diumenge, 14 d’abril del 2013

14 d'abril, dia de la república

1931. Francesc Macià proclama la República Catalana.
Unes hores abans que a Madrid, arran de les eleccions municipals del dia 12, es proclamés la Segona República Espanyola, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Aquesta proclamació va preocupar el govern provisional espanyol i, el dia 17, Macià va pactar un acord amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer per rebatejar la República Catalana amb el nom de Generalitat de Catalunya, amb Macià com a president del seu govern provisional.

Però no era la primera vegada que això passava. Podem arribar a trobar fins a 5 precedents anteriors:
  • segle XVII per Pau Claris l'any 1641. Pau Claris proclamà la República Catalana el 17 de gener de 1641. Tanmateix, una setmana més tard (el 23 de gener), davant l'alarmant penetració de l'exèrcit de Felip IV de Castella, Pau Claris proclamava Lluís XIII de França com a comte de Barcelona i posava el Principat de Catalunya sota sobirania francesa. Lluís XIII de França fou comte de Barcelona fins a la seva mort el 1643 i, després, ho fouLluís XIV (el Rei Sol) fins el 1652.
  • segle XIX per Napoleó Bonaparte 
  • l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau. El febrer del 1873 es va proclamar Primera República Espanyola de caràcter unitari i no federal, sent-ne el primer president Estanislau Figueras i el mes de març tingué lloc la Proclamació de l'Estat Català del que Baldomer Lostau i Prats seria el president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional. Pocs mesos després, el juny del 1873, va haver de dimitir a causa de la crisi econòmica i de la divisió interna en el seu propi partit provocada per la Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola; aquesta crisi interna només va poder ser sufocada després de prometre la dissolució de l'exèrcit a Catalunya; dimitit Estanislau Figueras, va ser substituït per Pi i Margall, i va haver de fugir a França, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal.
  • segle XX per Francesc Macià l'any 1931. Pel pacte de Sant Sebastià de 17 d'agost de 1930, els partits polítics republicans d'Espanya es posaren d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins l'anhelada República. Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos Urruti, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General. L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»), no és la proclamació original, sinó que ho és la citada anteriorment. El govern provisional de la República catalana era format per:
    President: Francesc Macià
    Conseller de Política: Ventura Gassol
    Conseller d'Instrucció: Rafael Campalans (USC)
    Conseller de defensa: Joan Casanovas i Maristany (Estat Català)
    Conseller d'Hisenda: Casimir Giralt (Partit Republicà Radical)
    Conseller d'Economia i Treball: Manuel Serra i Moret (USC)
    Conseller de Comunicacions: Manuel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana)
    Conseller d'Obres Públiques: Salvador Vidal i Rosell (UGT)
  • Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català. El 6 d'octubre de 1934, el President de la Generalitat, Lluís Companys (ERC), tornà a proclamar l'Estat Català dins la República Espanyola. L'esdeveniment s'emmarcava dins un programa insurreccional de bona part de les esquerres espanyoles en contra del govern republicà presidit per Lerroux, el qual pretenia incorporar nous ministres de la CEDA, força política que es considerava propera al feixisme i que, per tant, es temia que atemptaria en contra dels drets socials i de l'autonomia catalana. Companys va establir un govern provisional català, format per:
    President: Lluís Companys
    Governació: Josep Dencàs i Puigdollers (Estat Català)
    Justícia i Dret: Joan Lluhí i Vallescà
    Sanitat i obres públiques: Pere Mestres (ERC)
    Finances: Joan Comorera (USC)
    Treball: Martí Barrera i Maresta (ERC)
    Cultura: Ventura Gassol (ERC)
    Cap del Parlament: Joan Casanovas i Maristany
    Cap dels mossos d'esquadra: Enric Pérez i Farràs
    Comissari d'Ordre Públic: Frederic Escofet
    L'intent va ser ràpidament avortat per l'executiu espanyol, el qual va encomanar al general català Batet la repressió de l'alçament, cosa que aconseguí professionalment sense gairebé vessament de sang. Companys fou detingut i empresonat; el govern autònom, suspès, i tots els seus membres, empresonats. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, el nou règim franquista abolí les institucions de la Generalitat, i el govern de la Generalitat es va exiliar. El president, Lluís Companys, va ser detingut amb la col·laboració de la Gestapo i va ser extradit a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940).

L'any passat moltes persones, tantes que fa fins i tot cosa escriure'n el número, vam sortir al carrer per demanar quelcom que ja s'ha intentat altres vegades, la independència. ser un estat propi. Els polítics sembla que van escoltar. Van prometre un referèndum. Però jo no el veig per enlloc. Avui, 14 d'abril, dia de la república per molts, que també podria ser el 6 d'octubre, es una bona data, crec jo humilment, per recordar tots aquells que han donat la seva vida per les llibertats de Catalunya. L'11 de setembre celebrem amb una derrota la nostra diada. Celebrem avui, en el 72 aniversari de la proclamació de la república catalana, la il·lusió i l'esperança que les utopies de vegades es fan realitat i s'acaben aconseguint. Posem-nos-hi!


Catalans: Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana (14 d'abril de 1931)
Fitxer:Macia 2a tongada scans 003 editora 8 44 1.jpg

En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l'Estat Català 
(6 d'octubre 1934)
Fitxer:President Companys.jpg
(Informació extreta de ca.wiquipedia.org)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada