Camí

En el món en què vivim, on fàcilment viatgem d’un lloc a l’altre, sovint anem per la vida com quan anem en cotxe de vacances o de cap de setmana, seguint una carretera llarga, llarga, i només pensem en quan arribarem, que farem, com ens ho trobarem, que hi haurà ....i voldríem poder anar més ràpid, i no ens fixem que mentre anem fent camí podríem anar gaudint d’aquell arbre, d’aquell ocell, d’aquell bosc, d’aquell camp ... Sí, és un camí que coneixem molt bé, el fem sovint, per això no mirem el paisatge, precisament perquè el coneixem hauríem de fixar-nos-hi més per conèixer-lo encara més i millor. En tot camí és important arribar, però no és la fita definitiva, recordem aquell vers “caminante no hay camino, se hace camino al andar”. El camí també és important.

Fent camí

Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols,
ficar-me al mig del fang
com ho han fet molts,
compartir el poc aliment
que porto al meu sarró,
tant si m'omple la joia
com si em buida la tristor.
Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d’il·lusió,
com la terra és incerta
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
decisió.
Però lluny a l'horitzó
ja lliure de l'engany
veuré milers com jo
que van vencent la por.
Alleugeriré el pas
duent amb mi el sarró
i avivaré amb el cant
el pas dels meus companys.
Amb la llum resplendent
la força del vent
m'empeny endavant.
Són els homes que van vencent la por.
Es la joia i l'esperit
la força i el crit
que em guia endavant.
Tan lleuger
com el pas dels meus companys.
Endavant![1]

La Motxilla

- Vigila la motxilla, que no pesi massa!

Sí, noi, l'avi té raó.  Cada dia quan surto de casa penso que potser porto massa coses a la motxilla i em prometo que quan torni d'escola miraré de fer neteja.
A la motxilla portem tot allò que ens cal per poder passar el dia fora de casa. Entrepans per a esmorzar i berenar, material per a treballar, algun joc o algun llibre per si tenim temps lliure, la roba d'esport, ... Cada dia ens cal revisar-la i fer neteja d'allò que no ens és necessari, sinó arribaria un moment que estaria massa plena i no ens hi cabria res més.
Per fer el camí de la nostra vida també ens cal una  motxilla en la que anirem acumulant l'amor que rebem i el que donem, l'alegria que sentim i la que fem sentir, la bondat i l'amistat,... Si cada dia, quan anem a dormir, fem neteja i eliminem les males experiències i només hi deixem les bones, la nostra motxilla serà més fàcil de portar i la nostra vida molt més agradable.
Jesús, tu ens acompanyes en el camí de la vida. Ajuda'ns a omplir la nostra motxilla de bones experiències i a saber deixar de banda les que no ens ajuden a caminar.

Els dos camins

Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben. (Mt 7,13-14)

---

FENT CAMÍ (Esquirols) Ll: Joan Vilamala M: Joan Crosas