La llibertat és un gran valor. Possiblement, sense ella no tindrien sentit molts dels altres valors. Fem nostres altres valors, altres creences, altres maneres de fer lliurement. Però tot i que llibertat vol dir optar per una cosa o una altra, té els seus límits. La llibertat no ha de ser una excusa per a fer o dir qualsevol cosa. La nostra llibertat no pot entrar en conflicte amb la dels altres. La llibertat implica responsabilitat, responsabilitat envers tu i els altres. Hem optat lliurement a seguir un camí, el camí de Jesús, un camí ple de fe, amor i esperança. Un camí que cal recórrer responsablement amb els altres.
Jo vull ser lliure.
Jo vull ser lliure.
I estimo la llibertat;
Lliure a la recerca de noves idees.
Lliure, com a protagonista de nous projectes;
com algú que ja no és un nen i vol ser adult.
Lliure, com algú que té les seves raons i vol dir-les;
com algú que no necessita indicadors de camí.
Lliure, com algú que ja se sent responsable;
com algú que ha estrenat llibertat.
Senyor, no és el teu Evangeli un cant al cor lliure?
Jesús i Abraham
Jesús digué als jueus que havien cregut en ell: -Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures. Ells li replicaren: -Nosaltres som descendents d'Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures? Jesús els respongué: -Us ben asseguro que tothom qui peca és esclau, i l'esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s'hi queda per sempre. Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò. (Jn 8,31-36)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada