Coherència

La coherència és sovint molt més del que ens pensem. En un primer pas podem veure la coherència com la relació que hi ha entre el que pensem i el que diem. Per tant, el que no pensa no pot ser ni coherent ni incoherent.  És per això que moltes vegades no som coherents, diem les coses sense pensar. En un segon pas hi ha la relació entre el que diem i el que fem. Sovint les persones no són coherents perquè no fan allò que deien que farien. Podem veure que la coherència és una relació entre el que pensem, el que diem i el que fem. Si pensem que fer camí cap a la Pasqua és bo, cal que ho diguem i que a més a més el fem. Hem de ser fidels al que pensem, diem i fem. No és fàcil, però així serem coherents.

No es tracta de ...

No es tracta de "com va morir?" sinó de "com va viure?"
No es tracta de "quant va guanyar?" sinó de "quant va donar?"
Aquestes són les unitats per mesurar el valor
de tots els éssers humans, i no el seu naixement.
No es tracta de "Va tenir diners?" sinó de "Va tenir cor?"
Va tenir sempre una paraula amable, un somriure?
Va saber sempre eixugar una llàgrima?
Va estar al costat del necessitat?
No és tracta del que deia, sinó de què pensava les seves paraules.
No es tracta del que feia, sinó de què actuava com pensava.
No importa quin va ser el seu temple, ni quin va ser el seu credo.
El que importa és si va ajudar als necessitats.
No importen els elogis que, en morir, li va fer la premsa.
El que importa és quants anònims van plorar la seva mort.

Pregària

Criticar els estaments, la jerarquia, l’organització, les estructures , els altres ... exigeix un xic de valentia però malgrat tot és més fàcil que mirar a dins de nosaltres mateixos. Atreveix-te. Mira’t a tu mateix. Fem lloc al projecte de Jesús en el nostre cor. És aquest el santuari que el Pare vol ressuscitar. Ajuda’ns a ser agosarats, crítics i respectuosos, coherents i fidels al missatge que proclamem.

Negacions de Pere

Mentrestant, Pere s'estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué: -Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.  Però ell ho negà davant de tothom: -No sé de què parles. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada el veié i digué als qui eren allí: -Aquest anava amb Jesús, el Natzarè. Pere ho tornà a negar tot jurant: -No conec aquest home. Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: -És veritat que tu també ets d'ells: si fins i tot se't nota per l'accent amb què parles! Llavors es posà a maleir i a jurar dient: -Jo no conec aquest home!  A l'instant va cantar el gall. Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.»  I així que va ser fora va plorar amargament. (Mt 26, 69-75)