... continuar estimant...

Dimarts al migdia rebo una trucada, de l'Hospital Clínic. No eren bones notícies. El pare s'estava morint. Restem al seu costat fins el seu últim alè. Un munt de sensacions i sentiments omplen de cop i volta el teu cap i el teu cor. Tal i com ell volia donem el cos a la ciència. L'endemà, és a dir ahir, celebrem una missa per la seva ànima al Col·legi. Durant aquest curt però intens període de temps rebem moltes mostres d'amor i d'afecte. També notem, sentim la pregària de molts que estan al nostre costat. Al final de la celebració, la Magdala, llegeix aquest text en nom de tots els germans:

"En moments com aquests prenen tot el sentit les paraules de Pau: Comporteu-vos d’acord amb l’Esperit.

La mort, la foscor, és entre nosaltres, però l’Esperit ens recorda, ens diu, que ell està en la Llum.

Sabem i creiem que som fills de Déu. Sabem que Déu també et reconeix, pare, com a fill seu.

Quina prova més gran d’amor ens dóna. Sabem que has passat de la mort a la vida. I ho sabem perquè ens estimem com a germans. I quan hi ha amor no hi pot haver-hi la mort perquè qui no estima continua mort.

El nostre amor a la Vida, el nostre amor a Déu, no vol ser de paraules i frases, sinó d’obres i veritat.

Si no estimem no coneixerem a Déu, perquè Déu és amor, i el seu amor abraça a tots els seus fills, i avui t’abraça especialment a tu, pare.

Déu, que és el primer que ens estima, el primer que ens abraça, s’avança a tots nosaltres i estima plenament malgrat tot el que fem i diem. El seu amor no té límits ni mesures. Pare, ahir et reunies amb Aquell que ningú no l’ha vist mai, però com que ens estimem, sabem que Ell hi és i que t’acull amb els braços oberts. Déu a l’estimar-nos està dins nostre i arriba a nosaltres en tota la seva plenitud igual que omple de llum el teu cor i la teva ànima. Sabent això només cal seguir comportant-nos d’acord amb l’Esperit: continuar estimant."

Molts no vau poder ser-hi presents, però us hi ereu en esperit. Gràcies per la vostra pregària, pels vostres missatges, per les vostres mostres d'amor, pel vostre silenci. Gràcies.
Nosaltres continuarem estimant, perquè estimar és l'única llei.

Nit de reis!

Aquesta nit és la nit màgica! Després d'estar-los esperant tot l'any, i de sentir com els pares ens ho recorden quan no ens portem bé, pe fi tornen a venir aquells mags savis d'orient. Il·lusió, esperança, neguit, nervis, repàs mental de tot el que he fet bé durant l'any (déu ni do quantes coses!), repàs mental del què no hem fet bé durant l'any (déu ni do també de quantes coses, ràpid, demanem perdó i prometem intentar millorar-ho aquest any), ho he posat tot a la carta? els patges l'hauran fet arribar al seu destí? Mica a mica, la fatiga del dia farà que anem tancant els ulls fins adormir-nos.

I l'endemà... sorpresa, han passat i ens han deixat un munt de coses!!! I no només a casa, després d'obrir els regals i veure que ens han portat coses que havíem demanat i coses que no havíem demanat (no sé perquè ho fan això...) ens vestim, esmorzem i volant cap a casa la iaia que es veu que també ens han deixat coses (que despistats que són que es van recordant dels nostres regals al llarg de la nit...) i després a casa dels altres iaios, i a casa la tieta, i a casa del padrí...

Al final del dia de reis, pareu compte de quina quantitat de paper de regal ha passat per les nostres mans.

L'endemà encara no hi ha escola, hi haurà tot el dia per guardar els regals, per recollir el pessebre i per anar tancant dins de capses tot el que hem viscut i fet durant aquests dies de Nadal.

Dia 8, tornem a l'escola, au nen, que és el segon trimestre, que ja saps de què va, a veure si estudies més i treus millors notes... Tornarem a la rutina de cada dia.

Però jo em pregunto: On queda tot el que hem viscut aquests dies? On queda tot allò que ens diu Jesús des de l'establia? On és aquesta llum renovada de Pasqua del dia de Nadal?  On és la joia de la presència de Jesús nat de nou en les nostres vides? On ha anat a parar l'esperança, la solidaritat, l'alegria, la joia, la pau, la fe, la caritat, l'empatia, la il·lusió... que ens ensenya el pessebre i el Nadal? Tot ben guardat en una capsa fins l'any que ve?

Això és el que jo demano que em portin: que sapiguem viure el Nadal (amb tot el que significa i representa) amb la il·lusió dels infants cada dia de l'any. Què la llum que ha sorgit aquest Nadal en els nostres cors no es pongui en tot l'any. I també els demano que posem ganes i treballem per a fer realitat els nostres somnis.

Bona nit de reis!