Celebració

Ens cal celebrar les coses. D’entrada cal que cada dia celebrem la joia d’existir, d’estar vius, i segur que podem trobar altres motius per a celebrar. I aquesta celebració no l’hem de fer sols, l’hem de fer amb els altres, amb la comunitat. Una celebració no té sentit quan un la fa sol. Jesús mateix, el seu últim sopar no es va quedar sol, plorant pel que li anava a passar, va voler celebrar amb els seus amics un últim sopar. Va voler fer festa en comunitat. El mateix fet de caminar, ja ha de ser per si una celebració.

Inici de la festa de La presentació de Maria als col·legis Lestonnac

Santa Joana va fundar la primera escola el 1607, però les classes no van començar fins dos anys més tard. Joana estava contenta per l'èxit obtingut a la ciutat. Tan alegre estava que necessitava donar gràcies a Déu.
El 21 de novembre, Presentació de Maria al Temple, va reunir totes les alumnes en una gran sala. Una noia que es preparava per ser monja va parlar de la Verge a les noies. Tot seguit van sortir al carrer en processó. Una alumna amb la imatge de Maria anava la primera i la seguien totes les altres amb una flor per oferir a Maria. Després van entrar a l'església i van celebrar l'eucaristia. Moltes persones van anar encuriosides per veure què passava i comentaven sorpreses la idea de Joana.
Per a les alumnes va ser un dia de festa gran a l'escola. I des d'aleshores sempre es celebra la festa de la "Presentació de Maria".

A l'edat de dotze anys, Jesús va al temple

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: -Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. Ell els respongué: -Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare? Però ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes. (Lc 2, 41-52)

L'últim sopar

I els digué: -Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu. Llavors prengué una copa, digué l'acció de gràcies i afegí: -Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu. Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: -Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient: -Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. (Lc 22,15-20)