Senzillesa

La senzillesa determina una manera de viure. Veurem que una persona viu la senzillesa en el seu tracte, en la seva paraula. La senzillesa és un valor molt transparent. Viure en senzillesa és viure sense mentides, sense exageracions, sense grans eslògans. Però ser senzill no vol dir ser simple, la senzillesa ens ensenya a desprendre’ns de tot allò que és banal i superficial. La persona senzilla és aquella que necessita molt poques coses en el dia a dia. Una persona que fa camí ha de ser senzilla, ha de saber caminar lleuger i desprès.

Fàcil

(Els Pets - Agost *)

Tardes de pluja, roba de colors,
la teva esquena nua dins l'aigua,
dos o tres notes d'aquella cançó
que ho tornen tot
tan fàcil
Capses de fusta, vint-i-dos petons,
nits a la fresca, una de cada,
les teves cuixes sota els meus llençols
que ho tornen tot
tan fàcil.
Tanta ressaca per tan poc alcohol,
matins de vermut i diari.
Coses menudes,
petites engrunes,
eclipsis de Lluna
tresors que et caben a la mà.
Una mirada, hores sense son,
gust de maduixa en els teus llavis,
trossos de vida sense cap valor
que ho tornen tot
tan fàcil.

... i feliç

Ningú no ens negarà que les coses no sempre són tan fàcils, que la vida de vegades se'ns fa feixuga i la relació amb els altres sovint desconcertant. Però si alguna cosa ens ensenya aquesta cançó és que, enmig de tot, nosaltres tenim la capacitat de veure i viure cada moment donant-li el regust que decidim; si fem l'exercici de descobrir els petits gestos i situacions que desperten la nostra sensibilitat ("roba de colors", "2 o 3 notes d'una cançó", "nits a la fresca", "petites engrunes", "una mirada",... "tresors que acaben a la mar"), serem capaços/es de veure que la vida pot ser més fàcil i joiosa. Com diu la cançó, són aquests trossos de vida, que aparentment no tenen cap valor, els que l'omplen de llum i entusiasme.

El judici final

Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: -Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm. Llavors els justos li respondran: -Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

El rei els respondrà: -Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu. (Mt 25, 31-40)