dimarts, 28 d’agost del 2012

L'amor existeix

No sé si Déu existeix o no, però sí que sé que l'amor existeix.

Només cal observar amb deteniment en que he vist aquesta tarda. Els ulls plens de joia, admiració, sorpresa i amor de tres cosinets coneixent el seu nou cosí; l'afecte amorós amb què un pare agafava el seu fillet i l'acostava a la mare mentre li tocava la planta del peu per què estigués més despert a l'hora del pit, la mirada tendra i amorosa que la mare, tot i no haver dormit pel part, adreçava al seu fill i al seu home, el somriure ple de felicitat i estima del germà de la mare i dels germans del pare; la cara de goig de l'àvia ...


I tot plegat per què? Doncs ben simple, dues persones que s'estimàvem, dues persones que s'estimen, i han volgut portar el seu amor fins el punt de crear una nova vida, que l'ajudaran a créixer, a fer-se gran, i sobretot a aprendre a estimar, que a partir d'ara canviarà totalment les seves vides, però que en una cosa seran millors, hi haurà encara molt més amor.


Un home savi, Pau de Tars, va dir que estimar era l'única llei, que només estimant que ja ho teníem tot fet. Jo sóc dels que crec que Déu és amor, i avui he vist amor, he vist a Déu.

dimarts, 14 d’agost del 2012

A la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc

Sí, demà celebrem la mare de Déu d'agost. Com si hi hagués una mare de Déu cada mes, quan de fet només n'hi ha una de mare de Déu, però demà 15 d'agost l'Església celebra l'Assumpció de Maria, i com a les nostres terres ens estimem molt la mare de Déu, i a l'estiu també ens estimem molt fer festa, doncs som-hi, tots els catalans a celebrar la mare de Déu d'agost.
Aclarim però una mica que celebra realment demà l'Església. [1]De fet celebra la glorificació corporal de Maria. La definició dogmàtica va tenir lloc el dia 1 de novembre de 1950, després d'haver demanat per escrit l'opinió de l'episcopat universal i de diverses universitats:
"Proclamem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Immaculada Mare de Déu, sempre verge María, complert el curs de la seva vida terrena, va ser assumpta en cos i ànima a la glòria celestial"[2]
Evidentment per prendre aquesta decisió hi van haver-hi uns arguments teològics que principalment són:
  • L'unió de la mare i del Fill testificada en els Evangelis, principalment en els relats d'infantesa. Jesús no podia permetre que la seva mare sofrís la corrupció i dissolució del sepulcre. Maria havia de ser personalment present, és a dir, glorificada al seu cos i en la seva ànima amb el seu Fill.
  • La maternitat divina de Maria, que exigia l'exempció de la corrupció del sepulcre. Si Maria va conservar íntegra i incorrupta la seva virginitat en el part i després del part, amb major raó havia de conservar incorrupte el seu cos després de la mort.
  • La plenitud de gràcia exigeix la plenitud de la glòria. El mateix que la Immaculada representa la completa victòria de Maria sobre el pecat, així també la seva gloriosa assumpció significa la seva plena victòria sobre la mort.
  • Si Maria, com nova Eva, va participar de la passió de Jesús, havia de participar també plenament del triomf del nou Adam.
Però quin sentit té avui aquest dogma? Algunes de les possibles respostes podrien ser:
  • Sentit de la vida. Un dels problemes que més preocupen l'home d'avui és el sentit de la vida. Té sentit la vida? Té la història una meta? Té la vida humana un sentit transcendent? El dogma de l' Assumpció corporal de Maria és una resposta a aquests interrogants. L'existència humana, que culmina amb la glorificació de tot el jo, il·lumina els punts foscos de la nostra vida terrena. El dogma de l' Assumpció descorre el misteri de la mort i ens obre un futur ple de llum i de felicitat.
  • Signe de consol i esperança. Poden servir de punt de partida les paraules del Vaticà II: "Mentrestant, la mare de Jesús, de la mateixa manera que, glorificada ja als cels en cos i ànima és imatge i principi de l'Església que haurà de tenir consumació en la vida futura, així a la terra precedeix amb la seva llum al poble de Déu peregrinant com a signe d'esperança certa i de consol fins que arribi al dia del Senyor" (LG 68).
Segurament molts no hi deuen pensar demà en tot aquest dogma de la Mare de Déu, i menys en aquesta època en què malgrat la calor i el sol d'estiu, a les set no és fosc, perquè veiem les coses molt fosques.
És aleshores quan crec que hem de pensar en Maria, i no en el dogma de l'Assumpció, sinó en el paper de Maria a l’evangeli, que és un signe d’humanitat: nova, alliberada per Jesucrist, rescatada, plena. Maria és Home, companya de camí, receptora de Bona Nova, part de la Bona Nova de Jesús, algú que ha caminat pel camí de Jesús, camina amb nosaltres i al nostre davant. L’hauríem d’imitar.
És signe de resposta davant de Déu, del que algun dia la humanitat arribarà a ser. No podem oblidar que la humanitat de Jesús passa per Maria.
Hi ha alguns trets marians que podem ajudar-nos a descobrir com viure per i amb Maria la Bona Nova:
  1. (Anunciació, Déu vos salva Maria): L’alegria. És el primer que li diu l’àngel. Representa la humanitat que escolta a Déu, de fet defineix Déu: Jo soc l’alegria per a tu. (Jn 16: ... la nostra tristor serà alegria, ... la nostra alegria ningú no ens la prendrà)
  2. (... plena sou de gràcia): La Gratuïtat de l’amor de Déu, inundada d’amor gratuït per dins i per fora.
  3. (... el Senyor és amb vos ... ): La certesa del Déu proper, del Déu amb nosaltres, Déu està en la teva vida, juga fort per tu.
  4. (... no tinguis por ... ): Supressió de la por, no hem de tenir por de Déu ni d’actuar. La frase no tinguis por surt 365 cops a la Bíblia, un cop per a cada dia de l’any.
  5. Disponibilitat de Maria enfront la missió encomanada. Ho accepta a cegues, ha preguntat, diu que si però sense acabar d’entendre, i dóna el si en nom de tota la humanitat (però no l’hem actualitzat i caldria que ho féssim i cada dia)
Fem amb Maria que la foscor del dia quedi amagada per la llum dels nostres cors, cors plens d'esperança en un món millor ple de pau, amor i justícia.
Bona diada de la Mare de Déu i bones festes majors!!!


[1] A partir d'una apunts de Mariologia del professor Rafael Mas

[2] Munificentissimus Deus 44