L’esperança, una altra de les virtuts teologals. Qui té esperança té futur. Transmetre esperança és transmetre futur, però no un futur qualsevol, sinó un futur net de falsos paranys. Fer camí amb un altre suposa un esforç (ajudar-lo, escoltar-lo, estimar-lo, ...) Comunicar esperança és esforçar-se perquè l’altre pugui fer camí amb tu, i no tot sol sinó junts. Però transmetre esperança no vol dir amagar les dificultats, ans el contrari, és ajudar a assumir-les des de la confiança en un mateix i en els altres. El món nou que Jesús ens va prometre no hi té lloc sense esperança. Sense esperança no el construirem. Només segueix endavant en el camí aquell que té esperança, perquè el que té esperança va salvant totes les dificultats del camí.
Esperança
La meva petita esperança
és aquella que es lleva cada matí.
La meva petita esperança
és aquella que diu bon dia al pobre i a l’orfe
La meva petita esperança
és aquella que s’acotxa cada vespre
i es lleva cada matí
i passa, en veritat, molts bones nits.
La meva petita esperança
és aquella que dorm cada vespre
al seu llit d’infant,
després d’haver ben fet la seva pregària,i cada matí es desperta i es lleva
i fa la seva pregària amb un esguard nou.
La meva petita esperança
no és sinó aquesta petita promesa de borró
que s’anuncia al bell començ d’abril.
Doncs, bé, jo us dic, diu Déu,
sense aquesta brotada
de bell començ d’abril
sense aquesta única petita brotada de l’esperança,
que evidentment tothom pot trencar,
sense aquest tendre borró cotonós,
que el primer que ve
pot fer saltar l’ungla,
tota la meva creació
no seria sinó fusta morta.
Charles Péguy[1]
Que l'esperança us ompli d'alegria. Que el Déu de l'esperança ompli la vostra fe d'alegria i de pau perquè vesseu d'esperança gràcies a la força de l'Esperit Sant. (Rm 12,12:15,13)
[1] Pren-te temps, I textos, col·lecció els daus, número 46, editorial Claret 1981, quarta edició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada