Els Evangelis de la infància

Potser es bo començar recordant que només l'evangeli de Mateu i el de Lluc ens parlen de la infància de Jesús.

Si aquests passatges els llegim com a peces, parts de l'evangeli no són una excepció.

A cops se'ls ha llegit com agadá (texts edificants, no legalistes, que en generals són escrits que incorporen el folklore, anècdotes històriques, exhortacions morals, consells pràctics...), on s'han barrejat amb horitzons històrics amb la intenció d'explicar quelcom.

Però, per què no ho són?

Perquè no estan destinats a actualitzar un personatge, i perquè més aviat és una biografia helenística centrada en el naixement del personatge. Si hi cerquem alguna virtut en el naixement en trobem alguna?

Però, què és veritat i que no és veritat d'aquests textos?

Neix d'una dona. L'acció de Déu a través de la història humana.

N'hi ha que defensen que podrien ser una continuació de l'Antic Testament, ja que Jesús no parla, només parla Déu i els àngels. Hi ha acció de Déu, somnis, senyals còsmics, persones inspirades per l'Esperit. Quan Jesús parla, Déu no ho fa. De fet és el subjecte passiu, l'acció la fan altres. Déu parla constantment.

Tots dos evangelis tenen la intenció d'explicar l'orígen de Jesús i qui és.

Mateu 1 ens diu que és Jesús el Messies (1,1), Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres» (1,23) Ja sabem qui és: és el Salvador d'Israel i de nosaltres.

A Lluc 2,11 ens diu a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.

En tots dos evangelis no hi ha prodigis, només hi ha revelacions. Gaudí ho va interpretar molt bé, si ens fixem tots els àngels de la façana del naixement de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona no tenen ales, perquè la importància no està en què els àngels volin, sinó en el que diuen, en les seves paraules.

I els mags? potser no els hem d'anomenar així, ja que de màgia, ben poc en feien. Eren més aviat "magoi" (membres d'una antiga casta persa d'homes savis) Mateu 2,2 (Hem vist sortir la seva estrella) respon més a una revelació més que a un prodigi.

Pel que fa a la data cens, és evident que no coincideixen en el calendari, que està desfasat. Alguna cosa ha passat amb les dates? De tots és conegut l'error (el sistema que s'utilitza actualment per contar els anys va ser inventat pel monjo Dionís l'Exigu (Dionisio Exiguus) al segle VI, a petició del Papa. Llavors, Dionís va decidir utilitzar el naixement de Crist com a punt de refencia en comptes del sistema que s'utilitzava. Va calcular erròniament que Jesús va néixer el 25 de desembre de l'any 753 AUC ("ab urbs condita", des de la fundació de Roma), prenent llavors l'any que tot just començava, 754 AUC, com l'any 1 DC- Aquest sistema no va ser acceptat en aquella època, encara que segles després va ser adoptat per diverses poblacions fins esdevenir el sistema predeterminat per defecte. La data del 25 de desembre va ser adoptada com la data del Nadal, encara que no se sap com Dionis la va calcular. Molt temps després, es va descobrir que el sistema de Dionís era inexacte, ja que havia calculat erròniament la data del naixement de Jesús. Dionís va establir l'any inicial de l'era DC entre 4 i 6 anys després del que hauria d'haver estat. El sistema no va poder ser alterat ja que la majoria del món ho havia adoptat, i fer un canvi tan radical era una bogeria.)
Però que passa amb els cens, que ens ajuden a posar la data? És un cens decretat per Herodes sota la inspiració del cens d'August (a l'any 8 aC promulgat per a tots els ciutadans romans de l'Imperi).
I per què Herodes fa un cens? Perquè vol que els seus súbdits demostrin la seva fidelitat a ell i a August. És un cens a l'estil hebreu. Pels jueus censar-se no era un sinònim de declaració de béns, només una declaració de persones, ja que per a ells la terra és de Déu, no cal censar-la (els romans no creuen això i el seu cens implica patrimoni). Per censar-se és podia fer en dos llocs, en el lloc de residència o d'on eren originaris (com que Josep era de la casa de David, per això marxen a Betlem (possiblement perquè allà hi haurà menys mala maror que a Natzaret, amb Maria embarassada i el matrimoni no consumat segurament les coses no eren flors i violes i romaní...Sí, encara no s'havien casat casat, estaven units en compromís matrimonial, igual que fa nou mesos, és per això que no és acollit a l'hostal, li fan el buit, i només els queda la solució dels gitanos: la menjadora).
No és gens inversemblant que Lluc plantegi el naixement a 5 km de Jerusalem, així com la rebuda que tenen al temple (era costum jueu presentar el nado 40 dies després del naixement.
L'Herodes que ens presenta Mateu també és molt real. Era un manipulador, tot i que la seva actuació amb els savis és força inversemblant. Mateu és molt irònic, Herodes no era així de beneit. L'estrella però es força creïble, se'n té coneixement de diferents fenòmens en aquest moment històric (astròlegs xinesos van detectar una supernova, també hi ha força conjuncions astrals, la constel·lació del peix -símbol dels jueus-, júpiter i saturn, molts indicis de què quelcom important estava a punt de passar. I els savis preguntaven per una cosa que tothom sabia que havia de passar, els naixement d'un nou David, on? a Betlem.
El veritable Herodes se'ns presenta a Mateu 2,16: "Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis." Aquest és el veritable, tinguem present que ja havia matat dos fills seus per por a perdre la corona. Els va fer matar a tots? segurament només els de l'estirp de David.
Com a conclusió d'aquests passatges, que podríem seguir analitzant i comentant és que només sabrem qui és Jesús si se'ns és revelat, i aquests passatges són reveladors.

(Article confeccionat a partir de la conferència: Els evangelis de la infància de l'Armand Puig, prevere i degà de la facultat de teologia)