La nostra tasca en la transmissió o comunicació de la fe als altres consisteix fonamentalment a disposar favorablement als altres a acollir, des de la seva pròpia llibertat, el do gratuït que Déu els ofereix.
Transmetre la fe és oferir un testimoni proper de vida creient
La comunicació de la fe es dóna en distàncies curtes, requereix presència i proximitat. La proximitat consisteix a compartir les situacions de la vida. Estar afectat per les mateixes condicions o circumstàncies en les quals transcorre l'existència quotidiana. En aquesta proximitat es descobreix la força del testimoni que ofereix qui actua motivat per la fe.
El principal atractiu d'un testimoni de vida creient és percebre de manera espontània la felicitat i la pau que omple qui fa de la fe en el Déu de Jesús el centre de la seva vida i es compromet amb senzillesa en el servei desinteressat als altres. Aquesta manera de viure manifesta de forma molt eloqüent que és inseparable l'amor a Déu a qui no es veu de l'amor als germans a qui es veu.
Transmetre la fe és provocar preguntes
Per orientar a la fe és necessari ajudar-ne cada un a viure la seva existència amb profunditat. Ajudar-lo a superar els límits d'una vida d'horitzons retallats al més immediat. Convidar-lo a prendre consciència de les grans incògnites de l'ésser humà. Inquietar-lo per les qüestions transcendents. Qui viu instal·lat i satisfet a la superfície de la vida mai arribarà a plantejar-se ni a descobrir el veritable valor i sentit de la fe.
Qui no es fa preguntes no necessita ni acull respostes. Només té sentit la resposta de la fe per a qui la cerca amb les seves preguntes, encara que no aconsegueixi fer-les adequadament.
Compartir amb els altres les preguntes que nosaltres mateixos ens fem en la recerca de la fe pot motivar en ells l'interès per les mateixes qüestions.
Transmetre la fe és narrar la pròpia experiència personal
El nostre millor servei a la transmissió de la fe no consisteix a oferir complexes reflexions sobre els misteris de la religió, ni a oferir una exposició racional dels continguts de la fe. Hem de comunicar la nostra experiència personal, com els deixebles d'Emaús, que van explicar “el que els havia succeït pel camí” (Lc 24,35). El més valuós consisteix precisament a explicar amb senzillesa les situacions i experiències de la nostra vida personal en les quals hem descobert Déu com a algú especialment proper. I aquest relat de la nostra experiència l'oferim amb el llenguatge humil, com a qui tracta de compartir el que ha viscut.
Narrar la nostra experiència de Déu és mostrar com vivim la seva presència en les nostres alegries o en les penes, com recorrem a Ell en les nostres necessitats, com confiem i esperem a Ell en la dificultat, com busquem la seva llum en la foscor, com trobem la seva pau... En la vida quotidiana és on millor puc experimentar i compartir amb els altres que hi ha “Algú”, més enllà de nosaltres i més gran que nosaltres, que ens crida una trobada amb Ell.
No podem ni hem d'ocultar les nostres limitacions, dubtes o vacil·lacions i incoherències, si volem oferir als altres un servei sincer al seu camí de fe. La fe no ens fa perfectes, ni impecables, però sí ens exigeix ser humils i sincers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada