Comunitat

Us heu fixat mai que la paraula comunitat està formada per la unió de comú i d’unitat? Les veritables comunitats formen una veritable unió. Les primeres comunitats que seguien els ensenyaments de Jesús ho tenien tot en comú, els que treballaven el camp ho donaven tot a la comunitat per a que fos repartit, els que comerciaven donaven els guanys a la comunitat per a què ho fes servir com millor cregués. Però no només feien junts les coses de cada dia, sinó que també quan llegien les escriptures ho feien junts, quan pregaven ho feien junts, quan celebraven la seva fe ho feien junts. I tot ho feien junts perquè tenien molt clar les paraules de Jesús: estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat. Nosaltres realment ens estimem com ell ens va estimar? Si més no, ho intentem? Com podem fer camí si no sabem viure en comunitat? Que farem cadascú un camí diferent? No seria més bonic fer tots junts un sol camí?

Decàleg comunitari

En tota comunitat ens cal:

1. Comunicació franca i sincera. La manca d’informació afavoreix la fantasia i els castells de fum. Amb tot, cal deixar un marge a la confiança, i al respecte. No tot sempre es pot explicar. És important que no ens inventem teories a partir d'engrunes d'informació.

2. Vigilar de no caure en l’inconformisme de la crítica. No criticar mai si no estem segurs d’estimar. No fer cas de crítiques que no neixen de l’amor.

3. No fiar-se de notícies de segona o tercera boca. Cal anar a les fonts per no caure en falsos judicis.

4. No deixar-se guiar per la saviesa popular: qui la fa la paga, no vagis amb el cor a la mà, ...

5. Recuperar el valor del silenci. Creure en la bonesa de cor de tothom.

6. Procurar no tenir dues maneres, l’una per mi i l’altra per a l’altre.

7. Tenir sentit de l’humor.

8. Pensar que allò que fa que una comunitat sigui insuportable normalment són aquells que es pensen que no ho són.

9. No agafar la mania de voler tenir la raó.

10. Així com no podem jugar a ser lliures, ni a ser senzills, ni a ser humils, tampoc no podem jugar a viure en comunitat. Aquests valors no toleren paròdies, succedanis.

(adaptació d’un text de Miquel Estrade)[1]

Vida de la primera comunitat

Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació. (Ac 2, 42-47)

[1] Miquel Estrade, FOC NOU, octubre 1981