Transmetre la fe – IV

Transmetre la fe és acompanyar en la recerca

Ens toca viure en una època de profunds canvis. Entre ells, el pas d'una societat on tot semblava cooperar a la transmissió de la fe, a una altra on s'experimenta una crisi generalitzada en la seva transmissió. En aquesta nova situació, és necessari valorar tot el que constitueix una atenció directa i personalitzada als qui sent inquietuds, planteja qüestions i s'esforça en la recerca de la fe. Avui no són pocs els que s'interessen per retrobar una fe que han descuidat o perdut, o mai no han arribat a conèixer. Les nostres comunitats es troben encara bastant escasses d'experiències i espais d'acollida per oferir-los.

Per poder oferir aquest servei d'acollida i acompanyament, és fonamental desenvolupar l'empatia, saber posar-se a la pell de l'altre, situar-se al seu lloc per comprendre des de dins les dificultats que li impedeixen accedir a la fe i ajudar-lo a descobrir-les, precisament per neutralitzar-les o debilitar-les.

Rememorar i compartir, amb senzillesa, com hem viscut a la nostra pròpia carn les proves de la fe, pot constituir una valuosa ajuda en l'itinerari dels altres. En bastants casos l'important, més que saber dir, és saber escoltar. Acollir els seus problemes i inquietuds moltes vegades requereix una pacient escolta compassada de llargs silencis.

Hi ha preguntes que no tenen resposta, buscar-la és perdre el temps. És necessari fer atenció a les qüestions importants sense perdre's en les inútil. “Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu els seus escrúpols.” (Rm 14,1). Hi ha preguntes que només es responen amb altres preguntes. En l'experiència de fe això pot passar freqüentment perquè les preguntes que es plantegen són sobre la nostra pròpia vida, i ningú des de fora d’ella no pot donar-nos la resposta.

Tot creient conscient de les seves limitacions, quan veu que no pot respondre per si mateix a les expectatives que sorgeixen en altres persones a la recerca de la fe, té la responsabilitat d'orientar-les cap a qui pugui oferir l'ajuda adequada. Alhora, ha de procurar potenciar la seva capacitació com a comunicador de la fe..

Aixì doncs, el que creu, transmet la fe, i en el que transmet la fe, expressa la seva fe.