dilluns, 18 de març de 2013

Sant Josep!

Segons la tradició cristiana, i així ens ho expliquen els Evangelis, Josep va ser el marit de Maria i el pare de Jesús. En l'Evangeli segons Mateu, Josep era fill de Jacob, fill de Matan. La seva casa descendia del rei David. Es considera que Josep estava al càrrec de la família del seu germà Alfeu o Clopas. Segons algunes interpretacions de la història bíblica, Josep s'havia casat amb la seva cunyada Maria de Clopas quan el seu germà Clopas va morir sense descendència. Altres fonts no li assignen aquesta paternitat, però si que el situen al càrrec del sis fills del seu germà a la mort d'aquest. De fet, la convivència de Josep amb Maria va ser posterior a l'Anunciació. I si llegim amb deteniment l'evangeli, en cap moment es parla de com es van casar. Però Josep va estar amb Maria malgrat saber que estava embarassada (val la pena dir que els tenia "ben posats" i que va ser molt valent i que va confiar molt en Déu) va continuar amb ella i va acceptar a Jesús com a fill seu.
La tradició afirma que era fuster de professió. A partir del segle XVII, quan se'n difongué el culte, va ésser era una festa molt popular a Catalunya. Es va convertir en el dia que es feia i menjava la crema de Sant Josep o crema cremada, a base de llet, ja que era el moment que la llet dels animals comença a ésser abundant, ja que les vaques i ovelles han criat. Igualment, el mató de Sant Josep es guarnia amb flors de paper, blanques o de colors diversos.
De fet els evangelis no ens expliquen gran cosa, segurament per què Ell no és important. Els evangelistes que parlen del naixement de Jesús (Mateu i Lluc) no tenen com a primer objectiu explicar-nos la descendència de Jesús, ni explicar-nos qui va ser el pare, pretenen explicar com Déu es fa home, com Déu entra a formar part de la nostra història, i per això necessiten la figura de Josep perquè forma part de la història, però no els interessa aprofundir-hi. El deixen bé, bona persona, creient, pacient, confiada, serena, amb ganes de fer bé les coses, però no ens diuen res de com pensa, com és, ni tans sols parla ni una vegada. Ara bé, Lluc ens diu que era fill de Josep (d'aquesta manera Jesús entra a formar part de la descendència de David i d'Adam, que era fill de Déu cf. Lc 3, 23-38)
L'acrònim de Josep, Pep en castellà Pepe, diuen que va de "Pates Putatis" (pare putatiu) que és el que en el fons era Josep. 
Pels cristians el dia del teu sant és una festa important. No només celebres com et dius, sinó que celebres que portes el nom d'una persona que en la seva vida a excel·lit per alguna raó, o senzillament que ha viscut tal i com Jesús ens va demanar: estimant els altres i donant la seva vida pels altres. Evidentment en aquesta celebració hi ha un component religiós, una fe, una creença. És comprensible que els que no tinguin aquesta fe no celebrin el dia del seu Sant, ja que al no creure, no poden creure que aquesta primera que porta el teu nom és santa (però si poden creure que va ser una bona persona) per tant no hi ha res a celebrar. "Jo em dic Josep com molts altres Joseps i tant se me'n dóna que hi hagi un dia que l'Església celebra Sant Josep" (És el  raonament que hauria de fer una persona no creient, crec jo)
Però jo sóc creient. I demà serà dia de festa grossa, encara que hagi de treballar. Miraré durant el dia de pensar en aquell home pacient, bondadós, pare silent, enamorat de la seva dona Maria, ple de fe, amor i confiança en Déu, que tant poc sabem d'Ell però que segur que tant Josep com Maria van estimar i van donar gràcies a Déu de tenir-lo al seu costat.
A per cert, per sant Josep hi ha unes quantes dites catalanes, moltes fan referència a la proximitat del bon temps, la primavera:
De Sant Josep en enllà, posa't trumfos a sembrar.
Per Sant Josep, el cucut canta tot dret; si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet.
Per Sant Josep, el marduix treu el béc.
Per Sant Josep, la múrgula treu lo bec.
Per Sant Josep, borró al cep.
Per Sant Josep, el pàmpol al cep.
Per Sant Josep, plora el cep.
Per Sant Josep, verdeja el cep.
Ara la que més m'agrada és:

Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases
I la dita:
Per Sant Josep, crema!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada