Desinterès

Diem que algú actua interessadament quan les seves accions sempre van encaminades cap a un benefici personal. És en aquest sentit que hem de ser desinteressats. Actuar desinteressadament és donar sense esperar res a canvi, es convidar sense esperar ser convidat, és somriure sense esperar que et somriguin, és estimar sense esperar una reciprocitat. Una persona desinteressada és lliure perquè les seves accions no tenen cap dependència. Quan caminem nosaltres ho fem desinteressadament?

Capacitat de compartir

Aquesta és una de les moltes anècdotes que la mare Teresa de Calcuta explicava sobre les experiències viscudes entre la gent més pobra: “Un dia vam saber que una família hindú amb vuit fills no tenia res per menjar. Vaig agafar una mica d’arròs i vaig anar ràpidament a portar-los-el. Vaig poder veure la cara dels nens petits, amb els ulls brillants a causa de la fam. I vaig veure també -i em vaig estranyar- com la mare, quan jo li havia donat l’arròs, el va dividir en dues parts, va agafar-ne una i va sortir de casa. A la tornada li vaig preguntar: ‘¿On has anat? ¿Què has fet?’ I em va contestar: ‘També ells tenen gana’. Efectivament; molt a prop de casa seva vivia una família musulmana amb el mateix nombre de fills. I la mare sabia que ells tampoc no tenien res per menjar. I això em va commoure: ella ho sabia, pensava també en els altres, a pesar de les dificultats que tenia a casa seva. I vaig veure aquells nens feliços, encara que només els havia tocat la meitat de l’arròs; es descobria en ells l’alegria de compartir..”

A vegades, quan més tenim, més ens costa veure les necessitats dels altres. ¡No hi tanquem els ulls!

Pregària de Jesús a Getsemaní

Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles: -Seieu aquí mentre jo prego. Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, i els digué: -Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu. S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. Deia: -Abba , Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols. (M 14, 32-36)

Consell

El consell és quelcom a tenir en conte en la nostra vida. Precisament perquè som vulnerables, perquè ens equivoquem, perquè errem, necessitem dels consells. Donar un bon consell no és una tasca fàcil. I saber rebre un consell tampoc. El que aconsella bé no diu allò que ell faria en el seu lloc, sinó que pensa que ha de fer l’altre en la situació en que es troba. I per deixar-se aconsella cal ser molt humil i estar disposat a pensar allò que potser no gosàvem pensar. I sobretot cal estar disposat a escoltar. En el nostre camí ens cal molt rebre consells, però també hem de ser capaços de saber-ne donar.

Consell que salven

Una vegada, un conductor anava per una carretera de muntanya a una velocitat excessiva, quan de sobte just després d'un revolt, i en una recta bastant curta, li apareix un home aturat al bell mig de la via fent amb els braços el senyal de parada, i amb to de gran desesperació. El conductor, sorprès i a la vegada espantat, toca el clàxon de forma insistent per intentar que l’home s’aparti a un costat de la carretera, però és inútil: l'home continua fent senyals amb els braços, indicant al cotxe que s’aturi.

-"Deu estar boig" –pensa el conductor, mentre frena en sec amb un fort grinyol de pneumàtics i deixant dues llargues marques negres en el paviment, però aconseguint aturar el cotxe abans d'atropellar-lo. Molt enfadat, baixa del cotxe i tot tancant d’un cop fort la porta va cap a l'home i li diu: -"¿És que no tens ulls a la cara, no veus com és de perillosa aquesta carretera i et poses al mig com si res, o potser estàs tan boig que no saps veure el perill que corres?” L’individu se’l mira, ja més tranquil, i li respon: -"No senyor, no estic boig. El que passa és que el pont que ve després del proper revolt acaba d’ensorrar-se, i si no arribo a aturar-lo, vostè en aquests moments seria una persona morta. He hagut d'arriscar la meva vida per intentar salvar la seva".

¿No et sembla que, potser a tu també, en la carretera de la teva vida algun "boig" -com en diuen-, t'ha obstaculitzat el pas per dir-te algunes coses, o per fer-te adonar d’algunes altres? Coses del tipus “vigila amb el que fas” o “mira amb qui vas”; o unes altres, de nivell diferent: “Déu t’estima”, “el sentit de la vida és estimar, donar-se”... I en algun moment d’aquests segurament t'has enrabiat moltíssim: a tu no t’importa el que aquella persona t’està dient, perquè tu ja saps cap a on vas, i, a més, tens MOLTA PRESSA com per parar-te... Potser ara mateix escoltar això durant uns moments et suposi un obstacle, una parada innecessària... ¿Què hauria passat si el conductor no hagués fet cap cas de l'individu de la carretera? En la vida hi ha avisos, consells, gestos, crides de persones que ens conviden a fer una parada, una reflexió... Els podem considerar una molèstia, un obstacle... Però és convenient tenir-los en compte.

L'home ric

Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: -Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: -Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare. Ell li va dir: -Mestre, tot això ho he complert des de jove. Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: -Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.  (Mc 10, 17-22)

Crítica

Diuem que la crítica constructiva és bona per a tothom. Diuen que hem de mirar el món amb ulls crítics. Però la nostra crítica hauria d’anar més enllà de fer un judici sobre la realitat. Hauria de ser una valoració de les coses que ens permetés poder exercir la llibertat. Una persona crítica s’acosta a la realitat amb els ulls ben oberts, les orelles ben parades, i fa un anàlisi ben acurat de tot plegat, amb l’esperança i la il·lusió de poder fer créixer allò que viu. No ho confonguem amb el criticaire, aquell que critica sense conèixer-ho tot i que no accepta l’autocrítica. Una persona crítica sap que allò que diu també pot ser criticat, perquè al seva mirada del món no és absoluta, sinó relativa, com el nostre camí. Siguem crítics quan caminem.

Menys queixar-se ...

En certa ocasió en una classe hi havia una companya que va estar uns quants dies queixant-se de com estava feta la cartellera: dels apartats que s'hi havien posat, dels tipus de lletres, de les informacions... Els companys encarregats de la cartellera es van cansar una mica, i al final li van dir dues coses. Primera, que si tan malament trobava la cartellera, que s'oferís ella a fer-la millor, en lloc de tant criticar. I segona, que l'última classe de tutoria en la qual s'havia parlat del tema, ella no havia estat, i no sabia per què s'havia decidit fer la cartellera així; i que, per tant, abans de parlar, que fes el favor d'informar-se bé. El món no és perfecte, i tampoc no ho som ningú de nosaltres. Sí que podem millorar nosaltres, i contribuir a la millora dels altres i del món. El cas que hem explicat ens va molt bé per dir algunes idees sobre això: -Per millorar allò que creiem que no va bé, cal primer analitzar. I per això hem d'informar-nos: no podem opinar d’allò que no coneixem. -La nostra crítica és millor que sigui constructiva, que no ens dediquem només a criticar per destruir. Això és fàcil. No és tan fàcil aportar idees positives, i ser persones positives i optimistes, també davant de situacions que ens són contràries. -I, per últim, hem de ser persones coherents amb el que pensem. Hi ha gent que el que diu, ho fa, s'implica per portar endavant les seves idees. Les persones així ens agraden més que no pas les que només diuen, però no fan. Cadascú de nosaltres ha de veure de quin tipus de persona és. Si tenim en compte aquests aspectes, podrem dir que estem educant el nostre "esperit crític".

Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres

Joan digué a Jesús: -Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. Jesús respongué: -No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa. (Mc 9, 38-41)

Innocència

Tots necessitem de la innocència per a poder viure i poder ser feliços. La innocència fa que puguem ser senzills. Ens ajuda a veure el món amb ulls d’infant, i això ens permet veure’l sense prejudicis, sense idees preconcebudes, cosa que ens permetrà fer-ne un anàlisi potser més net i clar. I en la relació amb els altres també ens cal un xic d’innocència, ja que així podrem descobrir coses que potser no descobriríem. Les persones innocents no volen el mal als altres, volen que estiguin bé i que prosperin. En el nostre camí ens cal ser innocents, i fiar-nos dels altres i voler per a ells el millor camí possible.

La meva pregària. La nova innocència

És un crit
que no projecta
en un Altre que no hi és,
és un plany
que no extrapola
del dolor el seu sentit.
És un prec
que no imagina
que tot l’univers el sent.
És un goig
que no es creu pas
alegria universal.
És un cant
que no s’escolta
com si fos a si mateix.
És un doll
que surt de l’ànima
com si fos un respirar.
És un plor
que el cos lamenta
perquè no es pot amagar.
És un prec
que jo m’invento
pel que no puc atrapar.
És un salt
que el meu cor sent
per no estar en lloc absent.
És un bes
que surt dels llavis
puix no saben més parlar.
La meva pregària és muda
car no sap dir estimar.
A quin Déu es dirigeix
puix que Déu està pertot?
De quin dimoni s’enfuig
si fugir ja és demoníac?
A quin àngel s’encomana
si l’àngel vetlla per mi?
No és diàleg,
no som dos:
car pregar no és xerrameca.
No és monòleg,
no som u:
la pregària no és silenci.
Què serà doncs la pregària,
sinó viure amb atenció,
escoltant l’alè de Vida
que palpita a tot arreu,
i escoltant-lo transformar-lo
per fer-lo més bell i bo?
No és pregària innocència
que no vol sinó estimar?
Raimon Panikkar

Jesús i els infants

Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. Jesús digué: -Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells. I, després d'imposar-los les mans, se'n va anar d’allí. (Mt 19,13-15)

Senzillesa

La senzillesa determina una manera de viure. Veurem que una persona viu la senzillesa en el seu tracte, en la seva paraula. La senzillesa és un valor molt transparent. Viure en senzillesa és viure sense mentides, sense exageracions, sense grans eslògans. Però ser senzill no vol dir ser simple, la senzillesa ens ensenya a desprendre’ns de tot allò que és banal i superficial. La persona senzilla és aquella que necessita molt poques coses en el dia a dia. Una persona que fa camí ha de ser senzilla, ha de saber caminar lleuger i desprès.

Fàcil

(Els Pets - Agost *)

Tardes de pluja, roba de colors,
la teva esquena nua dins l'aigua,
dos o tres notes d'aquella cançó
que ho tornen tot
tan fàcil
Capses de fusta, vint-i-dos petons,
nits a la fresca, una de cada,
les teves cuixes sota els meus llençols
que ho tornen tot
tan fàcil.
Tanta ressaca per tan poc alcohol,
matins de vermut i diari.
Coses menudes,
petites engrunes,
eclipsis de Lluna
tresors que et caben a la mà.
Una mirada, hores sense son,
gust de maduixa en els teus llavis,
trossos de vida sense cap valor
que ho tornen tot
tan fàcil.

... i feliç

Ningú no ens negarà que les coses no sempre són tan fàcils, que la vida de vegades se'ns fa feixuga i la relació amb els altres sovint desconcertant. Però si alguna cosa ens ensenya aquesta cançó és que, enmig de tot, nosaltres tenim la capacitat de veure i viure cada moment donant-li el regust que decidim; si fem l'exercici de descobrir els petits gestos i situacions que desperten la nostra sensibilitat ("roba de colors", "2 o 3 notes d'una cançó", "nits a la fresca", "petites engrunes", "una mirada",... "tresors que acaben a la mar"), serem capaços/es de veure que la vida pot ser més fàcil i joiosa. Com diu la cançó, són aquests trossos de vida, que aparentment no tenen cap valor, els que l'omplen de llum i entusiasme.

El judici final

Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: -Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm. Llavors els justos li respondran: -Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

El rei els respondrà: -Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu. (Mt 25, 31-40)

Silenci

Us heu fixat en el silenci que hi ha en un camp de futbol quan el jugador local ha de xutar una falta perillosa o un penal? Us heu fixat en el silenci que es produeix quan es tanca les llums i s’obre el teló? Us heu fixat que quan aneu a fer una cosa important, difícil, el primer que feu és estar en silenci?

Avui encetem un camí, la Quaresma. 40 dies per preparar-nos per la gran festa de la Pasqua. Avui iniciem quelcom important. Així doncs val la pena fer silenci. Escoltar el silenci, perquè aquest silenci és el que ens permetrà entrar dins nostre i escoltar-nos. No ens ha de fer por el silenci, ens ajuda a pensar, ens ajuda a escoltar, ens ajuda a conèixer-nos. Ens ajuda a veure allò que fem bé i allò que fem malament. Ens ajuda a entrar en íntim contacte amb Déu. Ens ajuda a fer pregària. Ens cal fer silenci abans d’emprendre el camí de la Quaresma.

Silencis

Comença a ser tard. Tots els sorolls normals es van apagant. Fins i tot la televisió dels veïns, normalment tan sorollosa, acaba el seu quasi insuportable volum. Deixes la revista i vas lentament cap al teu cau. Hi ha el desordre de sempre, especialment sobre la taula. T'asseus a la petita butaca i et preguntes, sense saber massa la raó: “I avui, he tingut algun moment de silenci?”

Primer silenci: al matí en el metro. Has trobat seient, cosa rara. I si bé has hagut d'escoltar alguns comentaris un xic estridents i la cançó de la pena entre l'Hospital de Sant Pau i la Sagrada Família, per uns moments i per dins, ha arribat un breu silenci.

Segon silenci: en acabar la tercera classe. Tothom ha sortit esbravat. T'has quedat al banc, cansat i amb poques ganes de res, i una certa pau ha envaït el teu cor, mig adormida per cert. Res, potser no arriba al minut.

Tercer silenci: el moment del tallat. Quan a la cafeteria senties la màquina escurabutxaques a tota bufa, i la música colpejant, i els crits de la gent, mirant el cafè amorosit de blanc, has tancat els ulls, i has dit interiorment: “Ja ho veus, Senyor, ja soc aquí, com va dir un dia el Tarradellas”. I vingué per uns moments també el silenci.

I fins ara, de nit, ara que sembla que els sorolls han mort, que sents el tic i tac del despertador, indicant que demà serà un altre dia i que ja és més a prop que abans. Ara sí, ara és la millor hora. Llàstima que tinc tanta son. “Bona nit, Déu meu, voldria demà trobar i viure uns quants silencis més que avui”.

Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi

Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David.

M'havia dit a mi mateix:

Vigilaré els meus passos

per no pecar amb la llengua;
guardaré closos els llavis
mentre hi hagi un injust al meu davant.
Em tancava, doncs, en el silenci,
callava sense profit,
i el meu turment s'exacerbava,
el cor em cremava dintre meu.
Però, després que hi he pensat, s'ha encès un foc
i ha parlat la meva llengua:
Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi,
els anys de vida que em queden:
que m'adoni que passo de pressa. (Sl 39,1-5)

Quaresma!

Ens trobem de ple en les celebracions del carnestoltes: dijous gras, el rei carnestoltes, disfresses ... però dimecres que ve comença la Quaresma.

Amb la imposició de la cendra el dimecres 16, però sobretot amb l'eucaristia del diumenge 20, s'inicia la Quaresma: 40 dies de conversió i preparació per la Pasqua.

La quaresma va néixer com a desenvolupament pedagògic d'un aspecte central del misteri cristià celebrat al tríduum pasqual, ja que sobretot en destaca la perspectiva que es refereix a la mort redemptora de Jesucrist i al fet que hem de ressuscitar novament amb Ell.

Recull el simbolisme dels quaranta anys que va passar el poble d'Israel al desert abans d’entrar a la terra promesa, i els quaranta dies que Moisès, Elies i Jesucrist mateix, van passar preparant-se a la missió, dejunant, pregant i acollint, en ells, l’esperança del poble de Déu.

Cada cristià i la comunitat sencera ens preparem espiritualment per a les festes de Pasqua. La Quaresma és sobretot un temps destinat a la més atenta i freqüent escolta de la Paraula de Déu, a la més assídua i fervent oració, a la celebració del misteri pasqual a través de l'Eucaristia, a la preparació o renovació de les promeses baptismals i l'exercici de la penitència, tant sacramental, a través del sagrament de la reconciliació, com mitjançant diferents mortificacions o sacrificis que cadascú pugui imposar-se. Oració, dejuni i almoina són els eixos principals del camí de conversió (cf. Mt 6,1-18). Pregar més, escoltant la veu de Déu en la seva Paraula que ens és vida. Dejuni d’allò que és superflu per domini d’un mateix i per facilitar el despreniment i la solidaritat. I almoina que és compartició i ajuda als qui pateixen.

Bona camí de Quaresma a tots i totes.