Els catalans hem viscut més de mil vides, hem tastat els millors vins i també els pitjors vinagres, hem trepitjat terres llunyanes, i ens han trepitjat mil vegades, però mai, mai, no hem perdut el camí i el somni de viure lliures en la nostra terra.
La nostra vida no sempre ens ha sigut fàcil, hi ha hagut molts temps del dubte, i molts cops hem caigut en esvorancs, barrancs, i fins i tot en llocs on no esperaven caure, però sabem que viure és aprendre a aixecar-se.
Hem caminat sobre brases, hem conegut mil drames, ens han ensenyat les urpes contínuament, però sempre hem respost amb seny, amb força, amb ganes d’aixecar-nos.
No ens ha mancat mai el coratge per enfrontar les postres pors. Perquè no seran mai més obstacle
l'amenaça i la coacció; perquè fermament anem tancant les portes a la por. Hem renunciat sempre. renunciem i renunciarem a acomodar-nos a un futur de submissió; masses submissions ja hem viscut, hem de tancar les portes a la por. Hem de retrobar el nostre somni invencible i clamar-lo als quatre vents amb tota la nostra veu i el nostre cor.
Ja sé que segurament Catalunya no és la millor terra, però és la meva i per això me l’estimo, i junt amb tots els catalans, l'un al costat de l'altre, serem més forts i més valents i aconseguirem escapar d'aquest present de submissió, ja comença a ser hora que deixem de pagar justos per pecadors.
Ja comença a ser hora que els catalans arribem a la porta del cel, on neixen les estrelles i els somnis valents forjats per mil tempestes es fan realitat.
No deixis de caminar Catalunya, encara que et fallin les forces, no deixis de caminar. Ves avançant encara que sigui lentament, perquè dins teu parla el poble i clama llibertat, no t'aturis mai encara que et fallin les forces. Sent el cor de molts catalans bategant, sent el clam de tantes veus que demanen que cal seguir caminant, que som viatgers de l'esperança, que no volen deixar de caminar cap a la llibertat,
Per que t’estimo, perquè milers de catalans que ens han precedit en els més de mil anys d’història de la nostra petita i estimada terra, el dia nou, aniré a votar.
(A partir de cançons del Catarres, Txarango i Brams)