Una manera de participar, de treballar per mirar de millorar el món, és, encara que no ens agradi gaire, mitjançant el vot.
Però no ho puc fer de qualsevol manera. De fet els cristians no podem anar a votar de qualsevol manera. Hem de tenir en conte molts aspectes.
Per començar hem de recordar que l’Església catòlica no té cap partit. Com institució, acull tots els batejats, i no recolza cap partit polític, accepta que una mateixa fe pot inspirar opcions polítiques diferents. Per tant, els cristians podem afiliar-nos a un partit o un altre, i votar lliurement per un candidat, sempre i quan no contradigui les nostres conviccions morals i religioses i millor respongui al bé comú del poble. Això no implica però, que l’Església proposi principis morals que puguin regir l’ordre social.
Cal que els cristians siguem coherents amb la nostra fe, tant en públic con en privat, i mirar de no trair-nos a nostres mateixos, votant per un candidat contrari a les nostres conviccions religioses i exigències morals. Per tant, caldria tenir en conte de no votar per un candidat que no estigui totalment d’acord en el respecte de la vida humana, des de la seva concepció fins al seu final; que no respecti la dignitat de la persona i no treballi realment contra la droga, la venta indiscriminada d’alcohol, els masclisme, la discriminació, ... ; que no respecti el dret primari de tot home de practicar les seves creences religioses, siguin les que siguin, així com el dret d’educar als seus fills en aquestes creences; ...
Sabem que democràcia no és només el fet d’anar a votar. És molt més. Però si renunciem a aquesta opció, estem anant en contra de la nostra ètica. La nostra fe ens compromet a col·laborar pel bé social, pel bé nostre país, i una manera de col·laborar és emetent un vot lliure, secret, personal, informat i responsable. Abstenir-nos per desinterès, potser no estaria d’acord amb la nostra manera de fer i actuar. Però per ser un vot responsable, hauríem de conèixer els principis morals i la doctrina dels partits i dels candidats, cosa que a cops és molt difícil, i no deixar-nos manipular ni enganyar. I a l’hora de triar el vot, cal també pensar en el bé comú, més que en interessos personals. Anar a votar, hauria de ser un fet molt pensat i meditat. No pot ser una reflexió d’uns quants minuts.
I si no en trobem cap? Doncs potser haurem de fer allò de votar, segons el nostre judici, al menys dolent de tots, però tenint sempre present el bé comú, o fins i tot abstenir-nos, però amb una abstenció pensada i meditada, i no: “com que cap m’agrada, no voto.”
Si, hem d’anar a votar. És el mínim que podem fer per a què el vaixell segueixi navegant endavant. Perquè és anant a votar que aportarem una llavor més a construir un món on hi regni la pau, l'amor, la solidaritat i la justícia.
“El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau. “ (Jm 3,18)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada