Respectar significa valorar l’altre i en segons quins moments acatar la seva autoritat i considerar la seva dignitat. El respecte s'acull sempre a la veritat, al voltant de la mentida, la calúmnia i l'engany no hi pot haver-hi respecte. El respecte a més a més exigeix un tracte amable, de fet és l'essència de les relacions humanes, de la vida en comunitat, del treball en equip, de la vida conjugal, de qualsevol relació interpersonal. El respecte és garantia de transparència. Allà on hi ha respecte hi ha un ambient segur, cordial, on es reconeixen les virtuts dels altres, s’eviten les ironies i les ofenses, la violència no hi és. El respecte coneix l'autonomia de cada ésser humà i accepta complagut el dret a ser diferent. El respecte comporta acceptar la persona tal com és. És a dir, una acceptació sincera de les seves qualitats, actituds i opinions, una comprensió dels seus defectes i perquè no una ajuda a corregir-los. Ara, no només hem de respectar les persones. També hem de respectar la natura, el mar, el cel, tota la creació que ens ha estat donada, així com el camí que anem fent.
Senyor,
Ensenyeu a veure darrere de cada persona
un germà.
Algú que s'amaga,
amb els seus sofriments i les seves alegries.
Algú a qui moltes vegades fa vergonya
el presentar tal com és.
Senyor,
feu-nos descobrir darrera de cada rostre,
en el fons de cada mirada,
un germà semblant a Vós,
i al mateix temps completament diferent als altres.
Senyor,
que el vostre Esperit ens obri la mirada
per tractar cada un a la seva manera,
com Vós vareu fer amb la Samaritana,
amb Nicodem, amb Pere ...Tal com ho feu amb nosaltres.
Voldríem començar avui mateix
a comprendre a cadascú al seu món,
amb les seves idees, les seves virtuts i debilitats.
I també, per què no? ... amb les seves obsessions.
Senyor, que us vegem darrere de cada rostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada