diumenge, 20 de novembre del 2011

Indignat per moltes coses i amb ganes de millorar el món, haig d'anar avotar?

Una manera de participar, de treballar per mirar de millorar el món, és, encara que no ens agradi gaire, mitjançant el vot.

Però no ho puc fer de qualsevol manera. De fet els cristians no podem anar a votar de qualsevol manera. Hem de tenir en conte molts aspectes.

Per començar hem de recordar que l’Església catòlica no té cap partit. Com institució, acull tots els batejats, i no recolza cap partit polític, accepta que una mateixa fe pot inspirar opcions polítiques diferents. Per tant, els cristians podem afiliar-nos a un partit o un altre, i votar lliurement per un candidat, sempre i quan no contradigui les nostres conviccions morals i religioses i millor respongui al bé comú del poble. Això no implica però, que l’Església proposi principis morals que puguin regir l’ordre social.

Cal que els cristians siguem coherents amb la nostra fe, tant en públic con en privat, i mirar de no trair-nos a nostres mateixos, votant per un candidat contrari a les nostres conviccions religioses i exigències morals. Per tant, caldria tenir en conte de no votar per un candidat que no estigui totalment d’acord en el respecte de la vida humana, des de la seva concepció fins al seu final; que no respecti la dignitat de la persona i no treballi realment contra la droga, la venta indiscriminada d’alcohol, els masclisme, la discriminació, ... ; que no respecti el dret primari de tot home de practicar les seves creences religioses, siguin les que siguin, així com el dret d’educar als seus fills en aquestes creences; ...

Sabem que democràcia no és només el fet d’anar a votar. És molt més. Però si renunciem a aquesta opció, estem anant en contra de la nostra ètica. La nostra fe ens compromet a col·laborar pel bé social, pel bé nostre país, i una manera de col·laborar és emetent un vot lliure, secret, personal, informat i responsable. Abstenir-nos per desinterès, potser no estaria d’acord amb la nostra manera de fer i actuar. Però per ser un vot responsable, hauríem de conèixer els principis morals i la doctrina dels partits i dels candidats, cosa que a cops és molt difícil, i no deixar-nos manipular ni enganyar. I a l’hora de triar el vot, cal també pensar en el bé comú, més que en interessos personals. Anar a votar, hauria de ser un fet molt pensat i meditat. No pot ser una reflexió d’uns quants minuts.

I si no en trobem cap? Doncs potser haurem de fer allò de votar, segons el nostre judici, al menys dolent de tots, però tenint sempre present el bé comú, o fins i tot abstenir-nos, però amb una abstenció pensada i meditada, i no: “com que cap m’agrada, no voto.”

Si, hem d’anar a votar. És el mínim que podem fer per a què el vaixell segueixi navegant endavant. Perquè és anant a votar que aportarem una llavor més a construir un món on hi regni la pau, l'amor, la solidaritat i la  justícia.

“El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau. “ (Jm 3,18)

divendres, 11 de novembre del 2011

Testimonis i enviats per anunciar l’Evangeli (2)

"Que el Senyor confirmi cada dia
l'amor que em té.
I cada nit li adreçaré el meu cant,
faré una pregària al Déu que m'és vida." (Sl 42,9)

Cada dia ens demostres que ens estimes, però no sempre sabem escoltar el teu amor. Hauríem de donar gràcies cada dia per què malgrat tot ens estimes. Hauríem d'estar més atents.

Caldria dedicar cada dia una estona, uns minuts, a valorar com ha anat el dia i veure com ens has demostrat que ens estimes. Així, seguirem fent camí en la fe.  Recordem que la fe no té fi, és un constant camí, uns constant créixer. Però la llavor per créixer necessita d'aigua, necessita ser regada, igual que tu ens regues cada dia encara que no ho notem.

Per a ser testimonis només ens cal ser com Ell. Sant Pau ens ho explica molt bé en la carta als filipencs (Fl 2,1-11) Hem de ser com Ell.

I a més a més de ser com Ell, cal que el coneguem, cal que el trobem i que tinguem una relació personal amb Ell. Jesús ha d'ocupar un espai i un lloc en el nostre cor. No podem començar a ensenyar a  pregar, no podem començar a parlar d'Ell als altres sinó fem que estiguin el Ell. Fixem-nos en els apòstols, abans de ser testimonis. Ells el coneixien: on vivia, que pensava, que deia, però no és fins que creuen en Ell, no és fins que el reconeixen, l'estimen que no passen a ser testimonis. Nosaltres també l'hem de reconèixer. "... fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: -Mireu l'anyell de Déu!" (Jn 1,35)

"Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries." (Ac 2,42). És així, escoltant-lo, vivint en comunitat, pregant, com anirem apropant-nos-hi i cada cop sent més testimonis.

Per a ser testimonis senzillament hem d'estimar. El bon samarità és una clar exemple d'estimació i de testimoni. (Lc 110,25-37). Amb conèixer-lo no hi ha prou. Cal estimar com Ell ens va dir i ensenyar. I no sols estimar, sinó VIURE i ESTIMAR. Així, donant la vida i el nostre amor gratuïtament serem testimonis. Vivint i estimant l'escoltem, els coneixem i el portem al cor.

Ell sempre ens envia. Tots hauríem de ser apòstols, tots hauríem de ser enviats. Enviats a proclamar, a escampar, a cridar la Bona Nova:  "Estimeu-vos". I no sols dir, també fer-ho, i fer-ho sense por.

Jesús ens ensenya que Déu és el nostre pare, és Abba, per tant tots som germans, fills del mateix pare, i actuar en conseqüència, no com el germà bo, sinó amb l'actitud del pare sent germans (Lc 15)

També ens ensenya que no cal esperar que se'ns acosti. Hem de posar-nos a caminar i anunciar-lo a tots els que ens trobem. Hem de ser aigua pels qui tenen set. Hem de viure una espiritualitat d'exode (entenent-lo com a camí cap al Pare)

Evangelitzar és dir que estimem, que ens estimem, es pensar, creure, dir que ens estima, és Estimar com ens estima Ell.


"Una veu diu:
«Fes una crida!»
I una altra respon:
«Quina crida he de fer?»
«Proclama
que els homes són tots herba
i que la seva bondat
és com la flor dels prats:
l'herba s'asseca i la flor es marceix
així que bufa l'alè del Senyor.
Ben cert: els pobles són herba!
L'herba s'asseca i la flor es marceix,
però la paraula del nostre Déu
dura per sempre.»" (Is 40, 6-8)

(reflexions fetes a Haro (La Rioja), durant la jornada d'espiritualitat que duia com a títol "Testimonis i enviats per anunciar l’Evangeli" que ha organitzat la Companyia de Maria els passats 28 i 29 d'octubre)