Compromís

Vivim en un món on es fa difícil viure el compromís. Compromís vol dir que hom vol assolir unes fites concretes en la seva vida, i per aconseguir-les necessitarà fer unes coses concretes i comprometre’s en aquestes. Ara bé, en aquest món on sembla que el futur serà igual que el present, qui es preocupa per millorar? Qui es compromet a intentar fer un món millor? És ben cert que els temps que ens han tocat viure no conviden al compromís, però si ens aturem un moment en el nostre camí, pugem dalt d’un turonet i ens posem a veure els que fan camí amb nosaltres sí que podrem adquirir petits compromisos envers ells, i plegats comprometre’ns en caminar cap aquell cel nou i aquella terra nova que ens parlava Jesús.

El Rei tardaner

– Sempre falta el mateix –rondinava la Rentadora tot esclarint la roba, mentre els ànecs nedaven sobre el riu de paper de plata. El Caganer, sempre tan pragmàtic, ja ho havia dit a la Filadora, que algun any no arribaria a temps i els faria quedar malament. Els Pastors de l'Anunciata ni se n'havien adonat que faltava un Rei, feina tenien a mantenir el caliu i a escalfar les sopes. Sant Josep sortia de tant en tant del portal amb l'excusa de cercar un parell de branquillons per al foc. Des d'allí podia veure millor com els altres dos, a l'altra punta, dalt del camell esperaven amb impaciència l'arribada del seu company. Els Àngels ja feia estona que afinaven el Glòria. Faltava ben poc per a la mitja nit i ni els mateixos animalons, allà quiets, ensumant la molsa humida, gosaven pensar què passaria si no hi era a temps. Mitja nit. L'estel resplendent envia el seu raig, per l'escletxa, al bell mig del portal. Un cop més Jesús és nat. I dalt la muntanya de suro, els Reis, tots tres, amb la mirada fixa en l'Estel; el tardaner, però, amb un somriure sota el nas. Un sospir tranquil·litzador omple el pessebre i Maria, tot aclucant els ulls, fa un petit gest amb el cap. Només ella sap que el tardaner fa de Rei tot l'any, fins l'últim minut, portant aquelles coses que potser ningú no ha demanat.

(Ramon Mª Serchs Santamaria)

I l'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva i que no és una neteja de la brutícia del cos, sinó un compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciència, gràcies a la resurrecció de Jesucrist.(1 Pe 3,21)