El capítol 15 de la primera carta als Corintis és central per entendre la resurrecció (1Co 15):
Recordem que Pau està escrivint a Corint, a l'antiga Grècia, un territori on era molt difícil predicar la resurrecció. La cultura hel·lena i romana els costa molt acceptar-la. De sempre l'home enterra el morts. A partir del segle VII aC apareixen les primeres religions que creuen que l'ànima no mort, que només mor el cos (budisme, hinduisme, Plató...) Es té molt clar la immortalitat de l'ànima. El cos mor i l'ànima torna. Però això no és resurrecció, és immortalitat.
Podríem pensar que va ser una invenció dels apòstol, però els apòstol s'haguessin inventat i predicat uns fets dels que tothom se'n reia, se'n burlava? Quan Pau predicava no l'entenien i se'n reien, però ell continuava predicant la resurrecció de Jesús. Hagués continuat si no hagués estat cert, a pesar de les mofes?
El judaisme creia que els homes perduraven en el poble. Déu ens donarà llarga vida si complim els seus manaments, viurem molts anys i amb plenitud. Però que passa si ets "bo", compleixes els manaments i caus en desgràcies? i si pel fet de ser just et maten? No potser que la justícia de Déu s'aturi. Els jueus són un poble experiencial. L'Amor de Déu no té fronteres i vol fer justícia sempre, fins i tot després de la mort. Des del punt de vista de l'antropologia jueva no existeix el cos i l'ànima, l'home és un tot, i això implica una idea personal de la resurrecció. El cos és persona i tots ressuscitarem a la fi dels temps.
Però.. guaita, n'hi ha un que ja ha ressuscitat!?! Els deixebles també els costarà de veure'l i d'entendre-ho (recordem que malgrat tot són jueus, la seva educació ha estat jueva, i encara que hagin estat tres anys amb Jesús no han deixat de ser jueus)
Però els fets són històrics o no? Podem dir que són històrics perquè s'ha escrit sobre ells i perquè aquest fet va tenir moltes conseqüències. Hi ha estudiosos que defensen que tot plegat va ser una vivència interna que experimenten tots els deixebles, d'altres defenses una experiència de gràcia i perdó (donaria per tants relats?) i uns altres defensen que no hi ha cap altre fer que si assembli, per tant ... Però per un grup de gent la resurrecció va ser prou important com per que comencessin a predicar la mort i la resurrecció de Jesús i la seva bona nova. És el naixement de l'Església.
Tota mort provoca una crisi. També en els deixebles la mort de Jesús va ser una crisi, van fugir, espantats, tenien por, havien perdut el nord, però al cap d'uns dies es gira la truita i surten a predicar! No és increïble! La resurrecció dóna sentit a la creu. Tot plegat potser no és constatable, però sí que podem constatar que afecta a la història de Jesús, a la història dels deixebles i a la història de tota humanitat.
I la tomba buida? Pau no ens en parla de la tomba buida, parla només d'aparicions. El text de la tomba buida està ple de signes per demostrar que el cos no el van robar i que hi va haver una resurrecció corporal. La tomba en si és un element secundari del text, el que importa de veritat és l'àngel que anuncia, és l'àngel que ho diu, no pas el narrador (això implica directament a la nostra fe). Es troben la tomba el tercer dia, són dones (qui es creia a les dones en aquells temps) les que ho anuncien ... tot plegat molt teològic i fins i tot si s'ho van inventar no podien haver-ho fet pitjor. Segur que la tomba era buida. Als Evangelis no els preocupa el fet de la tomba buida, se'l creuen, l'important està en el missatge. Són uns passatges megateològics.
Històricament se sap que els crucificats eren enterrats a la fossa comuna, però Filó d'Alexandria ens parla de què hi havia excepcions. Potser Jesús en va ser una d'aquestes.
Si ens fixem la lectura ens va portant a la tomba, de ben tancada a OH! està oberta!!! I a sobre, com ja hem dit, es compliquen la vida amb les dones, segurament perquè van ser elles i perquè estava buida,. Ara bé, per què estava buida?
Per sort, no només tenim la tomba buida, també tenim les aparicions, sinó malament estaríem.
Les aparicions són divergents, no n'hi ha cap que s'assembli entre els evangelis. Que ens volien transmetre els evangelistes? Segurament estaven més preocupats per la missió dels deixebles que no pas per l'aparició. Volen remarcar que l'invisible s'ha fet visible en aquest món, i el remarcable és que és perquè Ell ho vol. No és el que ells sentes, es centra en el que veuen (objectivitat). Podríem parlar de relats místics, d'interacció amb Déu. Experimenten Déu amb una fe raonable. Les aparicions són una realitat, una veritat sobre la història viscuda i interioritzada (no hi ha referències a l'Antic Testament, en cap moment el citen). El veien com era però no totalment perquè no el reconeixien.
La tomba buida sola és com una tragèdia. Les aparicions soles són tans sols unes visions. Tots dos fets junts tenen molt de sentit. I la nostra fe ens pot ajudar a acabar-ho d'entendre-ho.
Són relats molt teològics que avui en dia encara ens poden parlar i dir moltes coses. Es fa difícil demostrar la seva historicitat, però també es fa difícil negar la seva no existència. Han influït massa en la història perquè no siguin certs.
I la tomba buida? Pau no ens en parla de la tomba buida, parla només d'aparicions. El text de la tomba buida està ple de signes per demostrar que el cos no el van robar i que hi va haver una resurrecció corporal. La tomba en si és un element secundari del text, el que importa de veritat és l'àngel que anuncia, és l'àngel que ho diu, no pas el narrador (això implica directament a la nostra fe). Es troben la tomba el tercer dia, són dones (qui es creia a les dones en aquells temps) les que ho anuncien ... tot plegat molt teològic i fins i tot si s'ho van inventar no podien haver-ho fet pitjor. Segur que la tomba era buida. Als Evangelis no els preocupa el fet de la tomba buida, se'l creuen, l'important està en el missatge. Són uns passatges megateològics.
Històricament se sap que els crucificats eren enterrats a la fossa comuna, però Filó d'Alexandria ens parla de què hi havia excepcions. Potser Jesús en va ser una d'aquestes.
Si ens fixem la lectura ens va portant a la tomba, de ben tancada a OH! està oberta!!! I a sobre, com ja hem dit, es compliquen la vida amb les dones, segurament perquè van ser elles i perquè estava buida,. Ara bé, per què estava buida?
Per sort, no només tenim la tomba buida, també tenim les aparicions, sinó malament estaríem.
Les aparicions són divergents, no n'hi ha cap que s'assembli entre els evangelis. Que ens volien transmetre els evangelistes? Segurament estaven més preocupats per la missió dels deixebles que no pas per l'aparició. Volen remarcar que l'invisible s'ha fet visible en aquest món, i el remarcable és que és perquè Ell ho vol. No és el que ells sentes, es centra en el que veuen (objectivitat). Podríem parlar de relats místics, d'interacció amb Déu. Experimenten Déu amb una fe raonable. Les aparicions són una realitat, una veritat sobre la història viscuda i interioritzada (no hi ha referències a l'Antic Testament, en cap moment el citen). El veien com era però no totalment perquè no el reconeixien.
La tomba buida sola és com una tragèdia. Les aparicions soles són tans sols unes visions. Tots dos fets junts tenen molt de sentit. I la nostra fe ens pot ajudar a acabar-ho d'entendre-ho.
Són relats molt teològics que avui en dia encara ens poden parlar i dir moltes coses. Es fa difícil demostrar la seva historicitat, però també es fa difícil negar la seva no existència. Han influït massa en la història perquè no siguin certs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada