Solidaritat

Valor molt de moda en les acaballes del segle XX i en els inicis del segle XXI. De fet és una paraula de moda, que tothom fa servir. Ens la recorden quan algú està patint molt, ens exigeixen i obliguen a ser solidaris sense saber ben bé que comporta la pràctica i l’experiència de la solidaritat. No podem saber si una persona és solidària a priori. Podem saber que justifica intel·lectualment la solidaritat, que es manifesta, per exemple, entristida davant de situacions en les quals altres persones senten dolor. Però no sabrem si és capaç de tenir actuacions solidàries fins que no hagi arribat a l’acció. De manera que un pot saber perfectament què és la solidaritat, (entén el concepte) pot ser capaç de posar-se en la pell d’aquell altre que pateix insolidaritat, (sent tendresa per aquelles persones que pateixen) però el que és rellevant és que arribi a l’acció solidària. I l’acció solidària demana sacrifici, temps, compromís, i sobretot estimar. No podrem fer camí si no som solidaris. Faríem el camí sols.

El camí de la solidaritat

Jesús
mestre bo,
ensenya'm el camí per a viure solidàriament.
Ajuda'm a convertir el meu cor dur
en un cor sensible i proper als que sofreixen.
ensenya'm a veure el dolor, el sofriment,
i les necessitats dels altres.
Dóna'm la senzillesa que calgui per a commoure'm
davant l'altre i acudir a la seva ajuda.
Que no sigui mesquí en la meva entrega,
que aprengui a donar tot el que tinc:
les meves coses, el meu temps, el meu esforç
la meva vida sencera perquè altres visquin millor.
Ajuda'm a tenir compassió, que no és llàstima,
sinó solidaritat activa i compromís amb l'altra.
Sentir amb l'altra, pair amb ell,
Remenar-se des de dintre per anar al seu encontre.
Deixar el propis interessos, per atendre el dels altres.
Aprendre a donar, abans que demanar i rebre.
Ensenya'm a ser solidari.
A viure l'amor de veritat i a construir
la justícia i el Regne.
Ensenya'm a compartir-ho tot el que tinc.
Ajuda'm alliberar-me de tot el que em lliga
I m'impedeix ser generós amb els demés.
Ajuda'm a dedicar-hi temps a atendre als que sofreixen
I als que ho necessiten.
Ensenya'm a descobrir el teu rostre en el que passa fam,
o pateix set o fred, o està nu,
malalt o en la presó.
Ensenya'm a veure't en els despullats
que viuen al costat del camí en la nostra societat d'avui.
En els malalts, en els que tenen sida,
en els que es droguen, en los xicots del carrer,
en els ancians que estan sols, en els que no tenen feina,
en els exclosos per la nostra injusta societat.
Ensenya'm a ser solidari compartint el que tinc,
que no és meu, sinó un regal i do teu.
Jesús
Ajuda'm a viure com el samarità
de la paràbola, que va ser capaç de veure al altre
compungint-se, deixar el seu camí,
atendre al despullat, tenir cura del seu restabliment,
ajudar-lo a tenir vida plena.
Mostrar-me el camí i donar-me forces per seguir-lo.
Que la meva fe passi per obres concretes.
Que no que quedi en paraules.
Jesús,
vos que vas viure solidàriament i practicant la justícia.
Ajuda'm a seguir els teus passos i a ser deixeble teu pel camí
de la solidaritat activa i el compromís amb la vida dels demés.

Marcelo A. Murúa

Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S'assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: -Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: -Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10 Jesús es posà dret i li digué: -Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat? Ella va respondre: -Ningú, Senyor. Jesús digué: -Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més. (Jn 8,1-11)