Fem números....

De vegades les matemàtiques serveixen per alguna cosa, tot i que molt alumnes pensin que no serveixen per a res... Bé, perquè ho dic això.

Població d'Espanya: 46.704.314 habitants segons l'INE (vegeu la nota de premsa aquí)

Població de Catalunya: 7.465.619 habitants.

Població a la Via Catalana:1.600.000 persones (segons versió oficial del Conseller d'interior)

Que volen dir aquest números?

Volen dir per exemple que el 15'98 % de la població de l'actual estat espanyol és resident a Catalunya.

Que el 3'4 % de la població de l'actual estat espanyol estava a la Via Catalana.

També vol dir que el 21'4 % de la població catalana ahir era a la Via (tot i que particularment penso que erem més, però ens cenyirem a les dades oficials). Això vol dir que 1 de cada 5 catalans estem per la independència. Per entendre-ho d'una altra manera, tots els habitants de Barcelona fent la via.

En canvi, al matí d'ahir a la plaça del rei, sent molt generós que hi havia, diguem 2.000 persones?

Això vol dir ... Va. siguem bpns i no diguem el tant per cent respecte la població espanyola, diguem-ho respecte Catalunya, un 0'02 %. Perquè s'entengui millor, 1 de cada 5.000 catalans estaven a la Plaça del Rei. Per entendre-ho d'una altra manera, 1 de cada 1000 habitants de la ciutat de Barcelona.

Algú de Ciutadans podria dir, nosaltes erem més! Vam tirar 3.500 globus...

Siguem realistes. 

El poble ha parlat. El poble ha actuat. L'any passat vam ser molts al carrer. Aquest any hem repetit i hem estat més (segons fonts oficials) i no hi havien figurants de cartró com diuen a l'"Alerta Digital" (seran cap... mira que no reconèixer que eren uns gegants i que a dins hi ha una persona que els mou...) i no hem comptat les vaques. És que no veuen que els catalans també tenim bon humor!?!?!!

Apa senyors polítics, ja saben que han de fer, creure i fer el que li demana un 0'02% dels catalans o el que els hi demana un 21'4 % dels catalans?

A les darreres eleccions van votar: 3.566.140 persones. Quasi el doble dels que eren a la via. Senyors posin-se les piles i anem per feina. Que el govern de Madrid no ho vol veure, cap problema, dissolució del Parlament, eleccions i que els partits que estan per la independència s'ajuntin, facin una proposta a caps i peus de com començar a caminar sols durant uns anys (hisenda pròpia, sanitat pròpia, educació pròpia, aconseguir recursos per començar a caminar....) i que el poble torni a dir la seva, aquesta vegada votant.

Lectures d'aquest estiu

No sóc dels que només llegeix a l'estiu, però aquest estiu ha estat bastant fructífer.

El primer llibre que he llegit ha estat:

Viure és una constant entre les afirmacions i negacions, perquè constantment estem obligats a escollir entre un objecte o un altre, entre una opció de lleure o una altra, entre un llibre o un altre, ... "Viure és destriar, i destriar no és exactament el mateix que triar". En el nostre caminar en la vida triem cada dos per tres. I les opcions que se'ns presenten no són sempre clares. Fer una bona elecció és un signe d'intel·ligència. En Francesc Torralba ens facilita amb aquesta obra algunes claus per saber escollir entre el bé i el mal en el nostre camí de la vida. És un bon llibre, un xic dens, però força recomanable.

El segon llibre també és del Francesc Torralba:

És un assaig rigorós on l'autor exposa el llegat intel·lectual de Benet XVI, de gran profunditat i fondària filosòfica —i no sempre correctament interpretat—, i aborda els grans desafiaments que se li plantegen a l'Església avui, a més d'analitzar la figura del nou papa, el tarannà del qual comença a albirar-se. A més a més també prova de constestar a diverses preguntes: Té futur l'Església en el nostre temps? Quin és la seva missió en un món en ruïnes? És creïble com a institució? Té capacitat per detectar les palpitacions de la nostra societat i per respondre-les d'una manera eficient? I, sobretot, és possible salvar el divorci entre Església i modernitat? Dóna la seva visió del moment actual des dels ulls de l'església. Interessant

El següent llibre, si se li pot dir llibre, va ser l'encíclica Lumen Fidei del Papa Francesc. És la seva primera encíclica, de fet va ser començada per Benet XVI i acabada per ell. Val la pena llegir-la i descobrir-hi l'empremta del nou Papa.

El quart llibre ha estat

El pare Lluís Duch fa tota una reflexió per fer-nos veure que la societat dels nostres dies, les transmissions familiars, religioses, polítiques i culturals es troben en una situació d´una gran precarietat. L´ésser humà es constitueix com a humà gràcies a les informacions transmeses que, des del moment mateix del naixement fins a la mort, li proporcionen les estructures necessàries per a desenvolupar-se com a persona. Sense aquestes estructures, l´ésser humà està abocat a la deshumanització. A partir de les estructures d´acollida fonamentals (la codescendència o família, la coresidència o ciutat i la cotranscendència o religió) i de la descripció dels factors que incideixen en les transmissions culturals, Lluís Duch aprofundeix en l´estat de les transmissions de la fe i de la imatge de Déu en un temps de crisi com l´actual i entreveu quin pot ser-ne el futur. Dens però mol bo.

El cinquè, i potser el que he trobat més interessant: 

Tot i que va estar retirat, aquesta obre del Pagola ja va per la seva 9a edició. Fa una presentació històrica a Jesús. Un llibre que, com ell diu, és pot llegir de dues maneres, una amb profunditat, llegint totes les acotacions i fent-ne reflexió, o sense llegir les acotacions. Llegeix com el llegeixis és un llibre que no et deixa igual. Molt recomanable. Fàcil de llegir i molt entenedor.

I per acabar 

La segona part de la seva trilogia del segle XX. Aquesta part està situada entre el 1933 i el 1949. Narra la vida de vàries famílies (americana, galesa, alemanya i russa) entrelligades entre elles i els fets històrics succeïts. Àgil, dinàmic, sense fer-se pesat amb les descripcions, la mida justa per poder-t'ho imaginar i riure, plorar, sentir ràbia, pena, compassió... Fabulós.