TRICENTENARI!

QUÈ COMMEMOREM?

LID DUP PER LA INDEPENDÈNCIA

FLASH MOB PER LA INDEPENDÈNCIA

5 CÈNTIMS EL KM

5 CÈNTIMS EL KM

"Em dic Pau Nicolau i Batalla, tinc 28 anys, sóc ginecòleg de l'Hospital del Mar de Barcelona i aficionat a córrer maratons. 5 cèntims el km, l'únic que pretén és conjuntar aquests dos reptes personals. El d'oferir i publicitar al màxim un dret bàsic com és l'atenció socio-sanitària universal a la població materno-infantil d'un petit indret de la zona dels Grans Llacs africans. I el d'aconseguir-ho a través de l'esport, amb la major col·laboració possible de l'entorn on vivim, en un país on malgrat tot, fins avui, disposem d'un dels millors sistemes de salut públic del món, i que darrerament l'estem posant massa en joc."

El projecte que ens proposa el Pau és participar com a micromecenes en la recaptació de fons a través de donatius solidaris pel projecte de la ONG de la FISC. En Pau hi va treballar al Congo (en dono fe) i va veure de prop el bon treball realitzat a favor de les dones embarassades sobre el terreny. Es tractaria doncs finalment, en el cas que acceptis el seu repte, de donar lliurement 5 cèntims per cada un dels quilòmetres que aconsegueixi recórrer d'aquí 6 mesos en una triatló, el HALF IRONMAN de BERGA el proper 15 de setembre de 2013. Es tracta d'una prova de resistència combinada, on es neden gairebé 2 km, es recorren 90 km en bicicleta i s'acaba corrent una mitja marató, on ja s'ha inscrit. . En el cas d'acomplir l'objectiu de finalitzar els 113 km que consta la carrera, com es proposa, el donatiu que faries seria de 5 euros i 65 cèntims, quantitat prou assumible.

T'animes a col·laborar-hi? Jo ja ho he fet. Petits grans de sorra fan una bona muntanya!

Visita el seu blog per saber-ne més (clica)

Un nou continent?

Nou? Continent? Nou continent? Potser cal que clarifiquem primer els termes de la pregunta. 

De ben segur que tothom té clar que vol dir nou. Però tots entenem el mateix per continent. Si ho cerquem en el diccionari veurem que li dóna dos significats, un primer que ens parla d'una cosa que en conté una altra i un segon que ens parla de una vasta extensió de terra envolta pel mar a la qual s'integren les illes pròximes, considerada una part del món.

Busquem una definició més acurada d'aquesta segona accepció de la paraula continent, i aprofundim-hi una mica més i aleshores podem dir que un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu. En geografia se'l pot considerar un tipus de MUG (macro unitat geogràfica, que està establerta per criteris físico-històrics. Per això trobem continents com Europa i Àsia que formen una única extensió de terra (Euràsia) però habitualment es consideren de manera separada. El fet que la definició de continent sigui poc clara ha portat a l'existència de diferents models, amb diferent nombre de continents que varia de quatre a set. Tanmateix aquest models han anat canviant al llarg de la història amb la descoberta de nous territoris. A la seva accepció més estesa, la zona continental inclou també les illes situades a poca distància de les costes continentals. Des d'un punt de vista científic, els continents inclouen les illes que són a les plaques continentals, com per exemple l'illa de Madagascar respecte a Àfrica.

Mirem de definir la paraula continent des de l'epistemologia. La paraula catalana "continent" és una traducció del llatí terra continens, que significava "terra connectada o porció de terra contínua". La paraula continent es va començar a utilitzar al segle XVI com a traducció dels texts grecs i llatins sobre les tres parts del món, encara que en aquestes llengües la paraula no tenia exactament el mateix significat en tot el sentit de la paraula contemporània. Els texts renaixentistes començaren a utilitzar la paraula en diversos idiomes per referir-se a qualsevol porció de terra contínua, sense importar-ne la grandària. Així, alguns documents en anglès es referien a Irlanda o a Sumatra com a continents. Durant el segle XVI, Peter Heylin va escrirure en el seu llibre "Cosmographie", que un continent és una gran quantitat de terra que no està separada per cap mar de la resta del món, com el continent sencer d'Europa, Àsia i Àfrica. El 1722, Efraim Chambers, en "Cyclopædia" va escriure que el món està dividit en dos grans continents: el Vell Món i el Nou Món. I en l'atlas de 1752 de Emanuel Bowen, l'autor va definir els continents com a llargs espais de terra seca que comprenen molts països units sense cap separació d'aigua. Així, Europa, Àsia i Àfrica són un gran continent i Amèrica un d'altre. No obstant això, la idea europea antiga sobre Europa, Àsia i Àfrica com a "parts" del món va transcendir aquestes definicions i, fins a l'actualitat, encara són considerats continents separats, en la majoria de les llengües del món.

Atès que definició de continent és convencional i no pas el resultat d'un criteri específic, existeixen diferents models per classificar-los. A la Península Ibèrica, Llatinoamèrica i alguns atles del Canadà, s'utilitza el model de cinc continents (o sis, incloent-hi l'Antàrtida): Àsia, Àfrica, Amèrica, Europa i Oceania.

A la major part de l'Europa Occidental, i al món angloparlant, s'utilitza el model de sis continents (o set, incloent-hi l'Antàrtida), dividint el continent americà en dos continents, que en el model ibèric són considerats com a subcontinents que són Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Per tant els continents d'aquest model són els següents: Àsia, Àfrica, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Europa i Oceania.

A l'Europa Oriental (especialment a Rússia) i al Japó s'utilitza un model de sis continents, en què Europa i Àsia formen un sol continent (Euràsia), i Amèrica es divideix en dos continents. Si es tingués en compte l'absència de separació per oceans (supercontinent), els continents serien: Euràsia, Àfrica (separada artificialment de l'anterior), Amèrica del Sud (separada artificialment de l'Amèrica del Nord), Oceania i l'Antàrtida.

L'origen dels continents cal cercar-lo fa desenes de milions d'anys, que hi havia un sol continent en el nostre planeta, anomenat Pangea (del grec,tota la Terra). La teoria de les plaques tectòniques explica com les diferents plaques que conformaven a la Pangea es van anar separant en dos continents Gondwana i Laurasia, i aquests es divideixen fins a arribar a la conformació actual que tenen els continents.

I quin és aquest nou continent que diu el títol? Doncs en el que et trobes en aquest moment. Certament que Internet no és un tros de terra envoltat d'aigua, però si una cosa té internet és que té tota la terra connectada, talment com el continent original pangea. No forma part del vell món ni del nou món. Forma part senzillament del món. És igual on et trobis i on siguis, aquest continent virtual hi pots accedir-hi quan vulguis i com vulguis. Només necessites els mitjans tecnològics per entrar-hi. Sí ets una mica viu, no et demanen ni passaport, i no has de pagar res (si ets legal, alguna cosa pagues per la connexió a internet i per l'electricitat...) Un cop ets al continent, passes a ser un dels molts ciutadans anònims que hi habiten, igual que com tu ets un ciutadà anònim que habita per Europa, o Àsia o on siguis en aquest moment. Però l'anonimat el marques tu. Ets tu que decideixes que vols compartir i que no (gran avantatge, això no passa a la vida real, on hi ha coses que no pots evitar de compartir). És un nou continent on tot encara en el fons està per descobrir. Aquest nou continent potser ens podria ensenyar noves maneres de fer economia (una economia més global), noves maneres de fer política (més interconnexió entre ciutadans, politics....) Un continent que ens pot ensenyar noves maneres d'ensenyar, un nou continent ... que alerta! no tot és la panacea. També és com una caixa de pandora. Hem d'anar en conte. Que dolents, mentiders, facinerosos, i un llarg etc l'infern n'és ple que diria la meva àvia, que internet n'és ple que dic jo.

Per tant, tenim un nou continent a les nostres mans que ens pot ajudar a millorar el món? Jo crec que sí, tenim a les nostres mans una tecnologia que ens permet fer desaparèixer el concepte actual de continent (fent desaparèixer els conceptes de passada de Nord i Sud, de 1r i 3r món) i parlar d'un únic continent (Pangea) on tots, en principi som iguals, amb els mateixos drets i deures i que si en fem un bon ús tots (tots vull dir tots, inclús programadors, informàtics, hackers,  polítics...) podem dir que tenim una gran eina per fer el món una mica millor. 

Però amb l'eina no n'hi ha prou, també cal la nostra voluntat i que el nostre cor resplendeixi pau, amor i solidaritat i estigui més pendent de l'altre que d'un mateix, sinó, per molta eina que tinguem, no farem res de res. 

14 d'abril, dia de la república

1931. Francesc Macià proclama la República Catalana.

Unes hores abans que a Madrid, arran de les eleccions municipals del dia 12, es proclamés la Segona República Espanyola, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Aquesta proclamació va preocupar el govern provisional espanyol i, el dia 17, Macià va pactar un acord amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer per rebatejar la República Catalana amb el nom de Generalitat de Catalunya, amb Macià com a president del seu govern provisional.

Però no era la primera vegada que això passava. Podem arribar a trobar fins a 5 precedents anteriors:

• segle XVII per Pau Claris l'any 1641. Pau Claris proclamà la República Catalana el 17 de gener de 1641. Tanmateix, una setmana més tard (el 23 de gener), davant l'alarmant penetració de l'exèrcit de Felip IV de Castella, Pau Claris proclamava Lluís XIII de França com a comte de Barcelona i posava el Principat de Catalunya sota sobirania francesa. Lluís XIII de França fou comte de Barcelona fins a la seva mort el 1643 i, després, ho fouLluís XIV (el Rei Sol) fins el 1652.
• segle XIX per Napoleó Bonaparte 
• l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau. El febrer del 1873 es va proclamar Primera República Espanyola de caràcter unitari i no federal, sent-ne el primer president Estanislau Figueras i el mes de març tingué lloc la Proclamació de l'Estat Català del que Baldomer Lostau i Prats seria el president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional. Pocs mesos després, el juny del 1873, va haver de dimitir a causa de la crisi econòmica i de la divisió interna en el seu propi partit provocada per la Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola; aquesta crisi interna només va poder ser sufocada després de prometre la dissolució de l'exèrcit a Catalunya; dimitit Estanislau Figueras, va ser substituït per Pi i Margall, i va haver de fugir a França, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal.
• segle XX per Francesc Macià l'any 1931. Pel pacte de Sant Sebastià de 17 d'agost de 1930, els partits polítics republicans d'Espanya es posaren d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins l'anhelada República. Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos Urruti, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General. L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»), no és la proclamació original, sinó que ho és la citada anteriorment. El govern provisional de la República catalana era format per:
  President: Francesc Macià
  Conseller de Política: Ventura Gassol
  Conseller d'Instrucció: Rafael Campalans (USC)
  Conseller de defensa: Joan Casanovas i Maristany (Estat Català)
  Conseller d'Hisenda: Casimir Giralt (Partit Republicà Radical)
  Conseller d'Economia i Treball: Manuel Serra i Moret (USC)
  Conseller de Comunicacions: Manuel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana)
  Conseller d'Obres Públiques: Salvador Vidal i Rosell (UGT)
• Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català. El 6 d'octubre de 1934, el President de la Generalitat, Lluís Companys (ERC), tornà a proclamar l'Estat Català dins la República Espanyola. L'esdeveniment s'emmarcava dins un programa insurreccional de bona part de les esquerres espanyoles en contra del govern republicà presidit per Lerroux, el qual pretenia incorporar nous ministres de la CEDA, força política que es considerava propera al feixisme i que, per tant, es temia que atemptaria en contra dels drets socials i de l'autonomia catalana. Companys va establir un govern provisional català, format per:
  President: Lluís Companys
  Governació: Josep Dencàs i Puigdollers (Estat Català)
  Justícia i Dret: Joan Lluhí i Vallescà
  Sanitat i obres públiques: Pere Mestres (ERC)
  Finances: Joan Comorera (USC)
  Treball: Martí Barrera i Maresta (ERC)
  Cultura: Ventura Gassol (ERC)
  Cap del Parlament: Joan Casanovas i Maristany
  Cap dels mossos d'esquadra: Enric Pérez i Farràs
  Comissari d'Ordre Públic: Frederic Escofet
  L'intent va ser ràpidament avortat per l'executiu espanyol, el qual va encomanar al general català Batet la repressió de l'alçament, cosa que aconseguí professionalment sense gairebé vessament de sang. Companys fou detingut i empresonat; el govern autònom, suspès, i tots els seus membres, empresonats. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, el nou règim franquista abolí les institucions de la Generalitat, i el govern de la Generalitat es va exiliar. El president, Lluís Companys, va ser detingut amb la col·laboració de la Gestapo i va ser extradit a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940).

L'any passat moltes persones, tantes que fa fins i tot cosa escriure'n el número, vam sortir al carrer per demanar quelcom que ja s'ha intentat altres vegades, la independència. ser un estat propi. Els polítics sembla que van escoltar. Van prometre un referèndum. Però jo no el veig per enlloc. Avui, 14 d'abril, dia de la república per molts, que també podria ser el 6 d'octubre, es una bona data, crec jo humilment, per recordar tots aquells que han donat la seva vida per les llibertats de Catalunya. L'11 de setembre celebrem amb una derrota la nostra diada. Celebrem avui, en el 72 aniversari de la proclamació de la república catalana, la il·lusió i l'esperança que les utopies de vegades es fan realitat i s'acaben aconseguint. Posem-nos-hi!

Catalans: Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana (14 d'abril de 1931)

En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l'Estat Català 

(6 d'octubre 1934)

(Informació extreta de ca.wiquipedia.org)

Arcadi, Teresa, Ong's, canvi social ...???

L'altre dia al programa singulars van sortir dues persones no voldria usar l'expressió especials, perquè crec que no els agradaria, però quelcom d'especial sí que tenen. Són dues persones que crec que amb el seu tarannà, el seu estil de vida, la seva coherència entre el que diuen i fan, em porten a dir que són dues persones que poden arribar a ser un bon referent. Estic parlant de la Teresa Forcades i de l'Arcadi Oliveres.

L'Arcadi, i amb tots els respectes i sense ànim de faltar-li el respecte, ja fa uns quants anys que predica i que reclama canvis socials i polítics, els que l'hem sentit parlar alguna vegada no podem més que donar-li la raó. La Teresa potser és més recent però en podríem dir el mateix. Amb això ja constatem una cosa, dues persones de generacions diferents que tenen el mateix objectiu: impulsar la formació d'un moviment social que ha de portar a la creació d'una candidatura popular i unitària a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. 

Han elaborat un manifest on s'exposen una sèrie de propostes de canvi social, polític i econòmic que serveixin per obrir un ampli debat en assemblees locals de tots els pobles de Catalunya. Aquest procés des de baix ha de culminar amb la creació d'una candidatura unitària que convocaria l'assemblea constituent que hauria de portar a la independència de Catalunya. Llegim el manifest:

MANIFEST PER A LA CONVOCATÒRIA D’UN PROCÉS CONSTITUENT A CATALUNYA

Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.

Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població. 

L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.

És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.

Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.

Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.

El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.

Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:

1. Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
4. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
7. Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.

Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.

Podem estar d'acord o no, però el que no podem negar és que respon a una manera de pensar concreta i amb unes propostes concretes.  De fet si un es posa a pensar una mica, les seves propostes no van pas tan desencaminades. Aquestes propostes en gran part són les que moltes Ong's intenten dur a terme en diferents llocs del planeta que estan molt pitjor que nosaltres (i sovint se'n surten bé i aconsegueixen millorar la qualitat de vida de moltes persones).  Potser hauriem d'anar a cercar a les Ong's els seus encarregats d'economia, de salut, d'educació ... i demanar-los com s'ho fan per millorar la qualitat de la sanitat, de l'educació, de la violència de gènere, la política, .... en els països "del sud" si estan molt pitjor que nosaltres i a sobre tenen molts menys diners que nosaltres.

Potser l'Arcadi i la Teresa fan volar coloms, potser sí o potser no, però almenys és la primera proposta que sento en un medi de comunicació que no parlen de retallades, de pujar impostos, de donar diners als bancs per que no hi hagi més crisis ...

Només em queda donar gràcies per ser tan afortunat. Tinc ordinador, connexió a internet, temps per pensar com millorar el món, escriure-ho en un blog... mentre hi ha tanta, tanta, tanta gent que ara deu estar pensant com aconseguir alguna cosa per menjar, o una mica d'aigua o un lloc on poder passar la nit...

No sé, pensem-hi, però no gaire, comença a ser hora d'actuar.

(Si et vols adherir al manifest: clica)