Innocència

Tots necessitem de la innocència per a poder viure i poder ser feliços. La innocència fa que puguem ser senzills. Ens ajuda a veure el món amb ulls d’infant, i això ens permet veure’l sense prejudicis, sense idees preconcebudes, cosa que ens permetrà fer-ne un anàlisi potser més net i clar. I en la relació amb els altres també ens cal un xic d’innocència, ja que així podrem descobrir coses que potser no descobriríem. Les persones innocents no volen el mal als altres, volen que estiguin bé i que prosperin. En el nostre camí ens cal ser innocents, i fiar-nos dels altres i voler per a ells el millor camí possible.

La meva pregària. La nova innocència

És un crit
que no projecta
en un Altre que no hi és,
és un plany
que no extrapola
del dolor el seu sentit.
És un prec
que no imagina
que tot l’univers el sent.
És un goig
que no es creu pas
alegria universal.
És un cant
que no s’escolta
com si fos a si mateix.
És un doll
que surt de l’ànima
com si fos un respirar.
És un plor
que el cos lamenta
perquè no es pot amagar.
És un prec
que jo m’invento
pel que no puc atrapar.
És un salt
que el meu cor sent
per no estar en lloc absent.
És un bes
que surt dels llavis
puix no saben més parlar.
La meva pregària és muda
car no sap dir estimar.
A quin Déu es dirigeix
puix que Déu està pertot?
De quin dimoni s’enfuig
si fugir ja és demoníac?
A quin àngel s’encomana
si l’àngel vetlla per mi?
No és diàleg,
no som dos:
car pregar no és xerrameca.
No és monòleg,
no som u:
la pregària no és silenci.
Què serà doncs la pregària,
sinó viure amb atenció,
escoltant l’alè de Vida
que palpita a tot arreu,
i escoltant-lo transformar-lo
per fer-lo més bell i bo?
No és pregària innocència
que no vol sinó estimar?
Raimon Panikkar

Jesús i els infants

Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. Jesús digué: -Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells. I, després d'imposar-los les mans, se'n va anar d’allí. (Mt 19,13-15)