Crítica

Diuem que la crítica constructiva és bona per a tothom. Diuen que hem de mirar el món amb ulls crítics. Però la nostra crítica hauria d’anar més enllà de fer un judici sobre la realitat. Hauria de ser una valoració de les coses que ens permetés poder exercir la llibertat. Una persona crítica s’acosta a la realitat amb els ulls ben oberts, les orelles ben parades, i fa un anàlisi ben acurat de tot plegat, amb l’esperança i la il·lusió de poder fer créixer allò que viu. No ho confonguem amb el criticaire, aquell que critica sense conèixer-ho tot i que no accepta l’autocrítica. Una persona crítica sap que allò que diu també pot ser criticat, perquè al seva mirada del món no és absoluta, sinó relativa, com el nostre camí. Siguem crítics quan caminem.

Menys queixar-se ...

En certa ocasió en una classe hi havia una companya que va estar uns quants dies queixant-se de com estava feta la cartellera: dels apartats que s'hi havien posat, dels tipus de lletres, de les informacions... Els companys encarregats de la cartellera es van cansar una mica, i al final li van dir dues coses. Primera, que si tan malament trobava la cartellera, que s'oferís ella a fer-la millor, en lloc de tant criticar. I segona, que l'última classe de tutoria en la qual s'havia parlat del tema, ella no havia estat, i no sabia per què s'havia decidit fer la cartellera així; i que, per tant, abans de parlar, que fes el favor d'informar-se bé. El món no és perfecte, i tampoc no ho som ningú de nosaltres. Sí que podem millorar nosaltres, i contribuir a la millora dels altres i del món. El cas que hem explicat ens va molt bé per dir algunes idees sobre això: -Per millorar allò que creiem que no va bé, cal primer analitzar. I per això hem d'informar-nos: no podem opinar d’allò que no coneixem. -La nostra crítica és millor que sigui constructiva, que no ens dediquem només a criticar per destruir. Això és fàcil. No és tan fàcil aportar idees positives, i ser persones positives i optimistes, també davant de situacions que ens són contràries. -I, per últim, hem de ser persones coherents amb el que pensem. Hi ha gent que el que diu, ho fa, s'implica per portar endavant les seves idees. Les persones així ens agraden més que no pas les que només diuen, però no fan. Cadascú de nosaltres ha de veure de quin tipus de persona és. Si tenim en compte aquests aspectes, podrem dir que estem educant el nostre "esperit crític".

Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres

Joan digué a Jesús: -Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. Jesús respongué: -No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa. (Mc 9, 38-41)