Creure és acollir
El que busca obertament a Déu pot arribar a descobrir que, al seu torn, fins i tot anteriorment, és buscat pel mateix Déu. Ell ha posat en la nostra vida diversos signes de la seva proximitat, ha sembrat la nostra existència de senyals de la seva presència. Déu no envaeix ordinàriament amb terrabastalls en la nostra història personal, és present discretament en els esdeveniments quotidians i ens surt al pas a través de les nostres relacions amb altres persones. Déu ens crida fins i tot des del nostre propi interior, des del més íntim de la consciència.
L'experiència de la fe és experiència de la gràcia. L'acte de creure és fruit d'una experiència religiosa enterament original. Es tracta d'acollir un do gratuït, un regal ofert per Déu, un do que s'accepta amb tota llibertat.
Un do no és gratuït perquè sigui ofert només a uns quants. Un do no és menys gratuït perquè sigui ofert a tots. Però són molts els factors derivats de la història i situació personals, influïts per la família i l'ambient social, que poden ajudar o impedir acollir el do de Déu. L'oferiment de Déu es dirigeix a la nostra llibertat i se situa en la nostra història personal. El do gratuït de la fe no és selectiu per part de Déu, és ofert a tots, si bé no tots, des de la seva llibertat personal i les condicions socials, decideixen creure.
El coneixement de Déu, la trobada personal amb Ell, és, sobretot, fruit de l'Esperit Sant. L'Esperit de Déu fa present en el nostre esperit per il·luminar-nos, no coarta ni suprimeix la nostra llibertat. La influència de l'Esperit és una il·luminació que posa en marxa en nosaltres motivacions o desperta mecanismes psicològics pels quals percebem d'una manera nova el que ja teníem davant dels nostres ulls sense adonar-nos.
La trobada de la fe necessita de la pregària; hem de demanar el do de la fe. Com millor s'arriba a conèixer Déu és situant-nos confiadament davant d'Ell i dialogant amb Ell. En el contacte amb la Paraula de Déu podem descobrir el sentit de la nostra vida i motivar la nostra voluntat per viure segons Déu. Fins i tot als primers passos de la recerca és possible pregar. Qui està obert a la trobada amb Déu i desitja arribar a creure, pot fer seva la pregària de Charles de Foucauld, en la seva etapa de recerca: “Déu meu, si existeixes, fes que et conegui.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada