Testimonis i enviats per anunciar l’Evangeli (2)

"Que el Senyor confirmi cada dia

l'amor que em té.

I cada nit li adreçaré el meu cant,

faré una pregària al Déu que m'és vida." (Sl 42,9)

Cada dia ens demostres que ens estimes, però no sempre sabem escoltar el teu amor. Hauríem de donar gràcies cada dia per què malgrat tot ens estimes. Hauríem d'estar més atents.

Caldria dedicar cada dia una estona, uns minuts, a valorar com ha anat el dia i veure com ens has demostrat que ens estimes. Així, seguirem fent camí en la fe.  Recordem que la fe no té fi, és un constant camí, uns constant créixer. Però la llavor per créixer necessita d'aigua, necessita ser regada, igual que tu ens regues cada dia encara que no ho notem.

Per a ser testimonis només ens cal ser com Ell. Sant Pau ens ho explica molt bé en la carta als filipencs (Fl 2,1-11) Hem de ser com Ell.

I a més a més de ser com Ell, cal que el coneguem, cal que el trobem i que tinguem una relació personal amb Ell. Jesús ha d'ocupar un espai i un lloc en el nostre cor. No podem començar a ensenyar a  pregar, no podem començar a parlar d'Ell als altres sinó fem que estiguin el Ell. Fixem-nos en els apòstols, abans de ser testimonis. Ells el coneixien: on vivia, que pensava, que deia, però no és fins que creuen en Ell, no és fins que el reconeixen, l'estimen que no passen a ser testimonis. Nosaltres també l'hem de reconèixer. "... fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: -Mireu l'anyell de Déu!" (Jn 1,35)

"Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries." (Ac 2,42). És així, escoltant-lo, vivint en comunitat, pregant, com anirem apropant-nos-hi i cada cop sent més testimonis.

Per a ser testimonis senzillament hem d'estimar. El bon samarità és una clar exemple d'estimació i de testimoni. (Lc 110,25-37). Amb conèixer-lo no hi ha prou. Cal estimar com Ell ens va dir i ensenyar. I no sols estimar, sinó VIURE i ESTIMAR. Així, donant la vida i el nostre amor gratuïtament serem testimonis. Vivint i estimant l'escoltem, els coneixem i el portem al cor.

Ell sempre ens envia. Tots hauríem de ser apòstols, tots hauríem de ser enviats. Enviats a proclamar, a escampar, a cridar la Bona Nova:  "Estimeu-vos". I no sols dir, també fer-ho, i fer-ho sense por.

Jesús ens ensenya que Déu és el nostre pare, és Abba, per tant tots som germans, fills del mateix pare, i actuar en conseqüència, no com el germà bo, sinó amb l'actitud del pare sent germans (Lc 15)

També ens ensenya que no cal esperar que se'ns acosti. Hem de posar-nos a caminar i anunciar-lo a tots els que ens trobem. Hem de ser aigua pels qui tenen set. Hem de viure una espiritualitat d'exode (entenent-lo com a camí cap al Pare)

Evangelitzar és dir que estimem, que ens estimem, es pensar, creure, dir que ens estima, és Estimar com ens estima Ell.

"Una veu diu:

«Fes una crida!»

I una altra respon:

«Quina crida he de fer?»

«Proclama

que els homes són tots herba

i que la seva bondat

és com la flor dels prats:

l'herba s'asseca i la flor es marceix

així que bufa l'alè del Senyor.

Ben cert: els pobles són herba!

L'herba s'asseca i la flor es marceix,

però la paraula del nostre Déu

dura per sempre.»" (Is 40, 6-8)

(reflexions fetes a Haro (La Rioja), durant la jornada d'espiritualitat que duia com a títol "Testimonis i enviats per anunciar l’Evangeli" que ha organitzat la Companyia de Maria els passats 28 i 29 d'octubre)