Amistat

Amistat, quina bonica paraula. Però quan arriba el moment de definir-la sorgeixen un munt de dificultats. Potser podríem pensar que cal què tingui una amistat per poder-la definir. Una amistat necessita generositat, disponibilitat i entrega, cal que els amics parlin, i riguin i plorin junts, necessita també fidelitat, cordialitat, respecte, i sobretot confiança en l’altre, fe en l’altre, esperança en l’altre i sobretot estimar-lo. El camí de l’amistat verdadera no és un camí fàcil de fer, però és un camí que val la pena fer-lo amb un amic.

Necessito amics

Charly: No m’estima ningú ... Ja em puc morir i tot, que de mi no se’n preocupa ningú.

Lucy: Què et passa? Charlie Brown?

Charly: No tinc amics ,,, No puc dir de cap persona que sigui un amic.

Lucy: Digues: què és un amic?

Charly: Un amic és algú a qui pots clavar un cop a l’espatlla!

Un amic és algú a qui pots prendre el lloc sense que et miri malament.

Un amic és algú que desitja veure el programa que vols veure.

Un amic és algú que t’estima encara que hi hagi molts altres nois al voltant.

Un amic és algú que comparteix la casa amb tu.

Lucy: Em que ho fas massa difícil, Charlie Brown ...

Sigues com jo. Jo no necessito amics ... Sóc autosuficient.

Charly: Doncs, jo no ... Jo necessito amics! Me’n fan falta! Em caldria fins i tot un amic per als bons moments!

Lucy: Pobre Charlie Brown ... Hauria de fer com jo i ja està.

No em preocupa gens si tinc amics o no ...

Precisament per això sóc tan popular.

Schroeder: Saps què és un amic, segons jo, Charlie Brown?

Un amic és algú que t’accepta tal com ets.

Un amic és algú que no té gelosia si vas amb altres amics.

Un amic és algú amb qui tens coses en comú.

Un amic és algú que es sent fascinat per la mateixa música que tu.

Un amic és algú que no pot suportar la mena de música que tu no suportes.

Un amic és algú que et guarda tanda en una cua,

Un amic és algú que es baralla per tu quan no hi ets al davant.

Un amic és algú que t’envia una postal quan estàs de vacances.

Un amic és algú que no et critica allò que acabes de comprar.

Snoopy.  Un amic és algú que et deslliga la corretja!

Amic ... una persona que és ben coneguda i estimada.

Charles M. Schulz

La fe i les obres

Així es va complir allò que diu l'Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia; per això fou anomenat amic de Déu. (Jm 2,23)

La pregària dels deixebles

I els digué encara: -Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: "Amic, deixa'm tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li", segur que no li respondrà de dins estant: "No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls." Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. (Lc 11,5-10)

Puntualitat

La puntualitat, una paraula que potser sona molt però cada cop és més buida de sentit. Puntualitat no vol dir només arribar a l’hora a un lloc. Vol dir molt més. Arribar a l’hora, donar una cosa quan s’havia acordat, fer una cosa quan toca, ser puntual és molt més. Vol dir que allò t’interessa, que respectes a l’altre, vol dir que et compromets, vol dir que confies en l’altre, vol dir que hi ha hagut diàleg i ha hagut escolta, vol dir que l’altre t’importa i que et sap greu que hagi de perdre temps per culpa teva, vol dir tantes coses. I sovint quan hi pensem, només pensem en el temps, i hi ha tant en la puntualitat.

Si sumes totes les hores que una persona puntual ha hagut d'esperar durant un any o en el transcurs de tota la seva vida possiblement ens donaria un resultat molt sorprenent. Si hi afegíssim el nivell d'adrenalina, mal humor i tensió, el resultat seria preocupant. I si encara quan arriba l'esperat va tan tranquil, com la cosa més normal del món, perquè ja se sap que estem en el sud d'Europa, el tema escapa a tot control racional. Ser puntual és una mena de defecte per tots els que no acostumen a ser-ho.

Cal acceptar, des de un punt de vista comprensiu, que molta gent no té remei en aquest punt. Potser en el fons són els primers en lamentar-ho. Segurament si Déu parlés com nosaltres ens diria que Ell sí que s'ha fet un tip d'esperar-nos.

Això no canonitza la manca de puntualitat. Sempre serà un defecte. La bondat del que espera comprensivament no és raó que justifiqui la barra del que sempre arriba tard.

Però per què fer esperar tant a Déu? Ell és a la porta, i truca amb suavitat, espera que li obris. Desitja sopar amb tu i tu amb Ell.

Paràbola del fill pròdig

I digué encara: -Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: -Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca. Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.

Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: -Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. Però el pare digué als seus criats: -De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat. I es posaren a celebrar-ho. Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: -El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras. El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué: -Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras. El pare li contestà: -Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat. (Lc 15, 11-32)

Natura

Enfront de la natura tot el que podem dir és gràcies. Tot el que ens envolta és un regal de Déu que l’únic que hem de fer és saber usar i cuidar perquè ens duri molt de temps. La natura la tenim al nostra abast per allò que necessitem, no pas per abusar-ne i fer-la malbé. Hauríem de ser una mica tots com sant Francesc, i veure en tots els elements de la natura: plantes, animals, pluja, neu, el vent, ... els nostres germans, perquè possiblement així la cuidaríem més i gaudiríem més tant de la nostra vida com del nostre camí.

Càntic de les criatures

Lloat sigues, Senyor, amb totes les criatures,

i especialment el nostre germà sol,

que dóna el dia i ens il·lumina,

i és bell i radiant i de gran resplendor.

El seu resplendor ens revela la Teva infinita bellesa.

Lloat sigues, Senyor, per la germana lluna

i els estels; en el cel els formares
resplendents, preciosos, bells.

Lloat sigues, Senyor, pel germà vent;

per l'aire i la boirada, la serenor i els temps

d'ells, a les criatures dónes sosteniment.

Lloat sigues, Senyor, per la germana aigua

que és útil, humil i preciosa i casta.

Lloat sigues, Senyor, pel germà foc que il·lumina

la nit i és bell i joiós i vigorós i fort.

Lloat sigues, Senyor, per la nostra germana terra

que ens nodreix i governa,

regalada amb fruits, d'acolorides flors i herbes.

Sant Francesc d’Assís (adaptació)

La creació

Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia. (Gn 1,29-31)

Tolerància

No hem de prendre aquest valor com el fet de tolerar el fred, la gana, o el mal d’un altre persona. L’hem de prendre com l’actitud de respecte a les conviccions de l’altre Però no hem de caure en un excés de tolerància que es transformi en un permisivitisme desmesurat on les conviccions de l’altre acabin passant per sobre de les nostres. Caldria també preguntar-nos si s’ha de tolerar tot. La veritat i l’amor són les dues categories que fomenten l’autèntica tolerància. I del fet que Déu és Amor i que en Ell la veritat i l’amor s’identifiquen, el Papa Benet XVI en conclou que Déu és, doncs, la garantia més gran de la tolerància. Podem caminar sense tolerar? No ens agradarà a l’arribar a les  diferents etapes del camí que siguin tolerants amb nosaltres?

... Estranger?

El teu Crist és jueu,

el teu cotxe és japonès,

la teva pizza és italiana,

la teva democràcia és grega,

el teu cafè és brasiler,

les teves vacances són marroquines,

les teves xifres són àrabs,

les teves lletres són llatines...

I goses dir que el teu veí és estranger?

Desconegut

Dóna'ns un esperit tolerant

Senyor, quan nosaltres parlem de guerra,

d'agressivitat en la vida, en la publicitat,

tu parles de mansuetud i no violència.

Multiplica els homes i dones

disposats a estendre les mans

als qui pensen diferent,

als de color, idees, raça i cultura diferent.

Que no hi hagi més mans disposades

a empunyar armes de veritat, de les que maten.

Crea en nosaltres, en els homes i dones

que habitem aquest planeta,

un cor pacificador no violent.

Dóna'ns un tarannà de diàleg pacient

i un esperit tolerant.

Un cor per estimar en pau

Paràbola del bon samarità

-Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: -Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més. Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers? Ell respongué: -El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: -Vés, i tu fes igual. (Lc 10, 30-37)

Caritat

La caritat! En l’encíclica “Caritat en la veritat” Benet XVI en parla llargament de la caritat. No és que nosaltres puguem donar resposta a les noves necessitats socials, però des dels valors evangèlics que volem educar i que volem viure sí que podem aportar el nostre gra de sorra, el nostre gra de mostassa, per tal que en un futur els infants d’avui en dia tinguin prou eines per tal de superar aquestes dificultats. Sí que podem donar la paraula al clam dels més febles i fer que escoltem allò que els que no tenen veu ens volen dir. Tenim la paraula, cal escoltar-la i fer-la escoltar. Com? Ho podem concretar en el nostre caminar de cada dia amb diferents accions com per exemple col·laborar en campanyes, en les quals no hem d’oblidar que l’objectiu no és només recollir, sinó que també és, i possiblement és el més important, conscienciar.

Anava pidolant de porta en porta quan la teva carrossa d’or aparegué en la llunyania, com un somni magnífic. I jo em preguntava meravellat qui devia ser aquell rei de reis. Les meves esperances van volar fins al cel i vaig pensar que els dies magres se m’havien acabat. Em vaig quedar esperant almoines espontànies, tresors vessats al meu davant. La carrossa es deturà al meu costat mateix. Vareu mirar-me i baixàreu somrient. Vaig sentir que la felicitat de la meva vida m’havia arribat. Tot d’un plegat, però, vareu allargar-me la mà tot dient: - Pots donar-me alguna cosa?. Ah! Quina ocurrència la de vostra reialesa! Demanar-li vós al captaire! Estava confús i no sabia que fer... vaig treure a poc a poc del meu sarró un granet de blat i us el vaig donar. Quin esglai vaig tenir al vespre quan, buidant el sac a terra, trobo un granet d’or entremig de la misèria del pilot. Quant amargament he plorat de no haver tingut cor per a donar-vos-hi tot!

Rabindranath Tagore 

L'ofrena d'una viuda pobra

Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: -Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure. (Mc 12, 41-44)

Justícia

La justícia és molt més que allò que sentim dir moltes vegades “a ell li dius que sí i a mi no, és injust!” La justícia l’hauríem d’entendre com el reconeixement i la creació de totes les condicions que permetin a qualsevol persona el ple exercici dels seus drets. Si vivim aquest valor, estarem col·laborant a que en el món hi hagi pau, solidaritat, tolerància ... una sèrie de valors que no els podríem viure si no fos per la justícia. Una de les grans dificultats que té la justícia és la desigualtat. Hem de procurar fer camí junts, exercint la igualtat, que ens ajudarà a què tots i puguem participar del camí i de la justícia.

Senyor, tu enviares el teu Fill

per complir tota justícia.

Proclamà benaurats

els homes i les dones

entossudits en què hi hagi justícia per a tothom.

Posà la llei al servei de la persona,

i no volgué fer l'home esclau de la norma.

Pare just i Déu de la justícia,

els homes hem creat un món

de lleis injustes, de repartiments injustos.

Els pobres, els desheretats, els explotats,

s'han dut sempre la pitjor part del repartiment.

Les injustícies tenen nom:

fam, dolor, analfabetisme,

atur, nens sens pàtria,

homes i dones sense terra i sense sostre.

Senyor, que arribi el teu Regne i la seva justícia.

perquè saltin de goig

els qui han plorat llàgrimes de rebel·lia,

sota la bota injusta dels poderosos,

els pobles espoliats i la seva gent

a qui hem negat el pa i la sal

a la taula comuna preparada per a tots

i per tu generosament abastida.

Senyor, només cessarà la fam de pa,

d'igualtat, d'humanitat i de cultura,

quan els famolencs i assedegats de justícia

sadollin la seva fam i la seva set i quedin tips.

Anònim

Recomanacions a tothom

Estigueu a punt, doncs! Poseu-vos el cinturó de la veritat, revestiu-vos amb la cuirassa de la justícia, estigueu ben calçats, a punt per a anunciar l'evangeli de la pau. Poseu-vos sobretot l'escut de la fe, capaç d'apagar tots els dards encesos del Maligne. Preneu el casc de la salvació, i l'espasa de l'Esperit, que és la paraula de Déu. (Ef 6,14-17)

Responsabilitat

La paraula responsabilitat prové la paraula llatina respondere. Per tant, la responsabilitat és respondre a alguna cosa. Però la responsabilitat no s’ha de reduir a acomplir un deure, és quelcom més. És una actitud. Una persona és responsable perquè opta lliurement a un compromís, a una feina, a una tasca, a uns valors, que vol tirar endavant el millor possible. I també la responsabilitat la té a qui dóna la seva paraula. I hem de recordar que nosaltres tenim la paraula, som paraula, donem la paraula de Déu i hem d’actuar amb coherència i responsabilitat amb aquesta paraula. Igual que hem de fer camí amb responsabilitat.

 -Adéu -digué.

-Adéu -digué la guineu- Heus aquí el meu secret. És molt simple: no es veu bé si no és amb el cor. Allò essencial és invisible als ulls.

-Allò essencial és invisible als ulls- repetí el petit príncep per tal de recordar-se’n.

-El temps que vas perdre per la teva rosa fa que la teva rosa sigui tan important.

-El temps que vaig perdre per la meva rosa... -digué el petit príncep, per tal de recordar-se’n.

-Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu- però tu no has d’oblidar-la. Ets responsable per sempre més d’allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa...

-Sóc responsable de la meva rosa... -repetí el petit príncep, per tal de recordar-se’n.

Antoine de Saint-Exupéry, El Petit Príncep

 Jesús s'apareix als Onze

Els digué: -Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons. (Mc 16,15-18)