Ja som al final de les vacances. Ja s'han acabat els dies de llevar-se un xic més tard, de tardes cercant la brisa per poder llegir, de passejades per la muntanya, bany a la platja ... I temps per carregar "les piles". Heus aquí una primera reflexió per encarar aquest nou curs:
Fem-nos propers!
Ja han passat molts dies en els que hem festejat (amb el sentit de fer festa, de celebrar) de moltes maneres. Aquest festeig hauria de ser, com el seu nom indica, festa, i com tota festa hauria de tenir un final feliç.
Durant el festeig de les vacances hem fet un camí juntament amb d’altres que ens haurà portat a que, mica a mica, anés creixent l’amor, l’estimació, la confiança, el diàleg, ... i la comunicació en tots els sentits.
Ara bé, per a que la festa acabi amb alegria i goig, cal que el festeig hagi anat superant els obstacles que s’han trobat pel camí, i si, pel que sigui, els obstacles no s’han superat, posar final al festeig, a les vacances, potser és el millor que ens pot passar (cosa que espero que a ningú li hagiu passat i que tothom desitgi seguir tenint vacances).
Segurament durant les vacances haurem gaudit de moltes coses. I segurament ens hem fet propers a d’altres persones. I e fer-se proper vol dir estimar i actualment potser és més fàcil estimar el llunyà que no el que viu al nostre costat perquè estimar al del costat ens demana un compromís. I el valor del compromís avui no és un valor molt “de moda”. Recordem la paràbola del bon samarità, els que no atengueren el malferit de la paràbola tenien mil excuses i sinó se les fabricaven. En canvi el qui realment estimava al pròxim el va atendre sense miraments, sense pensar amb el que passaria, jugant-se la per ell.
Actualment són moltes les excuses que tenim per a rebutjar el que ens es pròxim, el que ens recorda el missatge de Jesús de què tots som germans: des del pobre abandonat fins a l’immigrant que arriba a les nostres terres i jutgem que ens pren el lloc de treball i volem que torni a casa seva. Ser proper vol dir sobretot estimar, i si ens diem cristians ens cal entendre de veritat i amb claredat el missatge de Jesús: “El que feu a un dels més petits m’ho feu a mi."
El ser proper vol dir jugar-se-la, ser generós, comprometre’s per l’altre, conèixer-lo i no oblidar-lo i pensar que algú altre ja l’ajudarà. Això costa i l’excusa la podem tenir quan vulguem: ens agafem a les lleis, al treball, a les obligacions, la família, el “jo també necessito ajuda”, …
Ser proper i pròxim és una de les tasques més difícils de l’home d’ara i de tots els temps. És difícil quedar malament, perdre,entendre, comprendre, jugar-se-la. Podríem dir que ser proper vol dir estimar però de veritat seguint el missatge de Jesús de: ”Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”