diumenge, 3 de març del 2013

L'espiritualitat dels sentits

L'altre dia, en les Jornades de Pastoral de la Fundació de les Escoles Cristianes, vam poder sentir, i uso el verb sentir amb tota la intenció, una conferència del David Guindulain -jesuïta- sobre l'espiritualitat dels sentits. El principi de la xerrada va ser una introducció que va acabar amb un exercici pràctic. I això és el que jo vull intentar transmetre.

La felicitat és inversament proporcional a l'acceleració (Pedro García Aguada, "toto")
Els sentits són un primer accés cap a l'Espiritualitat i aquesta s'expressa pels sentits. El nostre cos és el millor accés a l'experiència espiritual i el nostre cos és la millor expressió de l'experiència espiritual. El cos tothom el cuida, "...tothom l'alimenta i el vesteix" (Ef 5,29). No tenim cos, som cos. Hem de "dominar el nostre propi cos amb santedat i respecte" (1Te 4,4). El cos "és el temple de l'Esperit Sant rebut de Déu i que habita en nosaltres." (1 Co 6,19). Cadascú de nosaltres fa sagrat el seu propi cos. El cos és per l'encontre, per la comunicació, per posar-se a la pell de l'altre (1Co 7,4). Som cos de Crist. (1a Co 10,17 o 2Co 5,1). Els cristians creiem que més enllà de la mort sobreviu allò que amb el cor s'ha arribat a estimar, tot allò que amb l'expressió corporal s'ha assemblat a Déu, que és amor.
La consciència ens ha permès obrir-nos a l'experiència espiritual. Ens cal aprendre a respirar. Ens cal tenir consciència del cos i de la respiració.
Anem a intentar-ho. No és fàcil fer-ho llegint un article, així que et recomano que busquis algú que et vulgui ajudar. L'únic que ha de fer és anar llegint lenta i pausadament, i tu només has de deixar-te conduir i fer el que sents. Una mica de música de fons pot ajudar.
Som-hi doncs:
Posat dret, 
els peus paral·lels, 
els genolls lleugerament endavant i relaxats, 
la columna recta, 
els braços penjant tranquil·lament, 
el cap recte, amunt, com si me l'estirés una corda,
les mans a l'alçada del melic, una sobre de l'altra,
canviem-les de posició, la de sota a sobre i al revés,
noto la incomoditat,
poso les mans com al principi,
respirem i sentim inflar l'estómac amb les mans,
me n'adono que estic inspirant i expirant,
vaig notant una sensació de plenitud i de buidor,
les mans en pengen,
les uneixo i les col·loco a l'alçada del pit,
sense separar-les les llanço endavant amb força tres segons,
les torno a posar damunt del pit,
ara les llanço cap amunt amb força tres segons,
sóc conscient de la meva respiració,
deixo caure les braços,
relaxo l'estèrnum, amb la punta dels dits vaig picant-hi a sobre, suaument,
poso les mans damunt del melic,
ens fem un massatge al voltant del melic,
i ja està.
Has tingut la consciència de què respiraves? Respirant bé podràs gestionar bé la teva vida espiritual. Però no n'hi ha prou.
Cal també aprendre a escoltar (escoltar i cercar la paraula que pugui expressar com estàs), aprendre a mirar (una mirada pot canviar una vida, veure i ser vist és el que volen diferents mirades; les coses són fetes per que et mirin a tu, no tu a elles). A més hem d'aprendre a tocar. Tothom, no només els nadons, necessita ser tocat, acariciat. El tacte pot ser un gran transmissor d'amor. Veient les mans d'una persona es poden descobrir moltes coses d'ella. Amb les mans podem fer moltes coses, com ara anar resseguint dit a dit i a cada dit fer-nos una pregunta, com per exemple: què m'apassiona?, al segon què voldria agrair?, el dit cor què voldria canviar, corregir?, al penúltim quin somni faria possible demà mateix? i al darrer amb m'agradaria fer aquest somni? Seria com fer un petit examen de consciència.
Però també hem d'aprendre a olorar i gustar.
Amb els cinc sentits podem arribar a "gustar" la Paraula de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada