Tolerància

No hem de prendre aquest valor com el fet de tolerar el fred, la gana, o el mal d’un altre persona. L’hem de prendre com l’actitud de respecte a les conviccions de l’altre Però no hem de caure en un excés de tolerància que es transformi en un permisivitisme desmesurat on les conviccions de l’altre acabin passant per sobre de les nostres. Caldria també preguntar-nos si s’ha de tolerar tot. La veritat i l’amor són les dues categories que fomenten l’autèntica tolerància. I del fet que Déu és Amor i que en Ell la veritat i l’amor s’identifiquen, el Papa Benet XVI en conclou que Déu és, doncs, la garantia més gran de la tolerància. Podem caminar sense tolerar? No ens agradarà a l’arribar a les  diferents etapes del camí que siguin tolerants amb nosaltres?

... Estranger?

El teu Crist és jueu,

el teu cotxe és japonès,

la teva pizza és italiana,

la teva democràcia és grega,

el teu cafè és brasiler,

les teves vacances són marroquines,

les teves xifres són àrabs,

les teves lletres són llatines...

I goses dir que el teu veí és estranger?

Desconegut

Dóna'ns un esperit tolerant

Senyor, quan nosaltres parlem de guerra,

d'agressivitat en la vida, en la publicitat,

tu parles de mansuetud i no violència.

Multiplica els homes i dones

disposats a estendre les mans

als qui pensen diferent,

als de color, idees, raça i cultura diferent.

Que no hi hagi més mans disposades

a empunyar armes de veritat, de les que maten.

Crea en nosaltres, en els homes i dones

que habitem aquest planeta,

un cor pacificador no violent.

Dóna'ns un tarannà de diàleg pacient

i un esperit tolerant.

Un cor per estimar en pau

Paràbola del bon samarità

-Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: -Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més. Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers? Ell respongué: -El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: -Vés, i tu fes igual. (Lc 10, 30-37)