El Concili Vaticà II, 50 anys després – VIII (i últim)

 Reflexions, idees, pensaments de la taula rodona sobre el Concili Vaticà II i avui, amb en Mn Josep Escós, en Joan Rigol, en Lluís Foix i na Gna Teresa Forcades.

Que ens demana el CV-II avui?

JE: La Bíblia ha adquirit molt força. La litúrgia esta molt més centrada en el Crist i en tots, que formem un sol poble. Hi ha diferents maneres d'exercir com a sacerdot, des del rector dictador preconciliar al que dona joc i està atent a tot i a tothom. Va ser bo posar primer el poble. La jerarquia ja vindrà. Hi ha hagut una apertura a tot tipus de gent. Avui hi ha molta gent que fa estudis teològics. Hi ha una relació normal amb d'altres esglésies. Cal fer una reflexió sobre l'Ètica i el seu fonament; l'Ètica en la penitència; l'Ètica i els "nous capitalismes"; l'Ètica i els drets nacionals, llengües i pobles; la jerarquia i el poble. Avui hi ha moviment responsables que han sabut organitzar-se i caminar sense la jerarquia (tot i ser-hi present, conciliari).

LF:  La GS ens porta una obertura al món. Un diàleg amb el món. Una comunió espiritual amb la resta d'homes per fer patents els valors del cristianisme. Pressuposa la llibertat de tots. El CV-II la promociona. En l'Església hi cabem tots. La llibertat és en tot. Un creient pot, i hauria de ser, amic de tothom. S'ha avançat molt en el diàleg entre religions (potser intrareligió no tant). Cal viure la fe al marge de la jerarquia. Tots hem de ser conscients de la nostra identitat.

TF: Hem passat del diàleg a la por, i de la por a la llibertat i a la corresponsabilitat. L'esperit del concili és el diàleg, entès com l'apropar-te a l'altre per aprendre una cosa nova de l'altre (i que sigui fonamental). Tenim coses a dir, i hem de dir-les. Avui tenim por d'aquells que des de dins critiquen la nostra actuació. Avui no hi ha un diàleg veritable (diàleg intern). La jerarquia no dialoga i el poble té por i calla (o se'n va). No tot és dir no a l'abort i no als matrimonis gais. L'Església és quelcom més.

JR:  La GS fa una antropologia cristiana potent d'entrada al món per construir un món més humà. En la societat actual, molt mercantilitzada, s'ha perdut el sentit del temps de missió. La sobreactuació jeràrquica acaba emportant-se l'acció de la base. En un món tan mediàtic, es perd el missatge. La SC ens pot qüestionar com és que cada cop hi ha menys gent a les celebracions i menys joves. Avui la societat fa actes molt emotius i les celebracions són molt simbòliques i no atreuen tant com l'emoció. LA DV, l'ambient d'avui ens porta cap a la fe? La vivència, avui, és molt personal. Cal acompanyament i testimoniatge per ajudar a escoltar i llegir la Bíblia. La LG, l'Església avui és més una jerarquia que un poble. La nostra Església, la catalana, no hauria de tenir por de ser Església. La LG ens empara, el Concili ens ho permet, però ... per què tenim por dels bisbes?

Altres idees ...

El cristianisme no és només una qüestió d'omplir misses-

Els documents no s'han fet prou operatius.

1Co 3, 16-17: "No sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres."