La vida, el caminar, els fets viscuts dia a dia generen el que en podríem dir experiències. Aquestes experiències generen expressions dels fets viscuts, expressions verbals, pictòriques, musicals... Quan les experiències i les expressions són plenament assimilades i reflexionades acaben interrelacionant-se. Des d'aquest punt de vista estan escrits els relats. Fets viscuts, experienciats, reflexionats, meditats, expressats i finalment assimilats i tot plegat interrelacionat i plasmat en un escrit amb la intenció de transmetre l'experiència viscuda més que els fets succeïts.
Tota convicció, tot escrit, té una dosi de subjectivitat, depèn de com s'ha viscut l'experiència. De fet expressem les coses com les vivim. És la nostra manera de parlar. La Bíblia vol ser una expressió d'una experiència de fe tinguda en la història un poble. I els Evangelis no són res més que unes catequesis de Jesús.
La mort per crucifixió era un mort molt dura, terrible. De fet només estava destinada als traïdors, als sediciosos i als esclaus. Normalment és lligava al reu, no era normal clavar-lo, tot i que a cops es feia. El condemnat acabava morint asfixiat al cap de bastantes hores. Clavar i assotar a Jesús va ser una crueltat de més a més. Els jueus amb l'assot era condescendents, com a màxim 40, els romans no tenien límit. Jesús va morir torturat i a la creu. És molt possible que també morís despullats, la majoria de crucificats així morien, era una manera d'humiliar encara més al reu). I a més el reu havia de pagar el botxí, ja fos amb diners o amb pertinences (sovint es quedaven amb la roba). Els legionaris de vegades tenien compassió i donaven algun narcòtic al crucificat per fer-li la mort menys dolorosa. Amb Jesús també li intenten donar, però ell ho rebutja.
La mort de Jesús a la creu és un fet escandalós. "Maleït el qui penja d'un patíbul" (Dt 21,23) La seva mort ens trastorna. El just també pateix! Però això no vol dir que Déu l'hagi rebutjat o se n'hagi oblidat.
L'Antic Testament ens il·lumina abastament la mort de Jesús: els salms 22, 31, 68 (el just innocent que pateix), el llibre d'Isaïes (Is 52,13-53, la mort vicària i redemptora del Servent) o el llibre de la saviesa (Sv 2, l'assassinat del fidel a Déu). Jesús mort per la voluntat salvífica de Déu. Al ulls de Déu té ple sentit la seva mort. Aquesta revela l'Amor de Déu. Jesús afronta el patiment entregant-se lliurement com un acte d'amor i perdó cap als seus botxins. És la revelació extrema de l'amor de Déu.
Els quatre relats de la Passió no són ben bé iguals. Els sinòptics no ens presenten Jesús patint. Són molt respectuosos. No els interessa tant explicar que i com va passar sinó més aviat perquè va passar i que implica pels cristians la Passió de Jesús. Joan desenvolupa molt més el tema en quan a la relació amb Roma.
Tots els evangelis tenen una mateixa estructura, hi ha un relat, proper als fets, dividit en quatre escenes: l'arrest de Jesús a Getsemaní, el procés jueu davant del Sanedrí, el procés romà davant de Pilat i l'execució i sepultura. Joan i Lluc ens presenten una crucifixió molt serena per part de Jesús. Fixem-nos també que no hi ha llàgrimes a la sepultura (les llàgrimes són per plorar als morts, i Jesús ha mort però no mor!). Els quatre relats tot i que pugui semblar que diuen el mateix poden arribar a ser molt diferents.
L'Evangeli de Marc és el bàsic, està en tots.
Elements propis de l'evangeli de Mateu. És l'únic que suïcida a Judes (a l'Antic Testament també trobem a Ahitofel, 2Sa 17). També trobem com a propi el camp de sang (27,3-10), l'esposa de Pilat que testifica la innocència de Jesús (27,19), el lavatori de mans (27,24-25), els signes apocalíptics en la mort de Jesús: el terratrèmol, la foscor... (27,51-53) i la custòdia del sepulcre per demostrar que no van robar el cos (27,62-66).
Elements propis de Lluc. En la seva passió hi trobem l'àngel a Getsemaní (22,42-45), el procés jueu (22,54-71), l'interrogatori d'Herodes (23,6-12), les dones de Jerusalem (23,27-32) i els crucificats amb Jesús, amb els que té una major familiaritat, fins i tot més que amb els deixebles (23,39-43).
Elements propis de Joan. La revelació de Jesús a Getsemaní (18,5-7), la compareixença de Jesús davant de Pilat amb el judici de Jesús (18,28 - 19,16), Maria i el deixeble estimat al peu de la creu (19,25-28) i la llançada al pit de Jesús (19,31-37)
El fet de treure o afegir coses als relats ho fan per ajudar als lectors a comprendre allò que volen transmetre.
La teologia dels relats de la Passió: Jesús és el Just, el Servent, el Profeta, el Rei, que mor injustament a mans dels pecadors per tots nosaltres. La seva mort traspua confiança en Déu i perdó envers els botxins. De Jesús, mort en creu, brolla la pau i la salvació.
(Article confeccionat a partir de la conferència:Els relats de la Passió, de Jordi Latorre, salesià)
Els quatre relats de la Passió no són ben bé iguals. Els sinòptics no ens presenten Jesús patint. Són molt respectuosos. No els interessa tant explicar que i com va passar sinó més aviat perquè va passar i que implica pels cristians la Passió de Jesús. Joan desenvolupa molt més el tema en quan a la relació amb Roma.
Tots els evangelis tenen una mateixa estructura, hi ha un relat, proper als fets, dividit en quatre escenes: l'arrest de Jesús a Getsemaní, el procés jueu davant del Sanedrí, el procés romà davant de Pilat i l'execució i sepultura. Joan i Lluc ens presenten una crucifixió molt serena per part de Jesús. Fixem-nos també que no hi ha llàgrimes a la sepultura (les llàgrimes són per plorar als morts, i Jesús ha mort però no mor!). Els quatre relats tot i que pugui semblar que diuen el mateix poden arribar a ser molt diferents.
L'Evangeli de Marc és el bàsic, està en tots.
Elements propis de l'evangeli de Mateu. És l'únic que suïcida a Judes (a l'Antic Testament també trobem a Ahitofel, 2Sa 17). També trobem com a propi el camp de sang (27,3-10), l'esposa de Pilat que testifica la innocència de Jesús (27,19), el lavatori de mans (27,24-25), els signes apocalíptics en la mort de Jesús: el terratrèmol, la foscor... (27,51-53) i la custòdia del sepulcre per demostrar que no van robar el cos (27,62-66).
Elements propis de Lluc. En la seva passió hi trobem l'àngel a Getsemaní (22,42-45), el procés jueu (22,54-71), l'interrogatori d'Herodes (23,6-12), les dones de Jerusalem (23,27-32) i els crucificats amb Jesús, amb els que té una major familiaritat, fins i tot més que amb els deixebles (23,39-43).
Elements propis de Joan. La revelació de Jesús a Getsemaní (18,5-7), la compareixença de Jesús davant de Pilat amb el judici de Jesús (18,28 - 19,16), Maria i el deixeble estimat al peu de la creu (19,25-28) i la llançada al pit de Jesús (19,31-37)
El fet de treure o afegir coses als relats ho fan per ajudar als lectors a comprendre allò que volen transmetre.
La teologia dels relats de la Passió: Jesús és el Just, el Servent, el Profeta, el Rei, que mor injustament a mans dels pecadors per tots nosaltres. La seva mort traspua confiança en Déu i perdó envers els botxins. De Jesús, mort en creu, brolla la pau i la salvació.
(Article confeccionat a partir de la conferència:Els relats de la Passió, de Jordi Latorre, salesià)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada