. Avui la societat fa actes molt emotius i les celebracions són molt simbòliques i no atreuen tant com l'emoció. LA DV, l'ambient d'avui ens porta cap a la fe? La vivència, avui, és molt personal. Cal acompanyament i testimoniatge per ajudar a escoltar i llegir la Bíblia. La LG, l'Església avui és més una jerarquia que un poble. La nostra Església, la catalana, no hauria de tenir por de ser Església. La LG ens empara, el Concili ens ho permet, però ... per què tenim por dels bisbes?
Altres idees ...
El cristianisme no és només una qüestió d'omplir misses-
Els documents no s'han fet prou operatius.
1Co 3, 16-17: "No sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres."
dijous, 10 de maig del 2012
El Concili Vaticà II, 50 anys després – VII
Reflexions, idees, pensaments de la xerrada de Mn. Salvador Pié: La recepció del Concili entre la reforma i la restauració.
Trobem diferents maneres d'interpretar la recepció del Concili. N'hi ha que defensen dues fases, una primera d'euforia, fins el 1968 i una segona de desil·lusió, a finals de la dècada dels 80 del segle passat. Ratzinger proposava tres etapes, una primera fins els 80 d'il·lusió, una segona de discussió als voltants de 1985 i una tercera d'estabilització interna i cerca d'una major estabilitat catòlica. Rovira i Belloso proposa una primera etapa d'il·lusió, una segona d'assolir la comunió i articular el concili. Una altra vessant proposa una etapa de discontinuïtat i una segona de continuïtat. Com veiem hi ha diferents maneres de veure la recepció del Concili, tot depèn de com es vegi, s'estudiï, s'interpreti.
Pau VI ho tenia molt clar i va cercar constantment que no succeís el mateix que va passar en el Concili Vaticà I. Buscava incansablement un esperit de consens, que no s'arribés al trencament.
El Concili va ser una transició, entès com una nova forma de fer Església.
Trobem dues maneres de llegir el Concili, l'escola de Bolonya que parla del Concili com un esdeveniment, amb tot el que comporta, o l'escola de Turinga, que parla d'un text fundacional. En tots dos casos, els documents perden força.
A l'homilia de Benet XVI en motiu dels 40 anys de clausura del Concili planteja l'hermenèutica de la reforma i la renovació en la continuïtat de l'únic subjecte església que el Senyor ens va donar.
En Benet XVI hi ha renovació i reforma. S'inspira molt sobre Plató (de fet es defineix com a platonista). També hi ha contraris al Papa, els tradicionalistes i Lefebristes.
Cal una recerca de la identitat de la teologia del Concili. El Concili no és una cosa més, és quelcom que vol, que cerca reformar. Cerca escoltar el món. Vol subratllar que va ser un concili pastoralista. Per Joan Pau II és una profecia.
Cal recuperar el caràcter magisterial que propugnava.
La fe és acolliment d'un testimoni. Ens cal ser més acollidors. El Concili no són texts per argumentar, són texts per testimoniar. Caldrà doncs, recuperar una lectura creient del Concili.
El Concili vol prioritzar l'escolta atenta de la revelació.
El Concili és un text de compromisos.
Pel Concili l'Església és comunió jeràrquica.
Catalunya ha rebut el Concili (tot i que un cop rebut potser no s'ha avançat gaire) un mostra és el concili provincial Tarraconense.
El Concili és pot llegir, s'ha de llegir. Està pensat per ser de "fàcil" accés.
El Concili és una crida constant a la reforma i a la reflexió.
Trobem diferents maneres d'interpretar la recepció del Concili. N'hi ha que defensen dues fases, una primera d'euforia, fins el 1968 i una segona de desil·lusió, a finals de la dècada dels 80 del segle passat. Ratzinger proposava tres etapes, una primera fins els 80 d'il·lusió, una segona de discussió als voltants de 1985 i una tercera d'estabilització interna i cerca d'una major estabilitat catòlica. Rovira i Belloso proposa una primera etapa d'il·lusió, una segona d'assolir la comunió i articular el concili. Una altra vessant proposa una etapa de discontinuïtat i una segona de continuïtat. Com veiem hi ha diferents maneres de veure la recepció del Concili, tot depèn de com es vegi, s'estudiï, s'interpreti.
Pau VI ho tenia molt clar i va cercar constantment que no succeís el mateix que va passar en el Concili Vaticà I. Buscava incansablement un esperit de consens, que no s'arribés al trencament.
El Concili va ser una transició, entès com una nova forma de fer Església.
Trobem dues maneres de llegir el Concili, l'escola de Bolonya que parla del Concili com un esdeveniment, amb tot el que comporta, o l'escola de Turinga, que parla d'un text fundacional. En tots dos casos, els documents perden força.
A l'homilia de Benet XVI en motiu dels 40 anys de clausura del Concili planteja l'hermenèutica de la reforma i la renovació en la continuïtat de l'únic subjecte església que el Senyor ens va donar.
En Benet XVI hi ha renovació i reforma. S'inspira molt sobre Plató (de fet es defineix com a platonista). També hi ha contraris al Papa, els tradicionalistes i Lefebristes.
Cal una recerca de la identitat de la teologia del Concili. El Concili no és una cosa més, és quelcom que vol, que cerca reformar. Cerca escoltar el món. Vol subratllar que va ser un concili pastoralista. Per Joan Pau II és una profecia.
Cal recuperar el caràcter magisterial que propugnava.
La fe és acolliment d'un testimoni. Ens cal ser més acollidors. El Concili no són texts per argumentar, són texts per testimoniar. Caldrà doncs, recuperar una lectura creient del Concili.
El Concili vol prioritzar l'escolta atenta de la revelació.
El Concili és un text de compromisos.
Pel Concili l'Església és comunió jeràrquica.
Catalunya ha rebut el Concili (tot i que un cop rebut potser no s'ha avançat gaire) un mostra és el concili provincial Tarraconense.
El Concili és pot llegir, s'ha de llegir. Està pensat per ser de "fàcil" accés.
El Concili és una crida constant a la reforma i a la reflexió.
divendres, 4 de maig del 2012
El Concili Vaticà II, 50 anys després – VI
Reflexions, idees, pensaments de la xerrada de Mn. Ignasi Fossas: La Constitució Sacrosanctum Concilium sobre la litúrgia.
Va ser la primera en aprovar-se (4/12/1963)
El Pare Franquesa (Montserrat) ho va viure molt de prop i va anar confeccionant un dietari, que no està publicat però que il·lumina molt de com van anar les coses.
L'ambient que hi havia al Concili era un ambient de treball intens, amb moltes expectatives i moltes diferències entre els bisbes. Era també els inicis d'experimentació d'un mètode de treball.
El document és un dels més elaborats. Respecta molt l'esquema inicial presentat. Els temes més recurrents són per un costat els de tipus doctrinal i per un altre costat els canvis en els ritus.
El document queda dividit en set parts:
Els principis fonamentals són orientatius i operatius (llengua, paraula de Déu, catequesis, cants, reforma).
Destacar que en el primer capítol parla de la naturalesa i importància de la litúrgia. Crist sempre està present a l'Església (SC 7) Cal que cadascú faci el que li toca fer, al poble el que toca al poble, el prevere el que li toca en ell. Tot des de la senzillesa i el servei.
Destacar també que el segon capítol versa sobre la institució de l'Eucaristia. És un sagrament de pietat. Tots els sagraments giren al seu entorn. És el més important (sol en un capítol) Proposa reforma de la celebració: més riquesa en l'escriptura, homilia obligada, pregària dels fidels, llengua vernacle, combregar en les dues formes, concelebració.
El document destaca la centralitat del misteri pasqual de la vida cristina. Per tant tota la litúrgia gira al seu voltant.
Antropològicament és perillós i difícil fer canvis en els ritus.
La SC és un document actual que cal llegir en el temps.
Cal també situar la litúrgia en la teologia. Cal rellegir la SC cercant l'equilibri entre tradició i progrés. És un document que continua sent vàlid, però cal rellegir-lo.
Ens cal modèstia, no farem avui nosaltres amb la nostre servitud un veritable cristianisme. Farem camí, i la litúrgia ha de ser i és font per a la vida cristiana.
Va ser la primera en aprovar-se (4/12/1963)
El Pare Franquesa (Montserrat) ho va viure molt de prop i va anar confeccionant un dietari, que no està publicat però que il·lumina molt de com van anar les coses.
L'ambient que hi havia al Concili era un ambient de treball intens, amb moltes expectatives i moltes diferències entre els bisbes. Era també els inicis d'experimentació d'un mètode de treball.
El document és un dels més elaborats. Respecta molt l'esquema inicial presentat. Els temes més recurrents són per un costat els de tipus doctrinal i per un altre costat els canvis en els ritus.
El document queda dividit en set parts:
- Principis de la reforma litúrgica
- L'Eucaristia
- Altres sagraments
- Ofici diví
- Any litúrgic
- Música sagrada
- Art sagrat i objectes de culte.
Els principis fonamentals són orientatius i operatius (llengua, paraula de Déu, catequesis, cants, reforma).
Destacar que en el primer capítol parla de la naturalesa i importància de la litúrgia. Crist sempre està present a l'Església (SC 7) Cal que cadascú faci el que li toca fer, al poble el que toca al poble, el prevere el que li toca en ell. Tot des de la senzillesa i el servei.
Destacar també que el segon capítol versa sobre la institució de l'Eucaristia. És un sagrament de pietat. Tots els sagraments giren al seu entorn. És el més important (sol en un capítol) Proposa reforma de la celebració: més riquesa en l'escriptura, homilia obligada, pregària dels fidels, llengua vernacle, combregar en les dues formes, concelebració.
El document destaca la centralitat del misteri pasqual de la vida cristina. Per tant tota la litúrgia gira al seu voltant.
Antropològicament és perillós i difícil fer canvis en els ritus.
La SC és un document actual que cal llegir en el temps.
Cal també situar la litúrgia en la teologia. Cal rellegir la SC cercant l'equilibri entre tradició i progrés. És un document que continua sent vàlid, però cal rellegir-lo.
Ens cal modèstia, no farem avui nosaltres amb la nostre servitud un veritable cristianisme. Farem camí, i la litúrgia ha de ser i és font per a la vida cristiana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)