Natura

Enfront de la natura tot el que podem dir és gràcies. Tot el que ens envolta és un regal de Déu que l’únic que hem de fer és saber usar i cuidar perquè ens duri molt de temps. La natura la tenim al nostra abast per allò que necessitem, no pas per abusar-ne i fer-la malbé. Hauríem de ser una mica tots com sant Francesc, i veure en tots els elements de la natura: plantes, animals, pluja, neu, el vent, ... els nostres germans, perquè possiblement així la cuidaríem més i gaudiríem més tant de la nostra vida com del nostre camí.

Càntic de les criatures

Lloat sigues, Senyor, amb totes les criatures,

i especialment el nostre germà sol,

que dóna el dia i ens il·lumina,

i és bell i radiant i de gran resplendor.

El seu resplendor ens revela la Teva infinita bellesa.

Lloat sigues, Senyor, per la germana lluna

i els estels; en el cel els formares
resplendents, preciosos, bells.

Lloat sigues, Senyor, pel germà vent;

per l'aire i la boirada, la serenor i els temps

d'ells, a les criatures dónes sosteniment.

Lloat sigues, Senyor, per la germana aigua

que és útil, humil i preciosa i casta.

Lloat sigues, Senyor, pel germà foc que il·lumina

la nit i és bell i joiós i vigorós i fort.

Lloat sigues, Senyor, per la nostra germana terra

que ens nodreix i governa,

regalada amb fruits, d'acolorides flors i herbes.

Sant Francesc d’Assís (adaptació)

La creació

Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia. (Gn 1,29-31)