Reflexions, idees, pensaments de la xerrada de Mn. Salvador Pié: La recepció del Concili entre la reforma i la restauració.
Trobem diferents maneres d'interpretar la recepció del Concili. N'hi ha que defensen dues fases, una primera d'euforia, fins el 1968 i una segona de desil·lusió, a finals de la dècada dels 80 del segle passat. Ratzinger proposava tres etapes, una primera fins els 80 d'il·lusió, una segona de discussió als voltants de 1985 i una tercera d'estabilització interna i cerca d'una major estabilitat catòlica. Rovira i Belloso proposa una primera etapa d'il·lusió, una segona d'assolir la comunió i articular el concili. Una altra vessant proposa una etapa de discontinuïtat i una segona de continuïtat. Com veiem hi ha diferents maneres de veure la recepció del Concili, tot depèn de com es vegi, s'estudiï, s'interpreti.
Pau VI ho tenia molt clar i va cercar constantment que no succeís el mateix que va passar en el Concili Vaticà I. Buscava incansablement un esperit de consens, que no s'arribés al trencament.
El Concili va ser una transició, entès com una nova forma de fer Església.
Trobem dues maneres de llegir el Concili, l'escola de Bolonya que parla del Concili com un esdeveniment, amb tot el que comporta, o l'escola de Turinga, que parla d'un text fundacional. En tots dos casos, els documents perden força.
A l'homilia de Benet XVI en motiu dels 40 anys de clausura del Concili planteja l'hermenèutica de la reforma i la renovació en la continuïtat de l'únic subjecte església que el Senyor ens va donar.
En Benet XVI hi ha renovació i reforma. S'inspira molt sobre Plató (de fet es defineix com a platonista). També hi ha contraris al Papa, els tradicionalistes i Lefebristes.
Cal una recerca de la identitat de la teologia del Concili. El Concili no és una cosa més, és quelcom que vol, que cerca reformar. Cerca escoltar el món. Vol subratllar que va ser un concili pastoralista. Per Joan Pau II és una profecia.
Cal recuperar el caràcter magisterial que propugnava.
La fe és acolliment d'un testimoni. Ens cal ser més acollidors. El Concili no són texts per argumentar, són texts per testimoniar. Caldrà doncs, recuperar una lectura creient del Concili.
El Concili vol prioritzar l'escolta atenta de la revelació.
El Concili és un text de compromisos.
Pel Concili l'Església és comunió jeràrquica.
Catalunya ha rebut el Concili (tot i que un cop rebut potser no s'ha avançat gaire) un mostra és el concili provincial Tarraconense.
El Concili és pot llegir, s'ha de llegir. Està pensat per ser de "fàcil" accés.
El Concili és una crida constant a la reforma i a la reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada