Caritat

La caritat! En l’encíclica “Caritat en la veritat” Benet XVI en parla llargament de la caritat. No és que nosaltres puguem donar resposta a les noves necessitats socials, però des dels valors evangèlics que volem educar i que volem viure sí que podem aportar el nostre gra de sorra, el nostre gra de mostassa, per tal que en un futur els infants d’avui en dia tinguin prou eines per tal de superar aquestes dificultats. Sí que podem donar la paraula al clam dels més febles i fer que escoltem allò que els que no tenen veu ens volen dir. Tenim la paraula, cal escoltar-la i fer-la escoltar. Com? Ho podem concretar en el nostre caminar de cada dia amb diferents accions com per exemple col·laborar en campanyes, en les quals no hem d’oblidar que l’objectiu no és només recollir, sinó que també és, i possiblement és el més important, conscienciar.

Anava pidolant de porta en porta quan la teva carrossa d’or aparegué en la llunyania, com un somni magnífic. I jo em preguntava meravellat qui devia ser aquell rei de reis. Les meves esperances van volar fins al cel i vaig pensar que els dies magres se m’havien acabat. Em vaig quedar esperant almoines espontànies, tresors vessats al meu davant. La carrossa es deturà al meu costat mateix. Vareu mirar-me i baixàreu somrient. Vaig sentir que la felicitat de la meva vida m’havia arribat. Tot d’un plegat, però, vareu allargar-me la mà tot dient: - Pots donar-me alguna cosa?. Ah! Quina ocurrència la de vostra reialesa! Demanar-li vós al captaire! Estava confús i no sabia que fer... vaig treure a poc a poc del meu sarró un granet de blat i us el vaig donar. Quin esglai vaig tenir al vespre quan, buidant el sac a terra, trobo un granet d’or entremig de la misèria del pilot. Quant amargament he plorat de no haver tingut cor per a donar-vos-hi tot!

Rabindranath Tagore 

L'ofrena d'una viuda pobra

Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: -Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure. (Mc 12, 41-44)