divendres, 4 de maig del 2012

El Concili Vaticà II, 50 anys després – VI

Reflexions, idees, pensaments de la xerrada de  Mn. Ignasi Fossas: La Constitució Sacrosanctum Concilium sobre la litúrgia.

Va ser la primera en aprovar-se (4/12/1963)

El Pare Franquesa (Montserrat) ho va viure molt de prop i va anar confeccionant un dietari, que no està publicat però que il·lumina molt de com van anar les coses.

L'ambient que hi havia al Concili era un ambient de treball intens, amb moltes expectatives i moltes diferències entre els bisbes. Era també els inicis d'experimentació d'un mètode de treball.

El document és un dels més elaborats. Respecta molt l'esquema inicial presentat. Els temes més recurrents són per un costat els de tipus doctrinal i per un altre costat els canvis en els ritus.

El document queda dividit en set parts:

  1. Principis de la reforma litúrgica
  2. L'Eucaristia
  3. Altres sagraments
  4. Ofici diví
  5. Any litúrgic
  6. Música sagrada
  7. Art sagrat i objectes de culte.
Va haver-hi discussió per fixar el diumenge de Pasqua, però no s'assolí.

Els principis fonamentals són orientatius i operatius (llengua, paraula de Déu, catequesis, cants, reforma).

Destacar que en el primer capítol parla de la naturalesa i importància de la litúrgia. Crist sempre està present a l'Església (SC 7) Cal que cadascú faci el que li toca fer, al poble el que toca al poble, el prevere el que li toca en ell. Tot des de la senzillesa i el servei.

Destacar també que el segon capítol versa sobre la institució de l'Eucaristia. És un sagrament de pietat. Tots els sagraments giren al seu entorn. És el més important (sol en un capítol) Proposa reforma de la celebració: més riquesa en l'escriptura, homilia obligada, pregària dels fidels, llengua vernacle, combregar en les dues formes, concelebració.

El document destaca la centralitat del misteri pasqual de la vida cristina. Per tant tota la litúrgia gira al seu voltant.

Antropològicament és perillós i difícil fer canvis en els ritus.

La SC és un document actual que cal llegir en el temps.

Cal també situar la litúrgia en la teologia. Cal rellegir la SC cercant l'equilibri entre tradició i progrés. És un document que continua sent vàlid, però cal rellegir-lo.

Ens cal modèstia, no farem avui nosaltres amb la nostre servitud un veritable cristianisme. Farem camí, i la litúrgia ha de ser i és font per a la vida cristiana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada