En l'Evangeli de Joan, trobem una paradoxa amb les paraules de Jesús. Per una banda no podem assegurar que totes les paraules que estan en boca de Jesús siguin literals, produïdes per Ell, i per un altre costat els estudis ens mostren que tot el que ens diu l'Evangeli que Jesús ha fet i tot el que ens diu que ha dit són fets i paraules de Jesús.
Si llegim el pròleg (Jn 1,1-18) podem veure una part que fa referència al transcendent (Déu) i una part immanent (la història) però que totes dues interaccionen. El pròleg ens diu també com hem de llegir la resta de l'evangeli.
Irineu cap al 180 ja diu que va ser Joan qui el va publica, i en diu el deixeble estimat.
De sempre que se l'ha anomenat l'evangeli espiritual, ja que es s'ha considerat que els històrics ja estaven fets (els sinòptics).
Segons Papies de Hiràpolis (esmentat per Irineu) ve a dir-nos que l'Evangeli de Joan creava certa tensió.
Tots els documents trobats al llarg de la història apunten cap a la peculiaritat de l'evangeli.
Qui el va escriure? Si seguim tota l'obra en el context sembla que és el deixeble estimat l'autor, però els estudis apunten que ha estat escrit per dues persones diferents. Potser el deixeble estimat que ens parla l'Evangeli sigui un paradigma, un contrast al costat de Pere. Els exegetes però tenen clar que l'autor és un veritable deixeble, però no un testimoni directe. Sembla que va ser fet en diverses etapes.
- Formació del material tradicional, independent dels sinòptics, amb transmissió oral, a partir de les explicacions d'un testimoni presencial: Joan.
- La comunitat Joànica medita, selecciona i dóna forma al material tradicional i a l'adapta a la seva comunitat. És el que s'anomena estil joànic.
- Una primera redacció per part d'un deixeble del testimoni, segurament un predicador i teòleg, que fa una selecció. La tradició adquireix noves variants en funció de l'estat de la comunitat i les seves dificultats.
- Es fa una revisió del primer escrit ampliant-lo amb material reflexionat de nou i predicat.
- Es confecciona l'escrit final per una altra persona. El redactor definitiu incorpora material en diferents moments de l'evangeli, així com el pròleg i el capítol 21.
Quin objectiu té? Bàsicament només té un sol objectiu: suscitar la fe del lector.
L'obra té dos temps, un primer amb la vida de Jesús, el Jesús històric, el Jesús de l'etapa prepasqual, i un segon temps amb la resurrecció i vida, l'etapa pasqual. Tota l'obra esta seguida per l'esperit que va omplint les paraules de Jesús donant així a veure una més gran comprensió.
L'Evangeli comença em en el seu pròleg dient-nos que al principi era la paraula, afirmació que anirà repetint-se al llarg de tot l'evangeli, especialment en el "jo sóc" (que en alguns moments aquesta expressió arribarà a ser el nom de Déu) de la samaritana, la llum del món, a la porta de les ovelles, el jo sóc del pastor, el camí i la vida. Jesús parla com el Déu de l'Antic Testament i s'identifica. És la relació fill-pare. "Jo i el pare som un" que ens diu el capítol 10, i ho diu Jesús l'home, el temporal, l'humil, el contradictori, el que morirà, el jueu, el galileu, el fill de Josep el fuster, el que plora, el que té set... el Jesús HOME. Tota la teologia és fa d'aquest home. Hi ha però coincidències i diferències entre el fill i l'home. L'escrit en el seu llenguatge original usa unes preposicions difícils a cop de traduir. Ens fan veure el Pare, no només veure'l, ens el fa conèixer i sobretot ens el fa estimar.
Tot el text ens remarca que el que creu, creu per do. La voluntat de Déu no és aliena. Però, tenim tots aquest do? Hem de creure que sí, quin Déu creador seria si no donés aquest do a totes les seves criatures. Però aleshores, com és que no tots sentim el do? Com és que no tots hi creiem, no escoltem a Déu?
Com a conclusió, el veritable autor de l'obra és l'Esperit!
(Article confeccionat a partir de la conferència:Les paraules de Jesús segons l'Evangeli de Joan, de Concepció Huerta)
L'Evangeli comença em en el seu pròleg dient-nos que al principi era la paraula, afirmació que anirà repetint-se al llarg de tot l'evangeli, especialment en el "jo sóc" (que en alguns moments aquesta expressió arribarà a ser el nom de Déu) de la samaritana, la llum del món, a la porta de les ovelles, el jo sóc del pastor, el camí i la vida. Jesús parla com el Déu de l'Antic Testament i s'identifica. És la relació fill-pare. "Jo i el pare som un" que ens diu el capítol 10, i ho diu Jesús l'home, el temporal, l'humil, el contradictori, el que morirà, el jueu, el galileu, el fill de Josep el fuster, el que plora, el que té set... el Jesús HOME. Tota la teologia és fa d'aquest home. Hi ha però coincidències i diferències entre el fill i l'home. L'escrit en el seu llenguatge original usa unes preposicions difícils a cop de traduir. Ens fan veure el Pare, no només veure'l, ens el fa conèixer i sobretot ens el fa estimar.
Tot el text ens remarca que el que creu, creu per do. La voluntat de Déu no és aliena. Però, tenim tots aquest do? Hem de creure que sí, quin Déu creador seria si no donés aquest do a totes les seves criatures. Però aleshores, com és que no tots sentim el do? Com és que no tots hi creiem, no escoltem a Déu?
Com a conclusió, el veritable autor de l'obra és l'Esperit!
(Article confeccionat a partir de la conferència:Les paraules de Jesús segons l'Evangeli de Joan, de Concepció Huerta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada