Obrir la porta a Jesús, en clau d'interioritat

Hi ha una llegenda hindú que explica que els déus volien guardar un secret molt ben guardat que podria donar molt de poder a l'home si el trobava, van buscar i buscar en quin lloc guardar-lo perquè l'home no pogués trobar-lo mai, fins que van decidir posar-lo en l'interior de l'home.

Les persones som com un iceberg. El que veiem només és la part exterior, però és una petita part, el que és essencial és invisible als ulls. El primer que veiem d'una persona és el seu físic, el seu vestit... (i sovint ja caiem en tòpics i posem etiquetes) però si el volem conèixer de veritat, com és el seu interior, hem de ser valents i llançar-nos a l'aigua i submergir-nos i bussejar tot contemplant la grandiositat i la majestuositat de l'iceberg. Però això no és fàcil. No és fàcil bussejar per conèixer a l'altre i encara més difícil és fer-ho per conèixer-nos a nosaltres mateixos. Com deia Sant Ignasi cal gustar l'experiència. I per què ho fem? Quan ho fem és per seguretat personal, per viure amb més plenitud, per ser més feliç, tot ens hi pot ajudar, i tot ens durà a fer un món millor.

Com a cristians creiem que som "debir" (דְּבִיר, La paraula hebrea Debir significa «el que està darrere». Etimològicament, seria «l'habitació de darrere d'una casa», i s'utilitzava en el llenguatge domèstic. Quan es va construir el Temple de Jerusalem, va passar a designar la sala principal, el Sant dels Sants, on es custodiava l'Arca de l'Aliança. Aquesta doble connotació de Debir evoca l'interior humà per la seva dimensió inconscient i misteriosa, i també per ser santuari i casa de Déu.), tots som temple de Déu i Déu és en nosaltres. Per tant si volem, tots podem ser font, però també hem de fer camí, perquè el viatge cap a la interioritat no s'improvitza (Melloni).

Cultivar la interioritat és obrir canal per conèixer-me, per transformar-me i acceptar-me, per aliar-me amb mi i amb els altres, i per construir un món millor comunicats amb la creació.

Cadascú ha de fer el seu camí cap a l'interior:

• sent conscients de la nostra respiració,
• relaxant-nos,
• concentrant-nos,
• visualitzant, 
• acariciant,
• cultivant la consciència corporal,
• ballant,
• celebrant la fe amb el cos,
• reflexionant des de l'interior,
• amb silenci interior escoltant l'essencial,
• mandales,
• dinàmiques corporals,
• confiança, tendresa, massatges,
• trobant espais pel silenci interior (nosaltres sols hem de ser sembradors, sols hem de preparar la terra i esperar que Ell ja farà la resta)
• trobant-nos corporalment,
• flasmob,
• obrint-nos a l'absolut, 
• descobrint-nos els uns als altres.

I de què ens serveix el silenci? El silenci serveix per escoltar-nos millor, per acceptar-nos, per connectar amb l'agraïment, per descobrir la quotidianitat, per obrir-nos a l'absolut.

(Article confeccionat a partir del taller:Abrir la puerta a Jesús, en clave de interioridad de Paula Gelpi, per saber-ne més i quines activitats fan, connectat a la seva web clicant aquí)