Re-crear camins: la iniciació cristiana avui

"Tan de bo, avui sentissis la seva veu! No enduriu els vostres cors, no enduriu. Tan de bo!"

"Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, clamen de goig en la sega" (Salm 126,5)

Els cristians no tenim, i no hem de tenir el monopoli de la recreació de camins. Tenim però una perspectiva històrica que ens dóna realisme i ens hauria de donar humilitat. Ens està venint a sobre un tsunami que ja fa temps que es veu a venir: la cultura de l'apoteosi del jo. Ja el Concili Vaticà II ho va intuir, ho va veure clarament i ja va fer un primer intent d'aturar la secularització. Avui cal compartir el primer anunci de Jesucrist quan s'escaigui en el dia a dia. Ja ho deia Benet XVI a Deus et caritas est n.1 que un comença a ser cristià "per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona". Hem de fer un anunci joiós, acompanyat d'una invitació cordial, però acompanyant també d'una vivència i una coherència entre fets i paraules.

En tot procés d'iniciació però, sempre hi ha una o altra crisi, per exemple tenim el cas d'Abraham. Déu acostuma a usar diferents mediacions, però sempre confia en aquell que crida. Quina és la principal mediació? Nosaltres mateixos. Ens cal també ser valents i inculturitzar els valors evangèlics en la cultura d'avui, sense por. Abans la cultura n'anava plena, ara ha desaparegut. Els extrems no sempre són bons. Cal saber trobar el terme mig.

Podríem dir que calen més accions i menys paraules, que ja n'està bé de tant parlar i de tant plorar i més acció, més actuar. Però potser el que cal és actuar i al mateix moment parlar. Actuar, sí, per amb paraules. Paraula i Vida han d'anar junts de la mà i fer camí. Ens hi pot ajudar introduir el silenci en el nostre camí, viure el silenci, retrobar la interioritat. Potser no és això el que hem de fer. Tenim dret a equivocar-nos, i do que sí! Però no hem de tenir por. Hem de ser valents i moure fitxa. Hem de començar a fer pastoral valenta amb els nois i joves. Podem fer tallers de mil i una coses, però mentre els fem, qui ens impedeix d'anar parlant de Déu. No tinguem por, no endurim els cors, proclamem la Seva veu, potser la sentiran.

(A partir de la taula rodona: "La iniciació a la fe cristiana avui i a partir de la cultura en la que vivim", amb Claustre Solé, Xavier Morlans i Emili Marles, dins de la Jornada de Teologia Pastoral)